![\"\"](\"http:\/\/santamariadegimenells.info\/wp-content\/uploads\/2026\/04\/Portada.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Introducci\u00f3<\/strong><\/span><\/p>\n Aquest llibre que teniu a les mans no t\u00e9 la intenci\u00f3 de parlar de ning\u00fa en concret, de cap instituci\u00f3. No pret\u00e9n ser un relat hist\u00f2ric, acurat ni documentat. Es tracta que, quan passeu l’\u00faltima plana, sigueu capa\u00e7os de recon\u00e8ixer les sensacions que un nen pot tenir si \u00e9s v\u00edctima innocent d’una guerra.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/em>Els altres nens de la Guerra del 36 <\/em>s\u00f3n nens sense fam\u00edlia, amb pares o no, pero, en tot cas, tots ells comparteixen una mateixa solitud i, alhora, aquesta es converteix en una m\u00fatua solidaritat. En el fons, aquest llibre vol ser un homenatge als que mai van ser, ni tenien l’oportunitat de ser, herois de guerra. Per llegir aquest llibre el millor que podeu fer \u00e9s parar poca atenci\u00f3 als noms, les dates, les institucions, els personatges…, en definitiva, us demanaria que f\u00e9ssiu l’esfor\u00e7; d’extreure les sensacions que poden patir els nens en situacions semblants a les que van esdevenir durant la Guerra Civil espanyola.<\/span><\/p>\n Estic conven\u00e7ut que si en aquests moments f\u00e9ssim un viatge fins a Txetx\u00e8nia, B\u00f2snia, Kurdistan…, trobar\u00edem altres nens de la guerra, segurament guerres no menys cruels com la que vam patir. Un mili\u00f3 de morts, milers d’empresonats, centenars de milers d’exiliats, donen per a molts nens desgraciats. Per tant, les sensacions que ens poden transmetre avui aquests nens serien un reflex de les sensacions que s’intenten transmetre en aquest llibre.<\/span><\/p>\n Seria presumptu\u00f3s i agosarat per la meva part pensar i afirmar que aquest llibre vol ser un pas m\u00e9s a favor de la pau del m\u00f3n. A la meva edat, les utopies ja no s\u00f3n a l’abast, pero s\u00ed que m’agradaria que alguns criminals de guerra i alguns joves ignorants del passat fessin una lectura entre l\u00ednies d’aquest testimoni, si m\u00e9s no, per preveure les conseq\u00fc\u00e8ncies que les incom\u00adprensions entre els \u00e9ssers humans poden ocasionar en aquells que tan sols estan preparats per rebre l’escalfor i l’amor d’uns pares.<\/span><\/p>\n Tampoc vull deixar passar l’oportunitat d’agrair a tots aquells que, durant la meva traject\u00f2ria tant professional com personal, no van tenir en compte els prejudicis que, en una societat tan fortament moralista -per no dir-ne hip\u00f2crita- com era l’espanyola fins ben entrats els anys 60, suposava ser fill orfe deis perdedors del 1939.<\/span><\/p>\n Avui, amb el pas deis anys, encara recordem el Vall\u00e8s i Lli<;a de Vall. I els del Vall\u00e8s i els de Lli\u00e7a de Vall encara recorden els nens de les Torres (Santa Maria del Vall\u00e8s). M’agradaria que aquest llibre, que recorda la nostra estada a Santa Maria del Vall\u00e8s, serveixi tamb\u00e9 d’homenatge a la gent de l’Obra Tutelar Agr\u00e0ria, i a tots els homes i les dones de Lli\u00e7a de Vall que van creure en nosaltres.<\/span><\/p>\n Sigui, dones, Els altres nens de la Guerra del 36 <\/em>un homenatge i un reconeixement a la col\u00b7laboraci\u00f3 entre molts an\u00f2nims i no tant an\u00f2nims, que van contribuir efica\u00e7ment a la nostra formaci\u00f3 i integraci\u00f3 en la societat catalana de la meitat del segle xx. Els altres nens de la Guerra del 36 <\/em>\u00e9s la visi\u00f3 d’un nen que, des de molt petit, va viure en diverses institucions que el van anar acollint fins arribar el 1939 i, un cop finalitzat el conflicte b\u00e8l\u00b7lic, a Santa Maria del Vall\u00e8s, on va rebre la seva formaci\u00f3 m\u00e9s b\u00e0sica.<\/span><\/p>\n Molt s’ha parlat deis nens de la Guerra que van marxar cap a R\u00fassia, pero poca atenci\u00f3 s’ha prestat als nens que ens vam quedar en una Catalunya destru\u00efda, pobra i oprimida per un feixisme que, nom\u00e9s amb els anys, vam comprendre i contra el qual molts vam lluitar. Els nens que ens vam quedar i que mai vam abandonar el nostre pa\u00eds vam trobar\u00ad nos sovint enmig del xiulet de les bales que els mal anomenats rojos i els m\u00e9s mal anomenats nacionals <\/em>s’intercanviaven.<\/span><\/p>\n RICARD FONT I SUGRANYES<\/span><\/p>\n \u00a0<\/strong>Ramon Alb\u00f3 i Mart\u00ed va n\u00e9ixer el 3O d’ agost de 1872 a Barcelona. Fill de fam\u00edlia nombrosa, el seu pare Ramon Alb\u00f3 Calvar\u00eda, advocat i natural de Castanyer (Girona), i la seva mare Dolors Mart\u00ed i Nogu\u00e9s, de Barcelona. Fou batejat a Santa Maria del Pi, a Barcelona. Ramon Alb\u00f3 va estudiar al Col\u00b7legi Mir\u00f3 de Barcelona i un cop acabat el batxillerat inicia la preparaci\u00f3 per entrar a la Facultat de Dret de Barcelona. El seu pare i el seu avi havien estat advocats. La seva preparaci\u00f3 passa per l’estudi de Filosofia i Lletres, Literatura, Metaf\u00edsica i Historia Cr\u00edtica d’Espanya. L’any 1888 es va matricular a la Facultat de Dret i un cop acabada la carrera va dur a terme un curs de Doctorat, concretament, a la Facultat de Dret de Madrid. L’any 1896 va presentar la seva tesi doctoral: Los <\/em><\/strong>sistemas\u00a0 <\/em><\/strong>penitenciarios.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n El 23 de juny de 1908 es va casar amb Maria Ferrer Bertran, ambla qual no va tenir fills. Ramon Alb\u00f3, com a pol\u00edtic, va desenvolupar el c\u00e0rrec de diputat a Corts i es va presentar coma conseller en diverses ocasions pels ajuntaments de Barcelona i Castellter\u00e7ol, pero l’any 1923 va deixar la pol\u00edtica per dedicar-se a l’acci\u00f3 social. L’any 1925 va adquirir la finca de Santa Maria del Vall\u00e8s, a Lli\u00e7a de Vall. Crea l’Obra Tutelar Agr\u00e0ria (OTA) com a instituci\u00f3 dedicada a l’atenci\u00f3 dels infants. Quatre anys despr\u00e9s adquireix la finca de Gimenells, que s’incorpora al conjunt de finques propietat d’OTA. Fou president del Tribunal Tutelar de Menors abans i despr\u00e9s de la Guerra Civil espanyola. Entre 1936 i 1939, Alb\u00f3 es va exiliar i va passar bona part del final de la guerra a Sant Sebasti\u00e0 treballant com a censor militar de l’exercit franquista.<\/span><\/p>\n L’any 1939 toma a Catalunya. Va reorganitzar el Tribunal Tutelar de Menors, la Junta de Protecci\u00f3 de la Inf\u00e0ncia, i va potenciar les finques de l’Obra Tutelar Agr\u00e0ria. L’any 1955 mor sobtadament. Al seu testament deixa tot el seu patrimoni a l’OTA. La curiositat del seu testament va ser que demanava ser enterrat a la capella de Santa Maria del Vall\u00e8s, a les Torres, jun\u00adtament ambla seva esposa, Maria Ferrer. Pero van haver de passar onze anys fins que aix\u00f2 fos una realitat.<\/span><\/p>\n Si visiteu la capella de les Torres, trobareu una lapida en la qual podreu llegir una inscripci\u00f3 que diu: “Junta dilectos nostras in Christo domino resurrectionem <\/em>expectatum” <\/em>(Junt als nostres estimats nens en Crist Nostre Senyor esperem la resurrecci\u00f3). Aquell 22 d’octubre de 1966 vaig voler assistir al seu enterrament al lloc que havia estat casa meva durant molts anys: les Torres.<\/span><\/p>\n A la\u00a0 seva vellesa, Ramon Alb\u00f3 passava moltes hores passejant perles Torres. El primer diumenge d’octubre es duia, i es duu a terme, l’Aplec del Roser, coincidint amb el dia de la patrona de la comarca. Ell no hi faltava mai i aprofitava per dirigir unes paraules a tots els nens que ens hi trob\u00e0vem acollits. Recordo que ens deia que: “Tot aix\u00f2 que veieu i les terres que tenim a Gimenells, el dia de dem\u00e0 he decidit que siguin per vosaltres si us decidiu a seguir cuidant i conreant la terra. “Aquella promesa mai es va complir i alguns, encara avui, ens preguntem si es far\u00e0 realitat alguna vegada.<\/span><\/p>\n A la mort de Ramon Alb\u00f3, Martiria Llosas es despla\u00e7a immediatament a Madrid i obt\u00e9 el nomena\u00ad ment de jutge president del Tribunal Tutelar de Menors i vicepresident de la Junta de Protecci\u00f3 de Menors. Al Tribunal ja exercia com a secretari. D’acord amb la reorganitzaci\u00f3 dels tribunals espanyols de I \u2018any 1951, els tribunals tutelars de menors havien de comptar amb dos jutges. Aix\u00ed, el Tribunal Tutelar de Menors de Barcelona quedava dirigit per Martiria Llosas com a jutge president i, per en Ramon Faus, com a jutge suplent. Llosas exercia el c\u00e0rrec de secretari del Tribunal abans de la mort de Ramon Alb\u00f3.<\/span><\/p>\n Tot i que semblaria que la presid\u00e8ncia del Tribunal hauria de correspondre a Ramon Faus pel c\u00e0rrec previ que ocupava, el viatge a Madrid de Llosas acaba amb el nomenament d’aquest coma vice-president del Tri\u00adbunal Tutelar de Menors, i alhora, coma president de la Junta de Protecci\u00f3 de Menors. En correspond\u00e8ncia als c\u00e0rrecs ocupats per Llosas, l’Obra Tutelar Agr\u00e0ria el nomena president, i no hem d’oblidar que l’OTA <\/strong>es tracta d’una entitat col\u00b7laboradora tant del Tribunal Tutelar de Menors, com de la Junta de Protecci\u00f3 de Menors. A l’OTA tothom creia que la presid\u00e8ncia havia de recaure en la figura del secretari de la instituci\u00f3, Andreu Alguer\u00f3, que, fins a la mort de Ramon Alb\u00f3, havia estat el secretari de l’OTA. Alguer\u00f3 era una persona senzilla i \u00edntegrament dedicada a la cura i la protecci\u00f3 dels infants i, per tant, mai va voler entrar en la competici\u00f3 per assolir la presid\u00e8ncia de l’OTA com a element de poder al servei personal i no de la col\u00b7lectivitat, com aix\u00ed ho havia ideat Ramon Alb\u00f3. A la mort de Llosas, el succe\u00ed Ramon Faus quan el Tribunal Tutelar de Menors es trobava ja en fase de extinci\u00f3.<\/span><\/p>\n Entre els anys setanta i vuitanta, Santa Maria del Vall\u00e8s va patir una \u00e8poca de deteriorament continuat, tant de les seves infraestructures com del concepte de l’entitat. L’empitjorament de les condicions de Santa Maria del Vall\u00e8s arriba a un nivell tan avan9at que, quan els antics alumnes ens retrobarem a principis dels anys vuitanta a les Torres, vam patir una greu decepci\u00f3 en comprovar que si continuava aquell proc\u00e9s de deteriorament, podia acabar ambla instituci\u00f3.<\/span><\/p>\n Un cop Jordi Berini es fa c\u00e0rrec de l’OTA, la instituci\u00f3 sembla que es comen\u00e7a a revitalitzar, en especial, a les Torres. Berini, durant l’inici del seu mandat, va reformar l’esgl\u00e9sia i el teatre, del qual al mes de juny de 1999 es van commemorar els cin\u00adquanta anys de la seva inauguraci\u00f3. Alhora, es cons\u00adtrueix un modero poliesportiu i un gimn\u00e0s. Les instal\u00b7lacions de la casa pairal i de la torre es fan servir per atendre els nois de catorze a divuit anys que la Generalitat de Catalunya confia a l’OTA.<\/span><\/p>\n No seria just que deix\u00e9ssim d’esmentar alguns dels presidents que tamb\u00e9 varen fer possible la restauraci\u00f3 i rehabilitaci\u00f3 d’unes instal\u00b7lacions mod\u00e8liques, com en Miquel Rivillo, home que va sanejar l\u2019economia de l’OTA; o l’Andreu Bonet, que va donar passa l’actual president Jordi Berini.<\/span><\/p>\n L\u2019Obra Tutelar Agr\u00e0ria<\/strong><\/span><\/p>\n \u00a0<\/strong>De l’Obra Tutelar Agr\u00e0ria s’han escrit moltes coses, la majoria d’elles contradict\u00f2ries. El que es pot dir segur \u00e9s que es tracta d’una fundaci\u00f3 creada per Ramon Alb\u00f3 amb la finalitat de ser un element de sustentaci\u00f3 d’una s\u00e8rie d’institucions destinades a la inserci\u00f3 d’aquells m\u00e9s desprotegits de la societat: els infants. Les Torres i Gimenells van esdevenir petits laboratoris on es pretenia articular una formaci\u00f3 que volia ser el m\u00e9s integral possible. \u00c9s evident que la situaci\u00f3 econ\u00f2mica, cultural, pol\u00edtica i, en definitiva, social de l\u2019\u00e8poca en la qual es trobaven aquestes institucions, marcaven el tipus de direcci\u00f3 que seguia la tasca educativa que es duia a terme. L’origen dels infants internats tamb\u00e9 assenyalava quina seria la doc\u00e8ncia a implementar i el m\u00e8tode a utilitzar. No era el mateix un nen que vingu\u00e9s de Protecci\u00f3 de Menors que un altre procedent del Tribunal de Menors, tot i que el primer origen d’ambd\u00f3s infants segurament va ser i \u00e9s el mateix.<\/span><\/p>\n L\u2019\u00e8poca, sens dubte, m\u00e9s conflictiva a tots nivells que va viure l’OTA va ser despr\u00e9s de la Guerra Civil, just en el moment en que jo vaig arribar a la instituci\u00f3 de Santa Maria del Vall\u00e8s. La massificaci\u00f3 era evident. Nens sense pare, mare o ambd\u00f3s alhora. Infants abandonats, perduts i d’altres petits entremaliats en busca d’algun ral d’altri per poder comprar algun boc\u00ed de pa per portar-lo a la panxa.<\/span><\/p>\n L’OTA i les institucions que tenia al seu c\u00e0rrec van esdevenir element fonamental, conjuntament al d’altres d’arreu del territori, perdonar una formaci\u00f3 suficient, segurament\u00a0 massa\u00a0 suficient\u00a0 perqu\u00e8\u00a0 molts\u00a0 orles poguessin somiar en un futur. De ben segur, amb els anys l’objectiu original cal anar-lo modificant per poder adaptar-lo als temps actuals, pero el fons del projecte encara avui \u00e9s vigent i ho ser\u00e0 mentre hi hagi un sol nen desemparat arreu del nostre pa\u00eds. A favor de l’OTA, de Ramon Alb\u00f3 i de la resta de la gent que encara avui dirigeix amb encert l’OTA, caldria recordar que el concepte de les Torres en el sentit d’esdevenir un centre de formaci\u00f3 integral de nens i nenes, \u00e9s vigent, tot i que fa m\u00e9s de 80 anys que va ser fundada. La pol\u00edtica educativa inspirada per Alb\u00f3 va ser clau pel futur de molts nois d’aquella \u00e8poca.<\/span><\/p>\n M\u00e9s endavant, intentar\u00e9 referir-me a la pol\u00edtica educativa que v\u00e0rem rebre. Abans, pero, vull fer-me ress\u00f2 del que han escrit sobre l’OTA i Alb\u00f3 alguns historiadors i el mateix Alb\u00f3. He de dir que com a alumne i resident a les Torres sempre va haver-hi una cosa que em va intrigar for\u00e7a: les visites que suposades personalitats feien a Santa Maria del Valies. Jo vaig ser en aquesta instituci\u00f3 durant 12 anys, tot i que en alguns intervals vaig estar acollit a casa d’una cosina a Barcelona.<\/span><\/p>\n Recordo que, segons qui venia a Bellaplana, es canviava la placa que existia a !’entrada de la casa pairal i on es podia llegir una inscripci\u00f3 que recordava que Ramon Alb\u00f3 havia donat a l’OTA aquella petita finca vora les Torres per una altra, en la qual es llegia que la donaci\u00f3 era d’un tal Federico Benessat. Em sembla que potser es volia amagar algun detall no gaire clar, a la vista del personatge que, segons qui, ens visitava.<\/span><\/p>\n Segons l’Andreu Folch i Soler, net de Llu\u00eds Folch i Torres, en el llibre que va escriure sobre Ramon Alb\u00f3, editat per Oikos-Tonpublicat l’any 1995, i segons el mateix Ramon Alb\u00f3 en el llibre Cuatro Colonias Agr\u00edcolas para menores moralmente abandonados, <\/em>editat per J. Horta, coincideixen en com explicar la fundaci\u00f3 de l’OTA.<\/span><\/p>\n La Fundaci\u00f3 neix com a complement de dues institucions que ja existien: la Junta de Protecci\u00f3 de Menors i el Tribunal Tutelar de Menors. Es crea a la imatge i semblan9a d’institucions que ja existien a d’altres pa\u00efsos europeus, com eren la Col\u00f2nia Metray <\/em>o l’Escola des Roches, <\/em>de Normandia. A tetes elles, els infants convivien en fam\u00edlia. A les Torres entre 1939 i 1960 es va conviure en fam\u00edlia. Segurament, una fam\u00edlia molt gran, massa gran, pero hi havia qui feia de pare, i qui feia de mare. Fins i tot, pod\u00edem recon\u00e8ixer les tiet.es, els oncles, els avis, els fills predilectes i les ovelles negres, perqu\u00e8, de fet, tot el conjunt d’educadors eren com una fam\u00edlia.<\/span><\/p>\n Tota instituci\u00f3 t\u00e9 la seva historia fosca i l’OTA no podia ser una excepci\u00f3. Segons Andreu Folch i Soler, la foscor comen\u00e7a quan la Junta de Protecci\u00f3 autoritza l’any 1928 uns pagaments per habilitar la finca i l\u2018esgl\u00e9sia de les Torres amb un pressupost extraordinari. En contrapartida, l’OTA acolliria els tutelars que la Junta Tutelar de Menors convingu\u00e9s. Segons versions que no s’han acabat de concretar, Alb\u00f3 va aprofitar aquella partida pressupostaria per construir una casa pairal a Bellaplana, dins de la mateixa finca de Santa Maria del Vall\u00e8s. Folch comenta que el finan9ament d’un ens privat per part de l’Estat, va ser una relliscada <\/em>que van aprofitar els seus rivals. Alb\u00f3 va ser obligat a dimitir de secretari de la Junta Tutelar de Menors.<\/span><\/p>\n Despr\u00e9s de l’arribada de la Rep\u00fablica i el retorn de les institucions democr\u00e0tiques catalanes, una nova comissi\u00f3 permanent de la Junta de Protecci\u00f3 de Menors, presidida per Santiago Riba, comen\u00e7a a investigar Alb\u00f3. Aquest \u00faltim envia una carta notarial on reconeix a favor de la Junta de Protecci\u00f3 de Menors les quantitats que va invertir a la finca de l’OTA i on exposa que la quantitat total invertida \u00e9s de 208.102 pessetes. El tribunal va demandar judicialment a Ram\u00f3n Alb\u00f3. Pero el judici no es dura mai a terme. La Guerra Civil esclata i la vida al nostre pa\u00eds s’altera de tal manera que 200.000 pessetes passen a no tenir cap import\u00e0ncia al costat del so de les bombes, els fusells i els assassinats entre germans d’ambd\u00f3s b\u00e0ndols. Durant la guerra, les Torres estanquen i els nens que hi havia internats s\u00f3n traslladats a Palau de Plegamans. La finca de Bellaplana \u00e9s adquirida en la seva totalitat perla Junta de Protecci\u00f3 de Menors i, per tant, aquests anys l’OTA, desapareix de l’escena p\u00fablica. Fins a l’any 1939 no caldr\u00e0 parlar de l’OTA i de la seva activitat com a fundaci\u00f3.<\/span><\/p>\n Mentre la finca de les Torres va restar tancada sorgeix la idea de expropiar la finca, d’una extensi\u00f3 superior a les 130 hect\u00e0rees. Alguns vilatans de Lli\u00e7\u00e0 de Vall van demanar que la finca s’expropi\u00e9s i es distribu\u00eds entre els pagesos, amb el fonament que les terres no es destinaven a la finalitat amb la qual s’havien adquirit. De fet, durant els anys 40 i fins a la d\u00e8cada dels 50, les terres de les Torres van ser compartides entre l’OTA i els pagesos de Lli\u00e7\u00e0 de Vall.<\/span><\/p>\n En cap cap\u00edtol del seu llibre Cuatro Colonias Agr\u00ed<\/em>colas para menores moralmente abandonados, <\/em>Ramon Alb\u00f3 parla de les imputacions formulades per malversaci\u00f3 de fons p\u00fablics, pero deixa entreveure que els edificis de Bellaplana i les terres del voltant, constru\u00efts amb fons suposadament p\u00fablics, van ser finan9ats per Federico Benessat, aquell personatge de la placa, intercanviable segons qui anava a les Torres o Bellaplana despr\u00e9s de la guerra. Alb\u00f3 explica que la Junta de Protecci\u00f3 de Menors i el Tribunal Tutelar de Menors, dirigits per ell abans de la Rep\u00fablica, efectivament van ser investigats. A les investigacions, sobretot basar-les en aspectes financers segons Alb\u00f3, es va trobar un super\u00e0vit de 800.000 pessetes, en contra de les que reclama el president de la Permanent del Tribunal, Santiago de la Riba, a l’OTA.<\/span><\/p>\n No sabrem mai que va passar, pero en acabar la guerra Alb\u00f3 torna a presidir amb plens poders el Tribunal Tutelar de Menors i adquireix novament les Torres. A continuaci\u00f3, retornen a Lli9a de Vall els alumnes de la Junta de Protecci\u00f3 de Menors i del Tribunal Tutelar de Menors. Entre aquests nens m’hi trobava jo.<\/span><\/p>\n En aquell moment l’OTA tenia en propietat les finques de les Torres, comprada l’any 1928; Bellaplana, constitu\u00efda l’any 1929, i Santa Maria de Gimenells, a les terres de Lleida, concretament a Alpicat, que fou adquirida l’any 1929. La quarta col\u00f2nia de l’OTA i que es troba a Palau de Plegamans, avui pertany a la Generalitat de Catalunya.<\/span><\/p>\n L’any 1945, l’OTA tenia acollits 450 nens, repartits entre Lli\u00e7\u00e0 de Vall, Plegamans i Alpicat. Aquests nens eren atesos per\u00a0\u00a0 20 mestres i educadors, tots ells procedents de la Junta de Protecci\u00f3 de Menors i del Tribunal Tutelar de Menors. En aquest moments, la instituci\u00f3 conserva les propietats i, per sort, t\u00e9 tan sols 25 nois, que es troben tutelats per 18 educadors. La proporci\u00f3 no deixa lloc a cap tipus de comentari. Un cop finalitzada la guerra i recuperat l’ordre <\/em>per alguns i perduda la llibertat per a la majoria, Alb\u00f3 toma a ser jutge-president del Tribunal Tutelar de Menors i vicepresident de la Junta de Protecci\u00f3 de Menors. Qui podia ser el president? El governador civil de la prov\u00edncia, \u00e9s clar. Alb\u00f3 tomava a controlar l’OTA i, formalment, passava a ser administrada per la Junta de Protecci\u00f3 de Menors i el Tribunal Tutelar de Menors, tot i que les finques es mantenen en propietat de la Fundaci\u00f3 Obra Tutelar Agr\u00e0ria.<\/span><\/p>\n L’any 1940 es toma a reviure el tradicional Aplec del Roser que se celebra, com \u00e9s costum, el primer diumenge d’octubre, coincidint amb la celebraci\u00f3 del dia de la Mare de D\u00e9u del Roser. El primer aplec despr\u00e9s de la Guerra Civil va portar sota el bra\u00e7 la remodelaci\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia i l’entronitzaci\u00f3 de la Verge del Roser, dissenyada per l’escultor Gomara i que presideix encara avui el retaule al\u00b7leg\u00f2ric als misteris del rosari. Aquest va ser obra del pintor Dario Vilas. L’any seg\u00fcent, l’aplec es va celebrar ambla inaugura\u00adci\u00f3 d’un camp de futbol que fins l’any 1947 no va gaudir d’unes mesures reglamentaries. Pero per jugar a futbol descal\u00e7; i amb aquelles pilotes que semblaven de ferro colat -si\u00a0 no ho eren-, com m\u00e9s petit fos el camp, millor, per no prendre massa mal.<\/span><\/p>\n En aquests anys tamb\u00e9 es va construir un teatre, que alhora feia les funcions de sala d’actes. Encara recordo quan un paleta que estava tot just a punt de coronar l’edifici va relliscar de la bastida i va caure al terra. Jo aquell dia havia decidit aprofitar l’o\u00adportunitat d’aprendre un nou ofici fer de paleta. Ja feia temps que havia descobert que fer de pag\u00e8s no era precisament la meva vocaci\u00f3 i aquesta era la professi\u00f3 que millor apren\u00edem a les Torres i, per tant, tenia ganes d’explorar nous camps professionals. La caiguda del paleta que ben segur tant malament ajudava, em va fer adonar que altre cop l’havia errat: manobre no era la professi\u00f3. Per sort, he d’explicar que no es va fer excessiu mal tenint en compte l\u2019al\u00e7ada des d’on va caure. El teatre no solament es va aprofitar per tot tipus de representacions culturals, sin\u00f3 que tamb\u00e9 es feia servir com a escola de nit per tots aquells que durant el dia feien de pag\u00e8s. Recordo que tamb\u00e9 es va construir una casa pel sacerdot.<\/span><\/p>\n A l’ espai compres entre la casa pairal, el teatre, el camp d’esports i l’esgl\u00e9sia es va fer una urbanitzaci\u00f3 a base de camins, jardins i arbres. Aquest complex avui encara es pot rec\u00f3rrer i les impressions que un pot percebre s\u00f3n les mateixes o molt semblants a les que es podien percebre aquells anys, deixant per descomptat que l’ambient no \u00e9s el mateix amb m\u00e9s de 150 alumnes que avui amb 25, i que els jardins i els arbres l\u00f2gicament no tenien les mesures i la frondositat de que avui gaudeixen i podem contemplar.<\/span><\/p>\n Altres millores que es van portar a terme van ser la construcci\u00f3 d’un forn capa d’elaborar el pa per a les 200 persones que conviv\u00edem entre les Torres i Bellaplana. Tamb\u00e9 es va condicionar una amplia bassa per recollir l’aigua per regar les 130 hect\u00e0rees de terreny que es cultivava. Fruit de l’embassament de l’aigua algunes terres de seca es van reconvertir en regadius.<\/span><\/p>\n No m’agradaria oblidar les importants millores al mobiliari -tant interior com exterior- de les finques de Sant Maria del Vall\u00e8s. Taules, cadires, bancs i altres mobles eren elaborats per alumnes, tutelats per un mestre fuster, en Melchor. Durant una temporada em feia una certa il\u00b7lusi\u00f3 aix\u00f2 de ser fuster, pero tampoc era la meva vocaci\u00f3, aix\u00ed que vaig decidir seguir buscant-la dins i fora de Santa Maria del Vall\u00e8s. Jo sabia que algun dia la trobaria.<\/span><\/p>\n Pel que fa a Bellaplana, l’altra finca de Santa Maria del Vall\u00e8s, juntament amb les Torres, la veritat \u00e9s que no hi recordo gaires actuacions. De fet ho recordo sempre igual: una casa paira! t\u00edpica de la zona, amb edificis complementaris com la vaqueria, les quadres per als cavalls, els porcs, un safareig, tallers diversos, molts galliners per tot arreu -massa i tot- i, al voltant, arbres fruiters de totes les classes, que en aquella \u00e8poca eren aut\u00e8ntics tresors que amagaven pedres precioses en forma de pomes, peres, figues i altres fruits. Em venen a la ment nits de gloria i de molt fred.<\/span><\/p>\n Com un es pot imaginar, durant els anys de la postguerra no era molt habitual trobar cap tipus de fruit en el men\u00fa habitual de cada dia. Per fer-se una idea clara de la situaci\u00f3 alimentaria en la qual ens trob\u00e0vem, cal tenir present que el pa -avui dia, de vegades menyspreat- era un b\u00e9 esc\u00e0s i preci\u00f3s. Un dels c\u00e0stigs habituals era aquell que et privava de menjar pa durant un per\u00edode de temps a determinar en funci\u00f3 de la gravetat de la falta comesa. Un exemple pr\u00e0ctic: un noi parla durant l’hora del pati amb un altre company, discuteixen sobre la possibilitat que el Bar\u00e7a baixi a Segona Divisi\u00f3 (llavors era a punt de jugar la promoci\u00f3). Un professor amb camisa blava i molta fletxa <\/em>passa pel costat dels dos nens. En principi no es preveu que l’autoritat hagi de sancionar cap delicte, pero: Sorpresa! De sobte, el professor deixa anar un parell de mastegots als dos infants i a continuaci\u00f3, utilitzant la llengua dels cristians, els retreu la utilitzaci\u00f3 d’un dialecte que cal extingir per ser una llengua de rojos. <\/em>La sanci\u00f3: un mes sense menjar pa i sense pati. Per sort, el dialecte no s’ha extingit i un dels nens, tot i que no molt b\u00e9, els hi escriu aquestes mem\u00f2ries en catala (els castigats van ser en Galan i en Font).<\/span><\/p>\n Pero tornem a la fruita i a les nits de gloria. Molt sovint, quan el sol deixava de ser testimoni de c\u00e0rrec dels nostres actes infantils, abandon\u00e0vem les nostres habitacions i ens endins\u00e0vem pel mig dels camps llaurats fins arribar a prop de les soques deis arbres fruiters. Un cop all\u00e0 sota, era f\u00e0cil examinar la traject\u00f2ria correcta per arribar a les branques m\u00e9s farcides de fruites. Per a mi, les figues eren sempre una debilitat. Entre tots plegats intent\u00e0vem arrencar amb el menys temps possible com m\u00e9s fruits millor. El problema era que, alhora que els arranc\u00e0vem, ens els hav\u00edem de menjar: no pod\u00edem deixar evidencies del nostre crim. <\/em>Tot plegat, feia que la possible im\u00adpunitat aconseguida a base d’un art del furt de fruita <\/em>de Bellaplana, molt acurat, es deix\u00e9s en evidencia en comprovar la descomposici\u00f3 g\u00e0strica que pat\u00edem en dates posteriors a la consecuci\u00f3 del delicte.<\/em><\/span><\/p>\n La casa gran de Bellaplana servia d’allotjament per a uns nois. A la\u00a0 planta baixa hi havia un menjador que havia estat amb anterioritat un ampli laboratori amb una gran taula d’obra al mig i, al voltant, uns mostradors. Tot plegat, es va convertir en un menjador acollidor. Al mateix edifici existia una gran cuina, que a partir de l’any 1939 no es va fer servir per res, ja que el menjar es feia tot a les Torres. Pera molts, la joia de Bellaplana era una sala amb llar de foc que a l\u2019hivern, a ple rendiment, s’agra1a. Al primer pis hi havia diferents dormitoris comu\u00adnitaris que tenien tots ells el seu lavabo. A les golfes es van habilitar nous dormitoris destinats als nens que es feien pip\u00ed al llit. No era un c\u00e0stig ni una discriminaci\u00f3, simplement era una manera de poder-los despertar a mitjanit per fer-los anar al lavabo per part dels educadors i no despertar a la resta.<\/span><\/p>\n Amb el pas dels anys, a Bellaplana poca obra nova s’hi va fer. Destaca una escola constru\u00efda a mitjans dels anys setanta, que poca utilitat va tenir, ates que els nens acollits a les Torres, a principis dels vuitanta van passar a anar a escola a Lli\u00e7\u00e0 de Vall amb la resta de nens de la vila. Estic conven\u00e7ut de la import\u00e0ncia i de la idone\u00eftat de la mesura que, sense cap mena de dubte, afavoreix l’assoliment de l’objectiu de la integraci\u00f3 dels nens acollits per l’OTA a les Torres. Avui per avui, els galliners, la vaqueria i la casa constru\u00efda per Ramon Alb\u00f3, es troben abandonats i sense \u00fas. Com em sembla que ja he comentat, les Torres en el seu conjunt -la\u00a0 casa pairal, la casa petita, la gran torre, el poliesportiu nou, el teatre i l’esgl\u00e9sia\u00ad es troba en un bon estat de conservaci\u00f3, utilitat i, alhora, en alguns casos, en un excel\u00b7lent estat de res\u00adtauraci\u00f3. Aquestes instal\u00b7lacions permeten acollir una trentena de nois en condicions.<\/span><\/p>\n Les 130 hect\u00e0rees de les Torres resten conreades a l’actualitat per un grup d’antics alumnes que van trobar la seva vocaci\u00f3 en la principal professi\u00f3 que pod\u00edem aprendre estant internats a Santa Maria del\u00a0 Vall\u00e8s: la pagesia. Al capdavant, en Pedrito, un noi que amb vuit anys va arribar a Bellaplana, ara en fa 42. Primer aprenent, despr\u00e9s encarregat i, ara, un dels grans experts a les dif\u00edcils arts de l’agricultura moderna.<\/span><\/p>\n Un projecte de Ramon Alb\u00f3 mai realitzat<\/strong><\/span><\/p>\n \u00a0<\/strong>Era intenci\u00f3 de Ramon Alb\u00f3 que els nois en regim de tutela sota la fundaci\u00f3 de l’Obra Tutelar Agr\u00e0ria, un cop arribessin a l’edat adequada despr\u00e9s de fer el servei militar, es poguessin dedicar al conreu de la terra. Per aconseguir-ho el senyor Alb\u00f3 tenia previst que l’OTA els proporcion\u00e9s casa i terra per conrear. Aquesta intenci\u00f3 es troba contemplada als estatuts fundacionals de l’OTA de f any 1928 i ho reafirma al llibre Las Cuatro Colonias Agr\u00edcolas, <\/em>de l’any 1942. La intenci\u00f3 era convertir en propietaris els exalumnes de l’OTA. La reforma dels estatuts de 1986 va eliminar aquesta previsi\u00f3 que feien els de l’any 1928. Als primers estatuts de 1928, el seu pre\u00e0mbul deia que “Les Escoles, com el seu mateix nom indica, poden servir per a la formaci\u00f3 del nen i del jove, als qui es comen\u00e7a per emparar, albergar i protegir. Despr\u00e9s vindr\u00e0 l’ensenyament\u00a0agr\u00edcola\u00a0te\u00f2ric i, m\u00e9s tard, pr\u00e0ctica; i quan estiguin ben formats intel\u00b7lectual i moralment, i tinguin edat suficient, podran ser traslladats, amb la varietat de modalitats que queden apuntades, a l’altra finca, a Gimenells, al latifundi de r\u00e0dio que demana bra\u00e7os i que vol transformar-se en riquesa per a la p\u00e0tria i en benestar per als nostres volguts tutelats, als qui es va comen\u00e7ar per albergar com a desvalguts i s’acabar\u00e0 per\u00a0estampar els seus noms, com a caps de fam\u00edlia\u00a0propietaris, en el Registre de la Propietat”.<\/span><\/p>\n Ramon\u00a0Alb\u00f3\u00a0acabava\u00a0el\u00a0seu\u00a0pre\u00e0mbul\u00a0dient: “\u00c9s l’ideal o la il\u00b7lusi\u00f3 una mica m\u00e9s del que es fa ja per la inf\u00e0ncia desvalguda d’avui, que formar\u00e0 part del poble del\u00a0dem\u00e0”.<\/span><\/p>\n Alb\u00f3 pretenia que Gimenells es convert\u00eds en un poble d’agricultors propietaris de les terres que ell havia adquirit per l’OTA. Recordo que en alguna visita que ens feia mentre est\u00e0vem a les Torres, ens advertia que si vol\u00edem ser agricultors l’OTA ens ho facilitaria. La voluntat d’Alb\u00f3 no s’ha dut mai a terme. A la mort d’Alb\u00f3 els seus successors al front de l’OTA tenien una concepci\u00f3 diferent del que havia de ser Gimenells. Per a aquests, l’explotaci\u00f3 de la col\u00f2nia lleidatana havia de ser fonamental per al finan9ament de la tasca educativa i d’acolliment que porta a terme la instituci\u00f3. Per tant, les explotacions agr\u00e0ries de Gimenells i Santa Maria del Vall\u00e8s s\u00f3n elements fonamentals per al finan\u00e7ament de les institucions educatives que van acollir i acullen avui dia els infants que la Generalitat decideix i que abans “la entidad Gubernativa decid\u00eda\u201d<\/em><\/span><\/p>\n Durant un temps i sota la direcci\u00f3 de Ramon Alb\u00f3, la idea de donar casa i terra a exalumnes es va posar a prova. Una dotzena van participar en un petit programa de desenvolupament. Segons m’explica la v\u00eddua d’un dels antics alumnes als quals se’ls va fer lliurament de casa i camp per conrear, “ens van enviar a Gimenells, convertint la nostra marxa fins arribar a la zona concreta on ten\u00edem la casa i el terreny, en una pomposa festa de propaganda franquista. En arribar ens van lliurar un sobre ambles claus de la casa”. Es tractava d’un casa constru\u00efda per El <\/em>Instituto Nacional de Colonizaci\u00f3n <\/em>franquista. La casa restava integrada per un menjador, diverses habitacions i una quadra amb espai per guardar un carro i un nombre petit d’animals.<\/span><\/p>\n Mentre l’home de la casa havia de treballar a sou al campa compte de l’OTA, la muller tenia cura dels animals i feia la feina de la casa, com era costum a l\u2019\u00e8poca. “Tot tenia un car\u00e0cter provisional, ja que mai v\u00e0rem rebre cap document acreditatiu del lliurament de les terres i de la casa, tal i com es va voler fer creure\u00a0\u00a0 en l’acte realitzat (del qual es fa referencia en anteriors par\u00e0grafs), amb la presencia de personalitats fran\u00adquistes”, m’explicava la dona d’un company nostre.<\/span><\/p>\n La premsa franquista ho va publicar als diaris de l\u2019\u00e8poca.<\/span><\/p>\n La condici\u00f3 per tenir acc\u00e9s a la casa consistia en responsabilitzar-se de tenir cura de la terra, de la casa i del bestiar que estava integrat per sis peces, de les quals cinc se sacrificaven a benefici de l’OTA i una era perqu\u00e8 en gaud\u00eds el matrimoni al qual se cedia la casa.<\/span><\/p>\n La precarietat i la duresa de les condicions, con\u00ad juntament amb la tend\u00e8ncia generalitzada al nostre pa\u00eds de progressiu despoblament del camp van fer que aquells dotze exalumnes de l’OTA anessin abandonant progressivament les cases i les terres de Gimenells. Altres exalumnes que van a anar a fer de mossos a Gimenells, reberen tamb\u00e9 casa per viure. El problema va venir m\u00e9s tard quan, en el moment de la jubilaci\u00f3, van haver d’abandonar la casa que tenien cedida mentre van treballar. Es va aconseguir arribar a un acord m\u00e9s favorable pels ex-alumnes que establia que no havien de deixar la casa fins que no morissin ambd\u00f3s membres del matrimoni.<\/span><\/p>\n En Josep, un dels antics alumnes de l’Obra Tutelar Agr\u00e0ria que va passar per Santa Maria del Vall\u00e8s i ja s’ha jubilat com a treballador de Gimenells, em comentava que mai va veure fer realitat el que Ramon Alb\u00f3 afirmava: fer dels antics alumnes de l’OTA propietaris de terres per conrear-les. Des del seu ingr\u00e9s a les Torres coma tutelat i despr\u00e9s a Gimenells com a assalariat, en Josep afirma haver treballat de sol a sol tots els dies de la, seva vida i em recorda que el sou que tenia quan va comen9ar a treballar era de cinc pessetes, a m\u00e9s del bestiar i l’alimentaci\u00f3. Assegura que la majoria de cases que existien per albergar nois de l’OTA en regim familiar com a les Torres resten en ru\u00efnes i s\u00f3n pr\u00e0cticament inhabitables.<\/span><\/p>\n Fa uns anys a Gimenells treballaven la terra uns 40 mossos. Un cop tancada la granja que atenia uns 170 nois del Tribunal Tutelar de Menors i de la Junta de Protecci\u00f3 de la Inf\u00e0ncia resten un sis o set mossos. A Gimenells ja no s’escolten les rialles deis nens. A l’estiu hi van nens de col\u00f2nies i, per tant, per uns mesos l’ambient que es respira \u00e9s semblant al que es vivia a mitjan la d\u00e8cada deis quaranta.<\/span><\/p>\n A les Torres, pel que fa a la infraestructura agr\u00e0ria, en aquests moments, gracies a l\u2019esfor\u00e7 que esta duent a terme la direcci\u00f3 de l’OTA, les reformes que s’estan fent, volen reconvertir-la en una instituci\u00f3 moderna i mod\u00e8lica. Evidentment, i per sort pel conjunt de la societat, la capacitat d’atenci\u00f3 als infants \u00e9s molt menor ara que un cop finalitzada la guerra. Pero \u00e9s f\u00e0cil advertir que en aquests moments hi ha molts menys nens que necessitin de l’acolliment d’una instituci\u00f3 com l’OTA.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/strong>QU\u00c9 VOLIA RAMON ALB\u00d3 PER A GIMENELLS<\/strong><\/span><\/p>\n Vull reproduir textualment el projecte que va presentar Ramon Alb\u00f3 en un llibre commemoratiu del 25\u00e8 Aniversari de la creaci\u00f3 del Tribunal Tutelar de menors l’any 1946. A les seves pagines, el jutge president exposa els pl\u00e0nols de les futures propietats pel ex tutelats a Gimenells.\u00a0 El text, editat per la Formiga d\u2019Or Barcelona, diu aix\u00ed:<\/span><\/p>\n (1)\u00a0<\/span><\/strong> “L’Institut Nacional de Colonitzaci\u00f3 ha adquirit una important parcel\u00b7la en el sud-oest de la finca de Gimenells conforme indica, i aix\u00f2 ha de ser un b\u00e9 per a la gran obra social que all\u00ed es fa i que cada dia es va incrementant. Obra Tutelar Agr\u00e0ria, que \u00e9s la Propiet\u00e0ria de la finca i que la va adquirir a favor dels menors moral ment abandonats, els quals s\u00f3n objecte de les lleis de Protecci\u00f3 de Menors i dels Tribunals Tutelars des que es va publicar el Decret de 25 de novembre de 1940, declarant d’inter\u00e8s nacional la colonitzaci\u00f3 de la part de la prov\u00edncia de Lleida, corresponent a la zona regable del Canal d’Arag\u00f3 i Catalunya, estimo que era el seu deure posar-se a la parla amb l’Institut Nacional de Colonitzaci\u00f3 i oferir-li la seva modest\u00edssima cooperaci\u00f3, sobretot quan es va assabentar que volia establir en tal zona un centre d’ensenyament agr\u00edcola, d’evident inter\u00e8s per a la comarca i, especialment, per als nostres menors tutelats.<\/span><\/em><\/p>\n Avui \u00e9s un fet la construcci\u00f3 d’un poblat de 85 cases i la d’aquest centre. Mes, per a poder preparar i comen\u00e7ar tan importants\u00a0 construccions, va ser molt \u00fatil per a l’Institut poder comptar, com a punt de suport, amb el que ja tenia fet Obra Tutelar Agr\u00e0ria a Gimenells. Els seus magatzems, les seves cases i fins al seu personal van ser oferts a l’Institut i est\u00e0 molt contenta no solsd’haver-lo fet, sin\u00f3 que tamb\u00e9 que fos acceptat.<\/span><\/em><\/p>\n I obra b\u00e9 que D\u00e9u \u00e9s D\u00e9u, perqu\u00e8 cal donar gr\u00e0cies a D\u00e9u, i a aquest institut que compta amb dues nov\u00edssimes carreteres\u00a0 asfaltades que travessen en creu tota l’antiga finca, que a l’hivern estava intransitable. La reforma i millora no ha pogut ser m\u00e9s efica\u00e7 i important. Una d’aquestes carreteres \u00e9s l’eix o via principal del poblat de Santa Mar\u00eda de Gimenells que estem construint, de manera que tenen, o tindran, fa\u00e7ana en la nova esgl\u00e9sia rom\u00e0nica ja constru\u00efda, el cinema, les escoles, la Casa de Fam\u00edlia de la Junta de Protecci\u00f3 Provincial de Menors de Lleida, els magatzems, els tallers i la major part de les cases que per als tutelats i per als obrers estan projectades estan obeint a les \u00e0nsies de just\u00edcia social de facilitar habitatge higi\u00e8nic i alegre a les classes humils. Tamb\u00e9 estaran situats en felicitat gran via els altres edificis de car\u00e0cter social que es pensen construir de seguida, com la Casa Social i l’Economat, formant part del poblat d’habitatges protegits i que han de servir, amb els blocs constru\u00efts i en construcci\u00f3 per a proveir les necessitats espirituals i culturals de les fam\u00edlies allotjades en els habitatges pageses projectades i en les altres ja existents.<\/span><\/em><\/p>\n Malgrat la segregaci\u00f3 que s’ha fet de la parcel\u00b7la que avui posseeix l’Institut Nacional de Colonitzaci\u00f3, queda la finca en qu\u00e8 est\u00e0\u00a0 establerta la Col\u00f2nia Agr\u00edcola amb una superf\u00edcie bastant superior a quatre mil hect\u00e0rees, \u00e9s a dir m\u00e9s de 40 quil\u00f2metres quadrats.\u00a0 Aix\u00f2 permet a OTA enrobustir la seva esperan\u00e7a de poder crear una s\u00e8rie considerable de patrimonis familiars a favor dels tutelats seus. Mes, com per a anar a aix\u00f2 es necessiten cases, el prestigi\u00f3s arquitecte de l’Institut Nacional de l’Habitatge, Antonio Pineda,ha fet els projectes que corresponen perfectament a tres concepcions distintes, molt encertades. Una, la m\u00e9s modesta, per\u00f2 que compta tamb\u00e9 amb hort, ser\u00e0 per als operaris, perqu\u00e8 molts obrers i de diferents oficis necessiten i tenen ja la Col\u00f2nia. Una altra, m\u00e9s important, per als quals tinguin una parcel\u00b7la considerable per a conrear, contigua o el menys, prop de la pr\u00f2pia casa. I l’altra,\u00a0 millor encara, per a construir i situar fora del poblat, per\u00f2 dins de la respectiva parcel\u00b7la. Aquestes parcel\u00b7les seran rectangulars, en la mesura del possible quadrades, i prop dels quatre v\u00e8rtexs conjunts de cada quatre hi haur\u00e0 la corresponent casa, no lluny per\u00f2 tampoc massa a prop una de l’altra. Aix\u00ed els seus habitants estaran sols i acompanyats alhora podent ajudar-se rec\u00edprocament”.<\/span><\/em><\/p>\n La intenci\u00f3 era bona, pero la realitat ha estat totalment distinta. Cap dels ex tutelats de l’OTA fins ara s’ha beneficiat de les promeses fetes i escrites pel seu fundador.<\/span><\/p>\n (1)\u00a0<\/span> <\/strong>Text tradu\u00eft del castell\u00e0.<\/em><\/span><\/p>\n ...<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2394","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-resums-llibres"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2394","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2394"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2394\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2399,"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2394\/revisions\/2399"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2394"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2394"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2394"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Ramon Alb\u00f3, historia d’un home dedicat a la inf\u00e0ncia<\/span><\/h1>\n
![\"\"](\"http:\/\/santamariadegimenells.info\/wp-content\/uploads\/2026\/04\/trasera.jpg\")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"