![\"\"](\"http:\/\/santamariadegimenells.info\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/Scan12.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Com Ravent\u00f3s, van ser molts els empresaris que consideraren l’establiment de nous agricultors com un mitja per a incrementar la producci\u00f3 i posar en cultiu terrenys fins llavors improductius. Al seu costat algunes institucions benefiques vinculades al catolicisme social emfasitzaren el car\u00e1cter huma i moralitzador de la colonitzaci\u00f3. Recollint plantejaments ja esbossats en el segle XIX per filantrops i higienistes, van florir aix\u00ed iniciatives dirigides, almenys en teor\u00eda, a mitigar part del descontentament social mitjan\u00e7ant la.creaci\u00f3 de centres per a “joves <\/em>moralment abandonats<\/em>“. Cal destacar en aquest sentit l’assaig protagonitzat per l\u2019Obra Tutelar Agraria (OTA) a Gimenells, vertader latifundi de m\u00e9s de cinc mil hectarees; una experiencia que, segons Moncl\u00fas i Oy\u00f3n, “<\/em>sintetitza tot el poder regenerador de la col\u00f2nia agr\u00edcola pel que fa a la inf\u00e0ncia abandonada<\/em>“.<\/em><\/span><\/p>\n Fins aquell moment havia estat un acotat de ca\u00e7a i amb aquest proposit va ser arrendada a una societat de ca\u00e7adors de Barcelona. Ben entrats els anys vint nom\u00e9s es roturaven (en seca) les parts millors de les valls i un 10% aproximadamcnt de les planes, mentre que la resta romania com a garriga, coberta de roman\u00ed i de tim\u00f3.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/em><\/strong><\/span>Ensenyar, treballar i regenerar:<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n La colonia <\/em><\/strong>agr\u00edcola de <\/em><\/strong>Santa Maria <\/em><\/strong>de Gimenells<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n Gimenells constava d’una gran plana tocant al terme de Ra’imat (1.500 ha.) i d’una serie de petites valls on la salinitzaci\u00f3 feia molt dificult\u00f3s el conreu. El 1928 fou comprada per Ramon Alb\u00f3 Mart\u00ed, que era llavors jutge de menors.de Barcelona, president de la Uni\u00f3n Nacional de Tribunales Tutelares i membre del Consejo Superior de Protecci\u00f3n de Menores, com tamb\u00e9 cofundador de l’Obra Tutelar Agraria. L’objecte de l’operaci\u00f3 era crear una nova colonia on instruir com a llauradors el major nombre possible de joves sense llar, fent possible que algun d\u00eda accedissin a la propietat d’alguna parcel.la. Preocupar-se d’aquests nois, argumentava Alb\u00f3, era una obra, no sols de justicia i de caritat, sin\u00f3 tamb\u00e9 de ” benestar i de riquesa social, ja que la bona i especialitzada educaci\u00f3 i formaci\u00f3 dels mateixos, fa convertir en activitats i valors socials econ\u00f2mics, forces i elements francament antisocials<\/em>“.<\/span><\/p>\n Un cop acabat el proc\u00e9s d’aprenentatge, els tutelats tin drien la possibilitat d’escollir entre diverses alternatives: col,locar-se com a capatassos; teballar com a ” simples per\u00f2 experts i sempre sol\u00b7licitats mossos de cultiu, amb les condicions degudes que inspirin l’equitat i la just\u00edcia<\/em>“; <\/em>o b\u00e9 optar “<\/em> quan es constitueixin en fam\u00edlia<\/em>“<\/em>– a la formaci\u00f3 d’un petit patrimoni en una de les finques de la instituci\u00f3, objectiu aquest \u00faltim que constituia la vertadera ra\u00f3 de ser de l’ OTA. Aquesta fou la finalitat de la compra de Gimenells, “facilitar l’acc\u00e9s a la terra als m\u00e9s desposse\u00efts de mitjans propis de vida per poder-la obtenir\u201d<\/em><\/span><\/p>\n D’aqu\u00ed venia la insist\u00e9ncia en la importancia dels patrimonis familiars, “el m\u00e9s efica\u00e7 instrument de la repoblaci\u00f3 i de la colonitzaci\u00f3 interior\u201d<\/span><\/p>\n El cam\u00ed que, un cop admes l\u2019alumne, portava del reformatori al patrimoni familiar, era llarg i escabr\u00f3s, i havia de passar per tota una serie d’etapes que “preparaven” el futur pare i director d’explotaci\u00f3. Els menors de catorze anys ingressaven a les colonies en qualitat d’escolars. En acabar l’ensenyament primari passaven a ser considerats tutelats i llavors se’ls imposava una jornada laboral de vuit hores. Podien emancipar-se en tenir els divuit anys o sol-licitar la continuaci\u00f3 a Gimenells fins al moment de fer el servei militar. Pel que fa a la remuneraci\u00f3, “<\/em>tan bon punt comencen els nois a treballar, se’ls assigna, a banda la seva manutenci\u00f3 i vestit, un sou setmanal, el qual augmenta a mesura que van progressant en les seves aptituds; d’aquest sou se’ls lliura una part a met\u00e0l\u00b7lic cada diumenge, segons el seu comportament i el seu treball, i la resta se’ls ingressa en una llibreta d’estalvi<\/em>“.<\/em><\/span><\/p>\n Una vegada llicenciats de l’exercit podien retornar a la colonia amb la qualificaci\u00f3 d’ex-tutelats. A tots els que en el treball agr\u00edcola demostressin capacitat i constancia se’ls atorgaria, despr\u00e9s de casats, el t\u00edtol de tutelats honor\u00edfics, en virtut del qual obtindrien un sou petit (a especificar en cada cas), eines de conreu, una casa i una porci\u00f3 de terreny. El salari no ser\u00eda percebut pel titular, sin\u00f3 que se li ingressaria en una llibreta de la Caixa d’Estalvis, de la qual no en podr\u00eda disposar fins deu anys m\u00e9s tard. D’aquesta manera l’OTA vendr\u00eda, al final del proc\u00e9s, la parcel-la que una d\u00e8cada abans havia lliurat al seu tutelat honor\u00edfic a canvi de la quantitat en metal-lic estalviada for\u00e7osament en aquells anys de treball. (Les dades proporcionadcs pel propi Ramon Alb\u00f3 parlen de dos lots concedits en plena propietat des de 1929 fins a 1955.<\/span><\/p>\n En iniciar-se la decada dels anys quaranta, la laboriositat dels interns i les innegables qualitats empresarials i d’organitzaci\u00f3 de la propietat, havien aconseguit de transformar 1.500 hectarees de Gimenells i convertir-les en camps de cereals, pan\u00eds i alfals. La major part de la propietat era regentada directament per l’OTA (4.112 ha.) servint-se, a m\u00e9s dels nois residents a la colonia agr\u00edcola, de 33 obrers fixos i 24 d’eventuals. La resta de la finca estava arrendada a quaranta colons que explotaven superficies que, freq\u00fcentment, passaven del mig centenar d’hectarees. Aquestes unitats solien conrear unes sis o vuit ha. d’alfals i la resta de cereals. Nom\u00e9s es treballava en regadiu la zona del Pla de Gimenells, pagant en concepte de renda 100 pessetes per jornal a l’any. Malgrat que es tractava ele parcel,les que rebien aigua procedent del Canal, el precari i mal estat de la xarxa de sequies i desguassos feia que la productivitat no fos, com veurem, la que caldria esperar si el proc\u00e9s de transformaci\u00f3 hagu\u00e9s estat culminat.<\/span><\/p>\n L<\/em><\/strong>‘\u00e0<\/em><\/strong>rea <\/em><\/strong>declarada d’interes nacional<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n Despr\u00e9s de l’ aprovaci\u00f3 de la Ley de Grandes Zonas el 1939, el Decret de 25 de novembre de 1940 va declarar d’interes nacional 16.558 has de la comarca del Segria, La nova Zona Regable del Canal de Arag\u00f3n y Catalu\u00f1a (ZRCAC) estava integrada per cinc grans latifundis, la superficie dels quals oscillava entre set-centes i cinc mil hectarees: Montagut (5.068 ha.), Valmanya (3.355 ha.), Gimenells (5.612 ha.); Sucs (1.800 ha.) i Suquets (723 ha.)<\/span><\/p>\n Cuadre gr\u00e0fic de les finques<\/span><\/p>\n Les principals raons que van induir el Govern a actuar en aquelles terres van ser la concentraci\u00f3 de la propietat i la lentitud amb que es desenvolupava la introducci\u00f3 del regadiu. Es va pensar, en primer lloc, que el fet que tot l’espai millorable estigu\u00e9s en mans de cinc terratinents en facilitar\u00eda l’adquisici\u00f3.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/em><\/span>L’<\/em><\/strong>es<\/em><\/strong>peculaci\u00f3 dels <\/em><\/strong>propietaris i el <\/em><\/strong>replantejament de l<\/em><\/strong>‘acci\u00f3 co<\/em><\/strong>lonitzadora<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n Al llarg de les pagines preccdents, hem anat insistint en el fet que la colonitzaci\u00f3 de la ZRCAC va ser un negoci per als propietaris. Aquesta \u00e9s la primera conclusi\u00f3 que es despren del seguiment de la pol\u00edtica de compres practicada durant la decada dels anys quaranta i la primera meitat dels cinquanta. El fracas de la possible col.laboraci\u00f3 de societats de colonitzaci\u00f3, i la inexistencia de lleis capaces d’agilitar el proc\u00e9s de confiscaci\u00f3 de finques, van imposar a l’Institut la negociaci\u00f3 amb els terratinents. El resultat fou el modest percentatge de terres venudes durant els quinze anys posteriors a la declaraci\u00f3 d’interes nacional: nom\u00e9s 3.654 hectarees, que representaven un 22,07% de la superficie total ele la zona.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/strong><\/span>Preus taxats <\/strong>i quantitats pagarles realment per l<\/strong>‘<\/strong>Institut<\/strong><\/span><\/p>\n Ha.\u00a0 <\/span>ADQUIRIDES<\/span><\/p>\n<\/td>\n PTS. Ha. PRESSUPOSTAT<\/span><\/p>\n \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0PREU\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 PREU\u00a0<\/span><\/td>\n PTS. Ha. REALMENT PAGAT<\/span><\/p>\n \u00a0 \u00a0 \u00a0 PREU PAGAT\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0TOTAL<\/span><\/td>\n<\/tr>\n Gimenells<\/span><\/p>\n<\/td>\n 1.380,54<\/span><\/p>\n<\/td>\n Font: Elaboraci\u00f3 propia a partir deis informes conservats a la Delegaci\u00f3 Provincialde l’INC\/IRYDA<\/span><\/p>\n La primera parcel.la oferta a l’INC va procedir de l’Obra Tutelar Agraria (OTA). Es tractava d’un fragment de Gimenells situat en el sector IV i composat, a les seves 1.380 hectarees, per terres planes i valls al 50% (700 i 680 ha. respectivament). Per Decret de 29 de juliol de 1943 es va autoritzar l’expropiaci\u00f3 for\u00e7osa de tota aquesta superficie.<\/span><\/p>\n L’any 1955 l’actuaci\u00f3 estatal va rebre un impuls definitiu amb l’annexi\u00f3 de dues importants seccions de Gimenells. La m\u00e9s gran (2.394,85 ha.), pertanyent a l’Obra Tutelar Agraria, fou adquirida per 7.764.300 ptes (3.242,08 per ha.).<\/span><\/p>\n Els t\u00e9cnics del Ministeri tamb\u00e9 estaven interessats en Valmanya i en una parcel.la de 17,46 ha. que l’OTA tenia tocant al poble de Gimcnells. El predi de l’OTA, gracies a una oferta templadora (352.356 ples.) fou comprada per l’Administraci\u00f3 poc temps despr\u00e9s.<\/span><\/p>\n Les superficies anivellades a partir del 1958 (menys del 10% del total) produien 20,94 qm. de blat per hectarea, mentre que a la resta la collita normal era de 7. Els calculs fets pels perits del Ministeri donaven, per a la superficie conreada l’any agr\u00edcola del 1957-58, uns rendiments equivalents a 8,54 qm. de blat per ha., xifra molt inferior als 15 que calia per a la reserva especial. Un increment de nom\u00e9s cinc quintars al llarg dels setze anys d’actuaci\u00f3 (3,53 qm.\/ha. el 1942 i 8,54 el 1958), deia molt quant a les veritables intencions dels propietatis per dur a bon terme el proc\u00e9s de conversi\u00f3 a regadiu. Per tot aix\u00f3, i ates l’imperatiu de continuar la compra de terres, l’INC va propasar l’excepci\u00f3 de 891,86 ha. no dominades per la xarxa de reg i l’expropiaci\u00f3 de la superficie restant (2.989,13 ha.).<\/span><\/p>\n L’Obra Tutelar Agraria conservava encara, dintre ele la ZRCAC, 1.699,46 ha. en propietat. D’aquesta superficie, segons es deduia del Plan General de Colonizaci\u00f3n, <\/em>1.472,58 eren irrigables o susceptibles de ser regades i conreades. La instancia presentada per l’entitat sol,licitava l’excepci\u00f3 de totes les terres planes (l.180,17 ha.) perque atenyien produccions de fins 16 qm.\/ha. de blat; aix\u00ed com la reserva d’una altra porci\u00f3 de 250 ha. on les millores introduides prometien dincrementar els rendimients per dlamunt, fins i tot, dels 25 qm. requerits per la llei. <\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" ...<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2041","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-resums-llibres"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2041","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2041"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2041\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2043,"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2041\/revisions\/2043"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2041"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2041"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2041"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}\n\n
\n \u00a0<\/strong><\/span><\/td>\n \n \n \n \n \n \n \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0890,94\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a01.229.978<\/span><\/td>\n \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 1.670,86\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a02.306.684<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n