![\"\"](\"http:\/\/santamariadegimenells.info\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/libre-casanas.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
COL\u00b7LOQUI AMB EL MON<\/strong><\/span><\/p>\n \u00a0<\/strong>OBRA TUTELAR AGR\u00c0RIA<\/strong><\/span><\/p>\n Em vaig reunir amb el senyor Josep Pan\u00e9 en el seu despatx d’agricultura de l’edifici de la Diputaci\u00f3, a la rambla de Ferran de Lleida.<\/span><\/p>\n Em va explicar de que es tractava: em proposava que fos l’administrador i director t\u00e8cnic d’una finca de mil cinc-centes hect\u00e0rees anomenada Obra Tutelar Agr\u00e0ria, d’ economia independent per\u00f2 vinculada espiritualment amb el Tribunal Titular de Menors de Barcelona. El propietari es deia Ramon Alb\u00f3 i Mart\u00ed, i acabava de morir despr\u00e9s d’una llarga malaltia. Havia deixat uns marmessors testamentaris amb els que jo m’havia d’entendre, per\u00f2 hav\u00edem de deixar passar una temporada per donar temps a l’administrador actual, Francisco Nolla Castillo, que havia presentat la dimissi\u00f3, a fi que pogu\u00e9s deixar el c\u00e0rrec i lliur\u00e9s els \u00faltims comptes de l’any, car aviat ser\u00edem a Nadal i el meu interlocutor creia que el canvi de poders no es podria realitzar abans del mes de mar\u00e7.<\/span><\/p>\n LA <\/strong>COLONIA AGR\u00cdCOLA<\/strong><\/span><\/p>\n Carretera d’Osca, Ra\u00efmat, els polvorins militars de la quarta Regi\u00f3 en l’\u00fanica bifurcaci\u00f3 que hi ha, la de la dreta que va a Sucs i la de l’esquerra que va a Gimenells. En entrar a la col\u00f2nia agr\u00edcola, veiem dos o tres edificis nous sense ocupar que porten cadascun d’ells el nom de Casa de Fam\u00edlia. Parem davant l’oficina i ens saluda el comptable, que es deia Avel\u00b7l\u00ed Tena Palomo i amb qui els propers mesos naixeria una gran amistat. Va fer buscar el senyor Ramon Sert Arissa, encarregat de conreus. Els vam dir quin era el nostre objectiu i que est\u00e0vem autoritzats a visitar la finca per la junta de govern que governava el Patronat des de Barcelona. El senyor Sert es brind\u00e0 a acompanyar-nos i era, per descomptat, l’home indicat i posse\u00efdor de grans coneixements agr\u00edcoles.<\/span><\/p>\n Vam visitar camps i m\u00e9s camps, el pan\u00eds ja estava recol\u00b7lectat i l’apilaven en grans volums rodejats d’una tela met\u00e0l\u00b7lica de galliner. D’aquesta manera se’ls assecava durant for\u00e7a dies i despr\u00e9s el desgranaven amb unes maquinetes senzilles.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 vam visitar la vaqueria, que contenia quinze o vint vaques molt maques, un gran toro reproductor i molt a prop, una de les quatre pletes en que, amb quatre pastors al front de cada una d’elles, hi tancaven a la nit el bestiar de llana.<\/span><\/p>\n Vam resseguir alguna s\u00e8quia de rec i vam comprovar com feien arribar l’aigua a les parts m\u00e9s altes dels camps i despr\u00e9s la deixaven lliscar per les faldes d’aquests petits turonets. Rec imprec\u00eds i poc exacte, que ells anomenaven “reg a manta”.<\/span><\/p>\n Mentre contempl\u00e0vem coses, mir\u00e0vem camps i part de l’ escassa maquinaria que tenia la finca, se’ns va anar fent fosc i deixarem de visitar l’ escola de nens menors de catorze anys i les seves cases d’acollida i de con\u00e8ixer detalls de com funcionaven. Amb tot, hav\u00edem estat dues o tres hores donant voltes a la part agr\u00edcola i ens acomiadarem del senyor Ramon Sert i del senyor Avel\u00b7l\u00ed Tena, pregant-los que saludessin l’administrador actual quan en tinguessin l’ocasi\u00f3.<\/span><\/p>\n De tomada cap a Lleida, el senyor Pan\u00e9 em diu:<\/span><\/p>\n -Suposo <\/em>que s’ha adonat que \u00e9s una finca mal explotada, i que nom\u00e9s amb la millora dels adobs tindr\u00e0 uns augments de producci\u00f3 magn\u00edfics. Amb tot, per a que estigui m\u00e9s orientat, el meu ajudant de l’Escola Agr\u00edcola de la Diputaci\u00f3, el senyor Solans, vindr\u00e0 de visita cada dos o tres dies i vost\u00e8 pot sincerar-se amb ell <\/em>i <\/em>consultar-li el que vulgui i, si \u00e9s necessari, tamb\u00e9 vindr\u00e9 jo.<\/em><\/span><\/p>\n Em va prometre que parlaria amb els de la junta de govern i que ell creia que en un m\u00e0xim de vuit o deu dies ja es podia haver fet el canvi de poders.<\/span><\/p>\n Em recomana en gran manera que cultiv\u00e9s l’amistat amb el notari Ramon Faus, tamb\u00e9 del patronat, i membre de la ciutadania selecta de Barcelona.<\/span><\/p>\n EL SR. PAN\u00c9, EL MEU SEGON PARE<\/strong><\/span><\/p>\n L’entrevista personal amb el senyor Pan\u00e9 a la Diputaci\u00f3 fou molt euf\u00f2rica per part d’ ell; confiava en mi i donava per descomptat que me’n sortiria. Un sou no gaire gros, tant per cent amb els beneficis i supressi\u00f3 de la despesa ordin\u00e0ria de tot l’import que pogu\u00e9s costar el manteniment de la funci\u00f3 benefica, etc.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 em comunica que mentre s’organitzava un habitacle per viure-hi jo, faria vida a casa del sacerdot de la col\u00f2nia, moss\u00e8n Joaquim Juncas, de car\u00e0cter molt dif\u00edcil per\u00f2 amic per subordinaci\u00f3 a la meva persona i pel tracte molt respectu\u00f3s que m’obligo a tenir sempre amb ell.<\/span><\/p>\n LA JUNTA<\/strong><\/span><\/p>\n Fixem una data, el 6 de ma\u00e7 de 1956, l’any de la forta gla\u00e7ada que va deixar els camps de Lleida sense el m\u00e9s petit bri de blat ni de mala herba. Sortim de bona hora al mat\u00ed, amb el Chrysler de la junta de govern que condu\u00efa el xofer de confian\u00e7a, senyor Narc\u00eds, a qui tots anomen\u00e0vem Sis\u00f3.<\/span><\/p>\n Dins el cotxe hi anem el president del Patronat, senyor Martiria Lloses i Serrat-Calv\u00f3, el senyor Ramon Faus i Esteve, el senyor Andreu Alguer\u00f3 de Ugarriza i un servidor<\/span><\/p>\n A mig mat\u00ed, ja som a la finca despr\u00e9s d’haver vist tots els camps de cereals totalment desolats per la gelada del dia anterior. Si la finca, que ja tenia camp d’aviaci\u00f3, per\u00f2 que no disposava de cap avi\u00f3, n’hagu\u00e9s tingut un a punt, l’hauria agafat per fugir cap algun indret on no em trobessin mai m\u00e9s. A mi i al meu equipatge ens condueixen a casa de moss\u00e8n Juncas, a costat de l’ esgl\u00e9sia; all\u00ed conec la senyora Lola, la majordona de la casa, molt bona cuinera i excel\u00b7lent persona, que m’ensenya la meva habitaci\u00f3. Despr\u00e9s ens tanquem al despatx interior, on havia acudit el dimitit administrador, senyor Francisco Nolla Castillo, a qui en presencia meva van fer firmar el paper de dimissi\u00f3 i van pagar el retards de percentatges de beneficis.<\/span><\/p>\n Ultimat aquest detall, el senyor Nolla s’acomiada de tothom dient:<\/span><\/p>\n -D<\/em>e <\/em>vost\u00e8, senyor Casa\u00f1as, no m’acomiado<\/em>, <\/em>perqu\u00e8 suposo que aquests senyors li hauran deixat diners i dema anirem a saludar uns quants subministradors a qui dec unes petites factures; el presentar\u00e9 i aix\u00ed jo no deixar\u00e9 cap deute pendent.<\/em><\/span><\/p>\n D’ aquesta manera va quedar trencada una etapa que havia durat onze anys i comen\u00e7ava la meva, que en duraria vint-i-set.<\/span><\/p>\n Aix\u00ed com amb el senyor Pan\u00e9 v\u00e0rem resseguir la finca que era la part m\u00e9s important del meu contracte, els senyors de junta, sota l’excusa que cap d ‘ells no entenia res en agricultura, van preferir veure com es cuidaven els nens acollits del Tribunal Tutelar de Menors de Barcelona i de Lleida, per informar-se d’aquest treball social tan important de la col\u00f2nia.<\/span><\/p>\n Tot i que al costat de les oficines hi havia uns edificis nous i no acabats per allotjar-hi aquest nois, vam anar a veure on realment vivien ara, especialment el grup del Bon Pastor a la vall de Camarasa, el grup de l’ \u00c1ngel de la Guarda al costat del camp 47 en el cam\u00ed del Mas Blanc i el grup on residien els xicots que ja havien fet el servei militar o b\u00e9 que eren grans i estaven a punt de fer-lo, situat a la cru\u00eflla entre el canal d’Arag\u00f3 i Catalunya, s\u00e8quia de Vallmanya, i la carretera que procedent de Raimat i rodalies enlla\u00e7ava el poble de Gimenells amb el de Pla de la Font, Sucs i finia a Almacelles.<\/span><\/p>\n Quina no va ser la meva decepci\u00f3: els edificis eren<\/span><\/p>\n tots de planta baixa, les seves parets eren murs de tapia comprimida que agafaven humitat de la capa fre\u00e0tica i remuntava la base d’aquests murs, aprimant-los per erosi\u00f3 d’aquesta aigua; un mobiliari p\u00e8ssim, bombetes de pocs watts i dormitoris col\u00b7lectius nets per voluntat de la senyora de cada casa, per\u00f2 que no reunien cap condici\u00f3 per fer-los brillar sense esfor\u00e7.<\/span><\/p>\n El matrimoni que tenia cura de cada casa de fam\u00edlia els feia el menjar, repartit des d’un economat central, i aprofitaven les despulles del menjar barrejades amb pinso molturat de la mateixa finca per alimentar unes quantes parelles de reproductors porcins o b\u00e9 de porcs normals d’engreix que sacrificaven per l’autoconsum. Cada matrimoni tenia una part de beneficis d’aquesta crian\u00e7a, creada i estimulada pel senyor Nolla, un procediment per allargar-los un xic el sou. La llet de la vaqueria es destinava principalment als garrinets que la casa criava directament, per anar-los repartint successivament en aquestes petites corralines de cada fam\u00edlia, i no es donava ni un cent\u00edmetre c\u00fabic de llet als nens. Precisament va ser moss\u00e8n Juncas qui em va exposar aquest primer defecte d’ organitzaci\u00f3, i va demanar-me que ho resolgu\u00e9s. Ho vaig fer en vint-i-quatre hores, ordenant que la llet que sobr\u00e9s se serv\u00eds cada dia a l’ esmorzar dels nens i la resta al cami\u00f3 de recollida. Inquiet, a l’hora de dinar amb els membres del Patronat, pregunto per que no s’havien acabat aquests grups nous que rodejaven la pla\u00e7a del costat de l’esgl\u00e9sia, per\u00f2 ning\u00fa n’estava informat i una vegada m\u00e9s es va dir que jo mir\u00e9s de resoldre-ho. Per\u00f2 ning\u00fa va pressupostar els diners que implicaria invertir, principalment, en els dos mil metres quadrats de superf\u00edcie que s’havien d ‘acabar.<\/span><\/p>\n Vam firmar el meu contracte, em van fer poders per<\/span><\/p>\n obrir un compte al Banc de Bilbao i m’hi van deixar unes quatre-centes mil pessetes que botaven damunt la taula esperant la visita del senyor Nolla de l’endem\u00e0. He de dir que el pan\u00eds ja s’havia collit i la collita estava intacta. Tamb\u00e9 vaig ressaltar en aquesta primera visita la manca d’un parc de maquinaria agr\u00edcola adequada, ates que nom\u00e9s dispos\u00e0vem d’un tractor Vierzon, un Massey Fergusson i un altre tractor m\u00e9s petit, tots sense equipament hidr\u00e0ulic. El m\u00e9s acceptable que hi havia era un cami\u00f3 internacional, motor de benzina de set o vuit tones i un jeep Willis que s’havia adquirit a trav\u00e9s del bisbat de Navarra, que es dedicava a importar-los.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 ten\u00edem una furgoneta Ford, la r\u00fabia, <\/em>que el senyor Nolla, que tenia un taller de fer carrosseries, havia equipat amb fusta forta.<\/span><\/p>\n BUIDAR <\/strong>“LA CAIXA”<\/strong><\/span><\/p>\n Quan, a l’endem\u00e0, em ve a buscar el senyor Nolla a l’hora convinguda i fem la ronda de creditors que ell em va anar indicant, vam trobar bones paraules a tot arreu, algun somriure ir\u00f2nic i, d’aquelles pessetes que a la nit dringaven amb impaci\u00e8ncia damunt la taula, no en va tomar cap a la col\u00f2nia. De manera que amb moltes boques per alimentar, molts sous per pagar i molta despesa per atendre, el nou administrador comen\u00e7ava de zero.<\/span><\/p>\n Em vaig atrevir a preguntar al senyor Nolla per que molts subministradors havien somrigut d’una manera especial, i l’explicaci\u00f3 que em va donar ja me la temia:<\/span><\/p>\n Com que per a mi no era cap inconvenient, li suggereixo que els pr\u00f2xims dies m’agradaria disposar del seu consell i de la seva experi\u00e8ncia, per\u00f2 ell em diu que preferia que no ens veiessin junts perqu\u00e8 la gent podria interpretar que jo estava triat per ell per ocupar el c\u00e0rrec. Aquell migdia la Junta de govern ja va marxar de la col\u00f2nia, i es van acomiadar de mi tot desitjant-me molta sort, que els vaig acceptar perqu\u00e8 era evident que la necessitaria. En entrar a l’oficina, el senyor Tena fou compassiu en dir-me que deixava per dema les moltes coses que m’havia de dir, ja que comprenia que per for\u00e7a havia d’estar cansat.<\/span><\/p>\n El mat\u00ed seg\u00fcent, quan vaig entrar al despatx el senyor Tena em feu passar al despatx interior, que a partir d’ara seria el meu i em digu\u00e9 que el m\u00e9s important que tenia per plantejar-me era com resoldria la situaci\u00f3 econ\u00f2mica, ates que havia comprovat que est\u00e0vem a zero de liquiditat. M’ho deia absolutament preocupat pel problema que se’ns venia a sobre.<\/span><\/p>\n Vaig pensar que havia de saludar, com a primer dia de treball, el cap de conreus, que tenia una petita oficina en el primer pis del magatzem on guard\u00e0vem el gra molt. No hi era, per\u00f2 damunt de la taula hi havia un tel\u00e8fon i l’agafo per trucar al senyor L\u00f3pez de Vilanova i la Geltr\u00fa, de l’ empresa que compartien en propietat el senyor Coromines i el senyor Roca. Amb el L\u00f3pez hi havia una bona amistat i li explico obertament la meva situaci\u00f3 de liquiditat, i que li volia demanar un favor, que era si en vint-i-quatre o quaranta-vuit hores pot retirar-me els meus estocs de pan\u00eds i pagar-me’ls amb la millor celeritat possible. Va comen\u00e7ar a posar-me pegues pel transport, pel preu, pel pagament, etc.<\/span><\/p>\n El senyor Solans, ajudant t\u00e8cnic del senyor Pan\u00e9, em va fer la gesti\u00f3 de comprovar que el preu ofert era bo, encara vaig poder estirar deu o quinze c\u00e8ntims per quilo.<\/span><\/p>\n L\u2019adjunt al Sr. Solans em proposa donar una volta en jeep per la finca, mentre m’exposava nous problemes, cap de petit. No tenia nitrat de cal\u00e7; de cobertura per tirar al blat, i en el mercat hi havia tanta escassesa que no creia que el pogu\u00e9ssim aconseguir amb la rapidesa que l’hav\u00edem d’aplicar. Vol insistir a explicar-me m\u00e9s problemes, i li prego que em deixi pair el m\u00e9s gros, que era l’adob, que els altres ja els anirem solucionant a mesura que es presentessin.<\/span><\/p>\n Aviat fou l’hora d’anar a dinar i, un cop a casa, tamb\u00e9 el moss\u00e8n em diu que tenia moltes coses per explicar-me.<\/span><\/p>\n A l’hora del caf\u00e8, apareix altra vegada el senyor Tena per dir-me que a l’oficina m’espera el senyor Dom\u00e8nech de la casa Gallard. \u00c9s un home d’expressi\u00f3 simp\u00e0tica que m’ allarga la ma amb un ampli somriure.<\/span><\/p>\n ANTICS <\/strong>CONSELLS<\/strong><\/span><\/p>\n Encara em recordava del consell que em van donar a 1’Escola de Capatassos de Caldes de Montbui.<\/span><\/p>\n Pregunto com es fan les operacions de cr\u00e8dit per a comprar-li l’adob, i els detalls que no recordava me’ls fa explicar per un cap de negociat tamb\u00e9 altament servicial. Recullo els impresos, i en tomar a la col\u00f2nia demano al senyor Tena que me’ls ompli a maquina i que els present\u00ed a dos subministradors amb suficient garantia econ\u00f2mica per tal que avalin aquest cr\u00e8dit oficial.<\/span><\/p>\n Per tant, cap obstacle enlloc i al capvespre vaig informar al senyor Dom\u00e8nech que ja tenia el tr\u00e0mit enllestit, que me’l podia venir a recollir, i que quin dia hav\u00edem d’estar atents a l’arribada de la mercaderia.<\/span><\/p>\n ELS GUARDES <\/strong>JURATS<\/strong><\/span><\/p>\n Mai no s’havien fet a la col\u00f2nia dues operacions tan accelerades i en moments tan oportuns. Aix\u00f2 em dona satisfacci\u00f3 i vaig preguntar al senyor Ramon Sert qui controlava els volums d’adobs a l’arribada i a l’expedici\u00f3 i si ho feien els colons. Em contesta que ho feien els guarda jurats i que en ten\u00edem dos, el Sr. Roca i el Sr. Polit.<\/span><\/p>\n En passar per davant del taller, li demano al senyor Simon d’acompanyar-me al poble. Un cop dins el vehicle, em pregunta:<\/span><\/p>\n – On\u00a0 anem?<\/em><\/span><\/p>\n – A\u00a0 veure el caporal de la Guardia Civil, per si sap on s\u00f3n els nostres gu\u00e0rdies jurats.<\/em><\/span><\/p>\n D’aquesta sort, arribem al quarter, baixo i demano pel caporal, i 1’oficial de gu\u00e0rdia em diu:<\/span><\/p>\n – \u00a1No est\u00e1! Me parece que est\u00e1 con los guardias de usted, que tienen costumbre de hacer una peque\u00f1a fiesta no recuerdo por qu\u00e9 conmemoraci\u00f3n, pero por la noche estar\u00e1 aqu\u00ed.<\/em><\/span><\/p>\n – Bien, muchas gracias, volver\u00e9 por la noche o ma\u00f1ana por la ma\u00f1ana<\/em>.<\/em><\/span><\/p>\n Al cap de pocs minuts entra el guarda Roca, qui em diu:<\/span><\/p>\n – M’ha <\/em>dit el senyor Ramon que vost\u00e8 vol parlar amb els guardes?<\/em><\/span><\/p>\n – <\/em>Miri, senyor Roca, he fet una compra important de <\/em>sulfat am\u00f2nic i vull que vost\u00e8 i el Sr. Polit vetllin l’arribada dels vagons, que segurament seran tres, i quan hagin arribat, un de vostes es quedi a vigilar-los i l’altre que vingui cap aqu\u00ed a notificar-me la novetat, perqu\u00e8 mirarem de descarregar-lo r\u00e0pid i els anirem repartint en els llocs que jo cregui que els han d’usar immediatament. Ho ha ent\u00e8s?<\/em><\/span><\/p>\n – Ara, <\/em>faci’m el favor: on eren, aquesta tarda?<\/em><\/span><\/p>\n I em va confessar la practica esportiva que duien a terme un cop l’any, ca\u00e7ant a la Clamor Amarga, fora de finca, peixos amb dinamita. I com que comprenia que m’havia d’haver demanat perm\u00eds pr\u00e8viament, que ho sentia molt i que em deixava al despatx la seva arma reglamentaria per tal que jo dispos\u00e9s. Li agraeixo el gest i li indico que s’endugui el fusell, que si jo en volia tomar a parlar ja ho faria.<\/span><\/p>\n M’ESTRENO POLINT <\/strong>UNA <\/strong>N\u00d2MINA<\/strong><\/span><\/p>\n Potser no va passar ni una hora que aparegu\u00e9s el guarda Sr. Polit. Sense donar-me ocasi\u00f3 de fer \u00fas de la paraula, es treu el fusell que duia en bandolera, se’l passa pel cap i me’l deixa damunt de la taula.<\/span><\/p>\n Tot plegat era un problema petit, per\u00f2, tan tens que estava jo, no deixava de ser un problema emprenyador. Tomo a agafar el jeep, tomo a agafar el Simon de xofer, i torno cap al quarter a demanar pel caporal, que ja havia tornat. Em dono a con\u00e8ixer i li dic el que m’havia passat amb el gu\u00e0rdia Sr. Polit, que sense obrir jo la boca m’havia fet aquella escena tan grotesca. El caporal em diu:<\/span><\/p>\n Li dono les gracies.<\/span><\/p>\n Amb totes les creus del dia arrossegades per les meves espatlles, em vaig a refugiar a casa moss\u00e8n Juncas perqu\u00e8, igual que ahir, tinc gana, son, i el desig que ning\u00fa m’amo\u00efni.<\/span><\/p>\n Van succeir uns dies d’habituaci\u00f3 al treball.<\/span><\/p>\n Demano al senyor Tena pl\u00e0nols de la finca a escales 1\/5.000 i no n’hi havia, tan sols tenien pl\u00e0nols parcials dif\u00edcils d’interpretar per separat. Decideixo dirigir-me al cap local de l’Institut Nacional de colonitzaci\u00f3, senyor Zubeldia. Li explico les meves trifulgues plani gr\u00e0fiques i m’explica que me’ls solucionar\u00e0 amb molt de gust des de la seva oficina central de Lleida.<\/span><\/p>\n A partir d’aquest pl\u00e0nol original, facilitat en paper<\/span><\/p>\n vegetal, vaig obtenir m\u00e9s copies.<\/span><\/p>\n A<\/strong>CABAR EDIFICIS<\/strong> PER A LA FUNCI\u00d3 BENEFICA<\/strong><\/span><\/p>\n Visito alguna casa de fam\u00edlia i assumeixo la necessitat de solucionar el problema dels habitatges per als nois tutelats. Crido al despatx el senyor Cort\u00e9s, un magn\u00edfic paleta, i tamb\u00e9 als senyors Velasco “fuster” i al senyor Malaret “ferrer”, i a tots els demano si es veuen amb cor d’acabar aquells magn\u00edfics edificis que estaven esperant alg\u00fa que en tingu\u00e9s cura.<\/span><\/p>\n Al dia seg\u00fcent, ens tomem a reunir i comen\u00e7o pel fuster. L’informo com penso que han de ser les taules del menjador: potes de ferro negre mat, tacs de goma als extrems, un sobre de f\u00f2rmica de color vist\u00f3s i que cadascuna tingui capacitat per a quatre comensals. Al ferrer li dic que ha de calcular el tub “carnero”, tamb\u00e9 negre, i que agafi d’assaig el xass\u00eds d’una cadira.<\/span><\/p>\n Jo proposo: tauler de fullola de cinc o sis mil\u00b7l\u00edmetres, al que donarem forma mitjan\u00e7ant motlles de ferro i conjunt de cargols adequats.<\/span><\/p>\n I ara, si voleu marxar ho podeu fer, per\u00f2 que es quedi el senyor Cort\u00e9s, que li explicar\u00e9 on ha de posar les dutxes, els lavabos i els w\u00e0ters.<\/span><\/p>\n Les l\u00e0mpades del menjador, les vam construir amb un marc de fusta gruixuda pintat de vermell i un mirall per la part de sota, i el lampista, senyor Josep Sert, hi va posar la instal\u00b7laci\u00f3 el\u00e8ctrica, a base d’un fluorescent al bell mig de cada mirall.<\/span><\/p>\n Jo volia mantenir el sistema de cuinar el menjar tal com s’havia fet fins aleshores. Per\u00f2 el Patronat a Barcelona va decidir el contrari, i m’oblig\u00e0 a emparaular una cuina Mas Bag, gran com una maquina de tren, que cremava carb\u00f3 de pedra i tamb\u00e9 llenya. Aix\u00f2 obliga a ubicar-la en un lloc ad hoc i les cases de fam\u00edlia anaven cada hora de menjar a cercar les safates cuinades que s’enduien cadasc\u00fa al menjador de la seva pr\u00f2pia casa. L’inspector Sr. Dom\u00e8nech va renunciar a la seva comissi\u00f3 de compra per tal que sort\u00eds m\u00e9s econ\u00f2mica, i aix\u00ed vam iniciar tres cops al dia la process\u00f3 de les cassoles, una process\u00f3 que no va agradar ni als caps de fam\u00edlia, ni als nois, ni a mi. La gran sort va ser que contract\u00e9s la senyora Carme com a cuinera, qui durant molts anys ho va fer molt b\u00e9.<\/span><\/p>\n CONTACTES <\/strong>AMB ELS <\/strong>TREBALLADORS<\/strong><\/span><\/p>\n A continuaci\u00f3, aquell mat\u00ed em va semblar prudent que em veiessin els empleats, perqu\u00e8 per for\u00e7a els hi havia d’haver arribat el meu intent de dimissi\u00f3 esbombat pel propi moss\u00e8n Juncas, que era l’\u00fanic a qui havia confessat la intenci\u00f3. Era l’hora que el senyor Ramon Sert distribu\u00efa la feina a peu de carretera, i tot desitjant-los un bon dia els manifesto la meva voluntat de con\u00e8ixer millor la finca, saber que feia cadasc\u00fa. Tenia plena confian\u00e7a que el senyor Sert i ells mateixos, col\u00b7lectivament, serien uns bons mestres per anar-me posant al corrent. El senyor Sert declar\u00e0 en presencia de tots que les coses continuessin amb els costums establerts, i que si jo tenia alguna cosa a dir, ja li ho faria saber per tal que ho resolgu\u00e9s de la forma m\u00e9s escaient.<\/span><\/p>\n A la tarda, va venir de visita el senyor Pan\u00e9, acompanyat pel senyor Solans; vam donar una volta a tota la finca, per\u00f2 els sembrats no havien tingut temps de reaccionar de cap manera, i el senyor Pan\u00e9 insist\u00ed en que an\u00e9s passant el roll. Nom\u00e9s en ten\u00edem un de gros, arrossegat pel Massey Ferguson, i el senyor Pan\u00e9 ho soluciona tot dient-me:<\/span><\/p>\n Aquesta ordre inici\u00e0 un nou m\u00e8tode de treball, el de llogar tractors, que en una finca gran \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil de dir que de fer.<\/span><\/p>\n Quan el personal va marxar cap al seu lloc, confesso al senyor Ramon que no m’agradava que aquesta feina de distribuci\u00f3 es fes pr\u00e0cticament al mig del carrer, perqu\u00e8 aix\u00f2 l’obligava a fer un gran esfor\u00e7 de mem\u00f2ria i si a m\u00e9s a partir d’ara llog\u00e0vem tractors, all\u00f2 semblaria una fira de treball.<\/span><\/p>\n Li suggereixo d’ anar al primer pis del magatzem que ten\u00edem a prop, al qual s’accedia per unes escales sense barana, perilloses de nit i encara m\u00e9s si no et fixaves b\u00e9 on posaves els peus. Un passad\u00eds dividia l’entrada superior i a esquerra i dreta hi havia, i encara hi ha, dues habitacions plenes de cordills, cobes, trastos, sacs vells, capses de cartr\u00f3, pots d’herbicida. Li suggereixo amablement que tot all\u00f2 s’ha de netejar, i cremar tot all\u00f2 in\u00fatil o inservible. Que a l’habitaci\u00f3 de la dreta hi posaria un despatx per a ell i les seves coses, i a la de l’esquerra, la sala de mapes del que era un embri\u00f3 de tots els que m’havia facilitat l’Institut Nacional de Colonitzaci\u00f3. Requereixo la presencia del fuster, senyor Velasco, del cap del taller, senyor Simon, i del fill del senyor Ramon, Josep Sert, que s’ ocupava del manteniment el\u00e8ctric i d’executar les instal\u00b7lacions noves.<\/span><\/p>\n QUADRE DE <\/strong>COMANDAMENT<\/strong><\/span><\/p>\n Al fuster li vaig demanar que fes un marc gruixut, amb una llum d’obertura de 2 x1. Al del taller que pos\u00e9s de fons en aquest marc una xapa de ferro galvanitzat de dos o tres mil\u00b7l\u00edmetres, de la mateixa mida que el marc. I a l’electricista, dos llums superiors en el lloc que vaig assignar al quadre.<\/span><\/p>\n Com que no dispos\u00e0vem de vehicle, el senyor Ramon i un servidor vam anar a passejar pels horts dels treballadors i per l’horta general de l’obra, destinada a subministrar els menjadors dels nens i personal tutelat.<\/span><\/p>\n Amb el jeep, un bloc, llapis i la paci\u00e8ncia del senyor Ramon, tornem a rec\u00f3rrer la finca i numerem a voluntat cadascun dels camps.<\/span><\/p>\n Quan vaig tenir la primera llista de camps numerats, decideixo de tancar-me al meu despatx per fer-me la divisi\u00f3 del quadre de 2×1 i m’adono que em falta paper mil\u00b7limetrat de la mateixa mida.<\/span><\/p>\n Per comen\u00e7ar a complir l’ordre i consell del senyor Pan\u00e9, demano al senyor Sert que an\u00e9s all\u00e0 on li sembl\u00e9s oport\u00fa per llogar dos o tres tractors amb roll i que ell convingu\u00e9s els preus per hora de lloguer. Al cap de poca estona toma i em comunica que l’endem\u00e0 tindr\u00edem els tres tractors sol\u00b7licitats.<\/span><\/p>\n Pensava que ja feia molts dies que moss\u00e8n Juncas retenia les seves ganes d’explicar-me coses.<\/span><\/p>\n M’explica tots els problemes que tenia amb la canalla, i el dif\u00edcil que era fiscalitzar els seus moviments i combatre la seva agressivitat, pr\u00f2pia de la recent encetada pubertat; el mal que es feien els uns als altres en no poder-los vigilar les nits i castigar-los quan deixaven el seu llit i se n’anaven al d’un altre. Em diu que fins i tot li havien arrencat els ceballots de l’hort i els havien tomat a plantar cap per avall per dissimular l’\u00e0pat d’alls tendres que s’havien fet.<\/span><\/p>\n Jo me l’escoltava posant cara de sant An\u00edcet, i el deixava dir. Quan em va tocar el tom de parlar, el felicito per les seves bones intencions i el consolo dient-li que el senyor Lloses m’havia donat l’ordre taxativa de ser molt sever amb q\u00fcestions morals, i que no em tremol\u00e9s el pols quan s’havia d’infligir c\u00e0stigs.<\/span><\/p>\n\n
\n
\n
\n
\n