[1]<\/a> Quan, en 1929, va anar adquirida la finca, formava part del terme municipal de Vilanova d’Alpicat, distant la barbaritat de 12 km., per\u00f2, despr\u00e8s d’haver estat\u00a0constru\u00eft, al costat de la citada Col\u00f2nia, el poblat de\u00a0Gimenells\u00a0per l’Institut Nacional de Colonitzaci\u00f3, gr\u00e0cies al Sr.. Director General d’Administraci\u00f3 Local, a qui ho sol\u00b7licitem en una sessi\u00f3 del Consell d’aquest Institut, ha estat concedit a aquest poblat i terme el t\u00edtol de Municipi menor. La correspond\u00e8ncia ha de dirigir-se a Col\u00f2nia Agr\u00edcola de Santa Mar\u00eda de Gimenells, per\u00a0Almacelles, prov\u00edncia de Lleida.<\/span><\/p>\nCASA DE FAM\u00cdLIA MAR\u00cdA FERRER<\/strong><\/span><\/p>\nLa Col\u00f2nia de Santa Maria de Gimenells (Lleida), l’objecte principal de la qual consisteix a completar la preparaci\u00f3 agr\u00edcola dels nois que han comen\u00e7at els seus estudis i\u00a0pr\u00e0ctiques\u00a0en la Col\u00f2nia de Santa Maria del Vall\u00e9s (en\u00a0Lliss\u00e0\u00a0de Vall, Barcelona), i a emancipar-los en l’ordre econ\u00f2mic,\u00a0facilitant-los\u00a0casa, eines i terres, compta tamb\u00e9 amb la seva Casa de\u00a0Fam\u00edlia. Aquesta ha estat objecte d’una fundaci\u00f3 especial, per a honrar la mem\u00f2ria de la qual tant es va preocupar en vida pels progressos de la citada Col\u00f2nia, contribuint amb la seva\u00a0dot econ\u00f2mica\u00a0i tamb\u00e9 amb la seva assist\u00e8ncia moral en favor dels nois, amb els quals\u00a0compartia\u00a0ass\u00edduament.<\/span><\/p>\nLa Casa de Fam\u00edlia Maria Ferrer, en la qual es reuneixen uns 25 nois al costat d’un matrimoni, ha vingut a completar el cicle educatiu de l’Obra Tutelar Agr\u00e0ria, assenyalant, a m\u00e9s a m\u00e9s, que aquesta no sols persegueix l’habilitaci\u00f3 i aptitud agr\u00edcola dels nois i la seva independ\u00e8ncia social, mitjan\u00e7ant la possessi\u00f3 de la t\u00e8cnica del cultiu i de terres suficients, sin\u00f3 que tamb\u00e9 vol la seva preparaci\u00f3 adequada per a dotar-los de les condicions morals i materials que es requereixen perqu\u00e8 en un dia puguin arribar a constituir una fam\u00edlia i a educar als seus fills en una llar pr\u00f2pia.<\/span><\/p>\nLa Casa de\u00a0Fam\u00edlia\u00a0es converteix aqu\u00ed en una\u00a0aut\u00e8ntica\u00a0Escola de Fam\u00edlies cristianes, amb la missi\u00f3 d’aconseguir un nou arrelament afectiu dels nois desheretats i desarrelats amb el s\u00f2l, amb la tradici\u00f3 i amb els costums pairals.<\/span><\/p>\nCASES DE FAM\u00cdLIA SANT JOSEP ORIOL<\/span><\/strong><\/p>\nEn 1952 va anar solemnement bene\u00efda pel Sr. Bisbe de\u00a0Lleida, en la Col\u00f2nia Agr\u00edcola de Santa Mar\u00eda de Gimenells, de l’Obra Tutelar Agr\u00e0ria, aquesta Casa de Fam\u00edlia destinada als nens empara dos per les institucions de Protecci\u00f3 de Menors que se senten\u00a0amb vocaci\u00f3 al sacerdoci. Posseeix a aquest efecte un magn\u00edfic edifici per a 25 nens, que ha costat 235.710 pessetes, sense comptar els mobles i despeses d’habitaci\u00f3 \u00c9s fundaci\u00f3 particular.<\/span><\/p>\nLa nova Casa pret\u00e9n ser un lloc destinat a l’educaci\u00f3 de nens i joves pobres, a fi de preparar-los com cal perqu\u00e8 puguin despr\u00e9s ingressar en el Seminari.<\/span><\/p>\nAl propi temps, t\u00e9 aquesta un prop\u00f2sit explorador; vol ser un planter de vocacions, buscant en el cor dels petits la crida de D\u00e9u a l’estat religi\u00f3s.<\/span><\/p>\nLa protecci\u00f3 de San Jos\u00e9 Oriol, l’exemplar sacerdot que va anar beneficiat de la Bas\u00edlica Parroquial de Ntra. dels Reis (Pi) de Barcelona, sobre aquesta obra de foment de vocacions eclesi\u00e0stiques ser\u00e0 sens dubte molt fruct\u00edfera.<\/span><\/p>\n\u00c9s aquest Sant, que va anar Doctor en Teologia, un model per a futurs sacerdots. La seva vida est\u00e0 plena de prodigis, va posseir el do de les curacions, que realitzava amb facilitat extraordin\u00e0ria, moltes vegades amb aigua bene\u00efda i amb nom\u00e9s el senyal de la creu. Per la seva gran austeritat era anomenat “el Doctor pa \u00ed aigua” perqu\u00e8 eren aquests i les herbes els seus \u00fanics aliments, excepte en circumst\u00e0ncies extraordin\u00e0ries. El seu pa el canviava moltes vegades amb el dels pobres, perqu\u00e8 aquests el mengessin millor. El dia 6 de cada mes cobrava el producte del seu benefici a l’esgl\u00e9sia del Pi, reunint-se en ella amb tal motiu una veritable colla de pobres als qui re partia el que havia cobrat, reservant-se nom\u00e9s, per a viure ell tot el mes, una lliura (2,66pessetes).<\/span><\/p>\nEl fam\u00f3s jurisconsult Finestres, gl\u00f2ria de la Universitat de Cervera, en carta a Ram\u00f3n L\u00e1zaro de Dou, que va anar primer President de les Corts de Cadis, carta que ha llegit un conegut nostre, diu que havia contemplat reiteradament al Sant en la muralla de Mar, departint afablement amb soldades i marins. Visitava als presos, als qui ensenyava el catecisme, com feia tamb\u00e9 amb els nens. Va col\u00b7locar a una jove, que la seva mare volia- perdre per 8 lliures (24 pessetes). Dormia vestit en el s\u00f2l o en una cadira, allotjant-se en una habitaci\u00f3 en qu\u00e8 vivia rellogat. L’Emm. Sr. Cardenal Casa\u00f1as, que es va oferir v\u00edctima per a obtenir la canonitzaci\u00f3 del Sant, i que la va aconseguir, va fundar en 1876, sent Rector del Seminari de <\/span>Barcelona, el Pensionat del llavors Beat Jos\u00e9 Oriol (el Oriolado), <\/span>molt semblant a aquesta Casa de Fam\u00edlia i, amb igual fi, per a qu\u00e8\u00a0podessin seguir la carrera sacerdotal els fills de fam\u00edlies treballadores o pobres que tinguessin vocaci\u00f3 al\u00a0sacerdoci. Va comen\u00e7ar a funcionar aquesta Secci\u00f3 amb 18 oriols.<\/span><\/p>\nDos Prelats insignes, el Dr. T arres i Bages, i el nostre venerable Sr. Arquebisbe, han escrit sobre San Jos\u00e9 Oriol p\u00e0gines molt edificants\u00a0que podrien facilitar nombroses proves per a demostrar la\u00a0proced\u00e8ncia\u00a0del patronatge del Sant sobre aquesta Instituci\u00f3 que en el seu honor s’ha fundat a Gimenells. El nostre estimat Sr. Arquebisbe-Bisbe es fixa especialment en l’ \u00abexemple de summa pobresa i mortificaci\u00f3 de qui res va posseir i tan terrible i implacablement va castigar el seu cos\u00bb.<\/span><\/p>\nAt\u00e9n sol\u00b7l\u00edcitament la formaci\u00f3 espiritual dels nens oriols <\/span>de Santa Mar\u00eda de\u00a0Gimenells\u00a0el gel\u00f3s capell\u00e0 de la citada Col\u00f2nia, perqu\u00e8 sent aquesta santa obra que \u00e9s de foment de vocacions\u00a0eclesi\u00e0stica\u00a0entre la joventut m\u00e9s desemparada, predilecta que va anar del Sant.<\/span><\/p>\nDe la nova instituci\u00f3 donava compte La Vanguardia en els seg\u00fcents termes:<\/span><\/p>\nPLANTER DE VOCACIONS SACERDOTALS<\/span><\/strong><\/p>\n\u00abSi sempre \u00e9s important la tasca que realitzen les Juntes Provincials de Protecci\u00f3 de Menors, aquesta labor acreix en n\u00famero e inter\u00e8s en una capital com la nostra, de complexa composici\u00f3 i en la\u00a0que l\u00f2gicament\u00a0els camins per al desviament de la inf\u00e0ncia i de la joventut s’ofereixen m\u00e9s pr\u00f2diga ment. L’Obra Tutelar Agr\u00e0ria, que tan brillants serveis ha prestat per a la. regeneraci\u00f3 dels menors, acaba de donar cim a la Casa de Fam\u00edlia de San Jos\u00e9 Oriol per a nens tutelats en els qui desperti la vocaci\u00f3 sacerdotal i requereixi, per tant, una preparaci\u00f3 especial abans del seu ingr\u00e9s en el Seminari.<\/span><\/p>\nVa beneir la nova Instituci\u00f3, situada en la Col\u00f2nia Agr\u00edcola de Santa Mar\u00eda de Gimenells, el senyor Bisbe de Lleida, qui va pronunciar una emotiva pr\u00e8dica i va impetrar sobre la Casa la benedicci\u00f3 del glori\u00f3s San Jos\u00e9 Oriol, exemplar sacerdot i beneficiat de la parroquial esgl\u00e9sia del Pi de Barcelona. Tamb\u00e9 el senyor Bisbe lleidat\u00e0 va beneir dos grans frontons constru\u00efts per a sola\u00e7 de tots els joves acollits en l’expressada Col\u00f2nia.\u00bb<\/span><\/p>\nLa ressenya de la creaci\u00f3 d’aquest nou establiment ens porta de la m\u00e0 a dedicar un breu comentari al problema general de les vocacions, a les quals dedica l’Obra les seves predileccions m\u00e9s esmer\u00e7ades.<\/span><\/p>\nNo ens referim tan sols a les vocacions religioses, sin\u00f3 a tota <\/span>classe de vocaci\u00f3. L’Obra de Protecci\u00f3 de Menors, mitjan\u00e7ant els seus intensos programes educatius,\u00a0estimula\u00a0i desperta en els nens\u00a0tutelats\u00a0el naixement de moltes i variades vocacions, i tots\u00a0aquells\u00a0que senten la\u00a0crida\u00a0s\u00f3n decididament protegits en un grau de major excel\u00b7l\u00e8ncia que en el mer aspecte material i moral dels auxilis que van rebre en ingressar en els seus establiments, sigui quin fos el cam\u00ed que hagin triat, dins de la m\u00e9s \u00e0mplia gamma de professions.<\/span><\/p>\nQuan un nen sent una inclinaci\u00f3 imperiosa cap al cultiu d’una t\u00e8cnica, per encimbellada que sigui, sempre troba protecci\u00f3, si demostra posseir aptituds per a aconseguir-la.<\/span><\/p>\nEn tots els centres s’efectuen exploracions vocacionals, mitjan\u00e7ant l’aplicaci\u00f3 de proves d’aptitud, que t\u00e9 per objecte predir les possibles realitzacions dels educands. Aix\u00ed mateix s’efectuen sondejos amb tests professionals, amb la finalitat de mesurar la capacitat dels nens en determinats oficis.<\/span><\/p>\nEn resum : s’at\u00e9n amb amplitud a tot el vast camp vocacional. D’una banda, s\u2019estudia la capacitat dels nens amb l\u00edmit de rendiment aconseguit pels individus, i com m\u00e0xima culminaci\u00f3 del desenvolupament de les funcions org\u00e0niques; i, d’altra banda, s’observen les aptituds en el seu sentit -de capacitats innates i efici\u00e8ncia en el rendiment del treball.<\/span><\/p>\nEl sondeig de les capacitats t\u00e9 una import\u00e0ncia transcendental, i avui poden aquestes determinar-se cient\u00edficament en els labora toris psicot\u00e8cnics. Aquesta import\u00e0ncia consisteix en el fet que, com s’ha dit abans, les aptituds s\u00f3n innates, no s’aprenen i, per tant, conv\u00e9 con\u00e8ixer-les per endavant per a no perdre el temps in\u00fatilment.<\/span><\/p>\nEn el pron\u00f2stic encertat de les aptituds dels nens es troba, sens dubte, la clau dels nombrosos \u00e8xits aconseguits.<\/span><\/p>\nLa relaci\u00f3 dels quals, havent comen\u00e7at a ser protegits templa do nens, van aconseguir amb un t\u00edtol el cim dels seus estudis en carreres i professions t\u00e8cniques, o b\u00e9 en els oficis m\u00e9s qualificats, seria molt prolixa, a pesar que no sol ser aquest el cam\u00ed generalment es seguit pels nostres tutelats. La defici\u00e8ncia mental i moral que pateixen molts, com queda dit, impedeix que aquests tals puguin aconseguir tan elevades metes. No obstant aix\u00f2, el cam\u00ed queda obert a tots per igual, segons el seu talent.<\/span><\/p>\nELEVACI\u00d3 D\u2019EX TUTELATS A PROPIETARIS<\/span><\/strong><\/p>\nEn anteriors p\u00e0gines hem descrit les directrius que ens han mogut a desenvolupar un vast pla de reeducaci\u00f3 dels joves per mitj\u00e0 del treball agr\u00edcola. Mes ara volem precisar amb major deteniment la fonamentaci\u00f3 i perspectives que en l’Obra\u00a0Tutelar\u00a0Agr\u00e0ria es volen oferir a aquells dels nostres tutelats que de mostrin una decidida vocaci\u00f3 pel camp, una vegada superat el per\u00edode de prova i completada la seva formaci\u00f3 t\u00e8cnica amb la\u00a0ensenyan\u00e7a\u00a0te\u00f2rica i pr\u00e0ctica de l’agricultura. Es tracta d’un llit que, per descomptat, pot oferir facilitats i evident efic\u00e0cia per a aconseguir l’anhelada fi.<\/span><\/p>\nEns referim al seu acc\u00e9s a la propietat, per mitj\u00e0 d’un lloguer especial o l’adquisici\u00f3 per compra, amb tota classe de facilitats, de parcel\u00b7les de terra suficients per al sosteniment d’una fam\u00edlia, d’aquesta manera convertint en propietaris a nombrosos nois procedents de les capes inferiors del proletariat. La modalitat dels arrendaments familiars i estables serveix en gran manera per a la major comoditat adquisitiva, sobretot, dels matrimonis joves que no posseeixen mitjans econ\u00f2mics suficients per a anar a la compra d’habitatge i parcel\u00b7la fins i tot amb les amortitzacions suaus i corresponents pagaments a llargs terminis que per a tals casos solen establir-se. Aquesta f\u00f3rmula permet ajudar-los quan necessitin i poder comptar ells amb elements suficients per a viure i prosperar.<\/span><\/p>\nAquest prop\u00f2sit obeeix al ferm desig que hem de tenir tots de col\u00b7laborar als anhels del Papa, qui ha expressat amb reiterada insist\u00e8ncia que \u00abentri tots els b\u00e9ns que poden ser objecte de propietat. privada, cap \u00e9s m\u00e9s conforme a la naturalesa que el terreny, que la possessi\u00f3 en qu\u00e8 habita la fam\u00edlia i dels fruits de la qual treu, en tot o en part, que viure.<\/span><\/p>\nRealment, els nostres anys de pr\u00e0ctica al capdavant de l’Obra Tutelar Agr\u00e0ria ens confirmen no sols en la mera enunciaci\u00f3 del dret natural de la propietat individual i familiar, sin\u00f3 tamb\u00e9 que existeixen nombrosos joves amb la il\u00b7lusi\u00f3 de treballar en finca pr\u00f2pia i que la fam insatisfeta de terra constitueix l’arrel de moltes angoixes socials.<\/span><\/p>\nL’antologia de pensaments pontificis sobre la difusi\u00f3 de la propietat compta, entre altres, amb la frase felic\u00edssima de Lle\u00f3 XIII que encap\u00e7ala aquest cap\u00edtol. Diu aquest insigne Papa : “les lleis han d’afavorir la propietat privada, i quan fos possible, procurar siguin molt\u00edssims al poble els propietaris”, i continua m\u00e9s a baix, referint-se a la propietat agr\u00edcola: “Perqu\u00e8 l’home, quan treballa en terreny que sap que \u00e9s seu, ho fa amb un afany i una cura molta majors ; i fins i tot arriba a cobrar un gran amor a la terra que amb les seves mans conrea. I aquest afany de la voluntat contribueix a l’abund\u00e0ncia de les collites i a l’augment de la riquesa dels pobles”. Aquest text en veritat hist\u00f2ric, fermall resplendent de l’obra d’aquell Pont\u00edfex immortal, ha estat per a nosaltres el millor esper\u00f3 que ens ha mogut a cuidar-nos d’una labor que contribueixi a reduir la massa assalariada per elevaci\u00f3 de la seva categoria social, a obrir nous accessos a la propietat, enrobustint d’aquesta manera la classe mitjana econ\u00f2mica i donant major estabilitat al pa\u00eds, dins de la limitaci\u00f3 que \u00e9s for\u00e7osa en una obra de car\u00e0cter particular i modesta com la nostra.<\/span><\/p>\nPels textos addu\u00efts es veu d’un mode clar que en la ment del Papa no sols s’inclou com a ideal social el treball de la pr\u00f2pia terra, sin\u00f3 la possessi\u00f3 d’un habitatge adequat a les necessitats familiars, on poder menjar amb els fills el pa guanyat amb el propi esfor\u00e7. La terra i l’habitatge constitueixen les necessitats capitals al fet que l’agricultor ha de tenir f\u00e0cil acc\u00e9s, segons el dret natural, si volem contribuir al fet que redueixi les seves files el proletariat rural.<\/span><\/p>\nCom s’ha indicat en un altre cap\u00edtol, la Col\u00f2nia Agr\u00edcola de Santa Mar\u00eda de Gimenells reuneix condicions adequades per a la realitzaci\u00f3 d’un pla d’aquesta \u00edndole. Compta amb terrenys abundants, plans i propis per al cultiu, gr\u00e0cies al cabal d’aigua que li facilita el Canal d’Arag\u00f3 i Catalunya, regulat pel Pant\u00e0 de Barasona (Osca), i que un dia ser\u00e0 incrementat pel de Santa Ana, ja acordat construir. Es coneixen antecedents en mat\u00e8ria d’edificaci\u00f3 d’habitatges per a les classes populars, amb motiu del funciona esmento del Patronat de l’Habitaci\u00f3 1 que va anar creat en aquesta ciutat a fi de contribuir a resoldre o reduir el problema de l’habitatge. La terra i l’habitatge s\u00f3n els elements substancials del poble que l’Obra Tutelar Agr\u00e0ria ha comen\u00e7at a aixecar per als desheretats de la fortuna. En una publicaci\u00f3 anterior ja vam donar compte del Pla d’Ordenaci\u00f3 del somiat poble de Santa Mar\u00eda de Gimenells, aix\u00ed com tamb\u00e9 dels dos tipus d’habitatge amb hort per a bracer i llaurador, dins del poblat, i de les condicions i forma d’empla\u00e7ament dels habitatges a\u00efllats, disposades de quatre en quatre perqu\u00e8 puguin prestar-se m\u00fatua ajuda, en els v\u00e8rtexs de les parcel\u00b7les de cultiu que a cadascuna corresponen.<\/span><\/p>\nLa direcci\u00f3 de l’obra es desviu per a poder destinar m\u00e9s recursos per a la construcci\u00f3 de cases i el liq\u00fci, anivellament i obertura de sistemes d’irrigaci\u00f3 dels antics erms, i per a imprimir a aquesta modalitat de protecci\u00f3 un major increment i efic\u00e0cia, un ritme que vagi al comp\u00e0s de les vocacions provades que sovint sorgeixen entre els nostres nois i entre els matrimonis de joves tutelats que demanen terra i casa. Una de les majors il\u00b7lusions que va despertar l’adquisici\u00f3 de la finca de Gimenells, perqu\u00e8 “la vida no val la pena de ser viscuda si no redunda en b\u00e9 dels altres”, va anar pensar que amb ella podr\u00edem ajudar a resoldre als nostres molt benvolguts nois aquests dos grans problemes. Confiar-nos que aquest arribi a ser el llit pel qual molts trobin facilitats per a l’acc\u00e9s a la propietat de la terra, ja que brinda i ofereix soluci\u00f3 relativament senzilla per a aquests problemes de l’habitatge rural i de Ia formaci\u00f3 dels patrimonis familiars agr\u00edcoles, que constitu\u00efen la inquietud redemptora que sentia i expressava el Cabdill en el seu discurs de 23 d’octubre de 1943.<\/span><\/p>\nNo es tracta de pagesos solitaris, sense saber on acostar-se desprove\u00efts de tot, fins i tot de coneixements agr\u00edcoles, als qui hi ha la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, l’Excm. i Rdmo. Senyor Arquebisbe-Bisbe Dr. D. Gregario Modrego, amb el pla d’Habitatges del Congr\u00e9s <\/span>Eucar\u00edstic, la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat, el Govern Civil, i altres <\/span>que donar terra i altres elements, com diuen les lleis d’alguns pa\u00efsos, la qual cosa suposa un sacrifici econ\u00f2mic desmesurat, sin\u00f3 a\u00a0cultivadors, desitjosos de posseir terra, que estan preparats i amb elements coadjutors al seu costat per a fer-la fruct\u00edfera.<\/span><\/p>\nAquest anhel i aquestes \u00e0nsies de posseir s\u00f3n innats en l’home. El. acc\u00e9s f\u00e0cil i tranquil a la propietat de la terra, anar a per ells, com es diu al nostre pa\u00eds, \u00e9s a dir, treballar per a si, \u00e9s el que quieren quants la conreen. El contrincant del pen\u00faltim President dels Estats Units, en el seu molt interessant llibre Un m\u00f3n, despr\u00e9s d’haver donat la volta a la Terra, feia constar aquest ardent desig de posseir un tros de terra, que havia observat en tots els agricultors per ell coneguts, i fins al mateix Director d’una Granja col\u00b7lectiva que va visitar a R\u00fassia, \u00aben la qual ja es permet a cada un dels seus components posseir una vaca\u00bb.<\/span><\/p>\nL’anterior Cap del Govern angl\u00e8s, Clement R. Attlee, en el seu llibre Present i avenir del Socialisme, declara que el fonamental \u00e9s la llibertat econ\u00f2mica, la qual no pot existir, com diu el citat autor d’Un m\u00f3n, on l’Estat ho posseeix tot, i afegint molt agudament : “Per a aquesta q\u00fcesti\u00f3 capital el marxisme no t\u00e9 resposta” I el cap del Govern angl\u00e8s, Churchill, va preconitzar reiteradament la cessi\u00f3 de parcel\u00b7les de terres i el foment de la vida de fam\u00edlia, que aconsegueix el patrimoni dom\u00e8stic agr\u00edcola, en presentar-se davant el cos electoral.<\/span><\/p>\nAls quals diguessin que tot aix\u00f2 \u00e9s pur lirisme, els contestaria mos que es fixessin en el Socialisme, i veurien com pel seu estil idealista, i gr\u00e0cies a ser-ho, conquesta & les masses obreres i pageses. Nom\u00e9s predicant al poble un idealisme sa i realitzable se li pot salvar, perqu\u00e8 \u00e9s l’\u00fanica manera de fer que ens escolti. B\u00e9 coneixia la psicologia de les multituds un conegut pol\u00edtic de la nostra terra quan els parlava d’una caseta i d’un hort, la caseta i l’ hortet. Nosaltres a aix\u00f2 aspirem, al fet que molts moralment abandonats, una vegada regenerats i\u00b7 acostumats al treball agr\u00edcola, puguin inscriure els seus noms en el Registre de la Propietat.<\/span><\/p>\nCada matrimoni \u00e9s una llar, i cada fam\u00edlia t\u00e9 dret a posseir-lo i aix\u00ed ho proclamava un President nord-americ\u00e0 davant el Congr\u00e9s del seu pa\u00eds. Tot ciutad\u00e0 hagu\u00e9s de posseir una llar digna d’un home civilitzat. Per\u00f2 la llar requereix casa. Pius XII, en una al\u00b7locuci\u00f3 als joven\u00e7ans, amb llenguatge bell\u00edssim explicava el que significava la casa i la nostra casa, dues paraules b\u00e9 curtes, per\u00f2 <\/span>tan expressives, que no poden pronunciar-se sense un cert tremolor en el cor. D\u00e9u ens la conservi. Un estadista eminent, Oliveira Sala tsar, ha dit: \u00ab\u00c9s util\u00edssim que l’instint de propietat que acompanya a l’home pugui exercitar-se en la possessi\u00f3 material d’una llar que sigui higi\u00e8nic, c\u00f2mode i alegre. La fam\u00edlia que s’acull sota sostre propi \u00e9s m\u00e9s econ\u00f2mica, m\u00e9s estable i millor\u00a0constitu\u00efda.\u00bb Per aix\u00f2 \u00e9s una obra social molt convenient facilitar casa al qual manca d’ella, i terra al qual sospira per tenir-la. La casa perqu\u00e8 la necessiten per a viure i la terra perqu\u00e8 els facilita els mitjans de subsist\u00e8ncia. Cap agricultor es mor de fam. I aquesta afirmaci\u00f3, que \u00e9s molt certa, recorda la seg\u00fcent an\u00e8cdota:<\/span><\/p>\n\u00abVa haver-hi un concurs amb un premi per a qui digu\u00e9s la mentida m\u00e9s gran.<\/span>
\nUn va comen\u00e7ar dient :<\/span><\/p>\n– L’heroi de la meva hist\u00f2ria \u00e9s un pag\u00e8s pobre. <\/span><\/p>\nPer\u00f2, al moment li van interrompre, cridant a l’un\u00edson :<\/span>
\n– Tu has guanyat. Prou.\u00bb<\/span><\/p>\nI aqu\u00ed cal observar una gran paradoxa. Amb l’extraordinari avan\u00e7 del Socialisme, semblava que aquest segle havia de ser l’inici de la supressi\u00f3 de la propietat, i resulta que ha estat el de la difusi\u00f3 d’aquesta, de manera que ha augmentat el nombre de propietaris en comptes de disminuir; la qual cosa no deixa d’assenyalar una contradicci\u00f3 palm\u00e0ria amb les idees exposades per Carlos Marx fa cent anys. \u00c9s que la realitat pot m\u00e9s que les utopies dels sofistes, i per aix\u00f2, de les mateixes files dels adeptes surten confessions precioses. M\u00e0xim Gorki, per boca del protagonista d’una de les seves obres, diu aquestes paraules : \u00abL’essencial, germ\u00e0, \u00e9s la llibertat. Aquesta caseta val poc, potser, per\u00f2 \u00e9s teva. Aquest camp, petit \u00e9s, per\u00f2 et pertany.<\/span><\/p>\nTeves s\u00f3n aquestes gallines, teves aquestes fruites, teu aquest blat. En una paraula: ets rei d’aquest tros que conrees de la mare terra.\u00bb Aquest sentiment, que tan arrelat \u00e9s al nostre poble, que vol i mestressa posseir el seu com a propi, \u00e9s l’enemic m\u00e9s formidable que t\u00e9 el Comunisme.<\/span><\/p>\nA m\u00e9s, si amb el treball propi es pot arribar a ser amo, desapareix el pesar que pugui produir l’esfor\u00e7 diari i llavors es descobreix el gust pel treball.<\/span><\/p>\nQue la parcel\u00b7la \u00e9s petita. No importa. Ja podran augmentar-la, sol\u00b7licitant-ho a la Casa. Fa molts segles que un home c\u00e8lebre, Horaci, en parlar de la seva petita finca agr\u00edcola, va pronunciar aquestes memorables paraules: \u00abEstic content. No demano res m\u00e9s.\u00bb I Virgili, en la seva \u00c8gloga 1, canta\u00b7: \u00abA tu perp\u00e8tuament et queda la teva heretat, encara que petita, per\u00f2 suficient.\u00bb<\/span><\/p>\nQue la Col\u00f2nia requereix despeses cont\u00ednues, conforme, per\u00f2 els pagats ens donen confian\u00e7a per als quals falten. \u00abAbans de regar la terra amb aigua cal regar-la amb or.>> Perqu\u00e8 si la terra ja es rega amb aigua, \u00e9s que s’ha pagat l’or.<\/span><\/p>\nCal donar prefer\u00e8ncia a les despeses reproductives, com la compra de maquin\u00e0ria agr\u00edcola, la construcci\u00f3 de sistemes de regadiu, sitges, magatzems, habitatges i despr\u00e9s els serveis p\u00fablics del que aviat ha de ser el poble florent dels nostres nois.<\/span><\/p>\nL’Obra Tutelar Agr\u00e0ria desitja realitzar, conforme queda indicat, una labor constant de readaptaci\u00f3 i preparaci\u00f3; t\u00e9 en el seu programa poder concedir als seus nois terres i animals de recria, a part els altres cultius i de la Granja que cuiden en com\u00fa, i facilitar-los les eines i mitjans mec\u00e0nics; els permet conc\u00f3rrer als mercats per a la venda dels seus productes; els dona poder i llibertat adquisitiva amb una certa inspecci\u00f3; els ofereix camps d’esport i locals d’esplai; els at\u00e9n sol\u00b7l\u00edcitament, amb formaci\u00f3 moral, social, alimentaci\u00f3 i vestit, en r\u00e8gim familiar; els proporciona adequada instrucci\u00f3 en les seves pr\u00f2pies escoles d’ensenyament elemental i especial, i, finalment, els inspira la formaci\u00f3 d’una gran fam\u00edlia amb la uni\u00f3 de totes les altres fam\u00edlies per a la seva m\u00fatua ajuda en el mateix s\u00f2l que conre\u00efn, assegurant a cadascun el major benestar possible. Tot aquest acariciat programa s’ha de complir, amb orientaci\u00f3 familiar, dins d’un pla de vida, de gran cordialitat, servint de base els nuclis de fam\u00edlies aut\u00e8ntiques, integrats per matrimonis que viuen amb els seus fills a la calor d’una llar ; i aquest \u00e9s precisament l’aspecte interessant que cal desenvolupar en una etapa pr\u00f2xima, confiant en el suport que requereix una empresa de tan gran transcend\u00e8ncia.<\/span><\/p>\nEl que amb tals orientacions i auspicis ha comen\u00e7at a practicar-se a Gimenells obeeix a unes idees profundament sentides i que s’anhela portar a feli\u00e7 terme en molta major escala encara en que les encantadores planes que rega el Canal d’Arag\u00f3 i Catalunya, les quals, si abans van poder constituir un extens Vedat de Ca\u00e7a, aspirem al fet que puguin ser anomenades, amb tota propietat, Vedat Social de realitats de just\u00edcia i d’amor, posat sota la maternal empara de Santa Mar\u00eda de Gimenells.<\/span><\/p>\nCOLOF\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\nIl\u00b7lustra la coberta una fotografia simb\u00f2lica, presa en bonics voltants de Barcelona.<\/span><\/p>\nMoltes s\u00f3n les art\u00e8ries que per diferents punts condueixen els corrents immigratoris a la urbs populosa. Els relats fascinadors i les llums de la gran ciutat, amb poder irresistible, atreuen t\u00e8rbola ment a la joventut, i a la vora de les vies trepitjades, sobre els pisos de llot i asfalt, v\u00edctimes d’un tremend miratge, veiem com cauen per onsevulla, en forma d’espectres i parracs humans, els nens pr\u00f2digs i abandonats.<\/span><\/p>\nMes no tots els camins de la ciutat s\u00f3n de perdici\u00f3. He aqu\u00ed el signe espiritual d’una senda, d’un cam\u00ed net, que t\u00e9 tot el sentit d’un retorn, si no a la llar paterna, que a vegades no existeix, a un niu calent que la caritat de Crist els proclama amb sol\u00b7licitud maternal.<\/span>
\nNo s\u00f3n pocs els que segueixen el bon cam\u00ed… Per\u00f2 queden\u00a0multitud\u00a0d’indecisos i defallits en espera que alg\u00fa els obri el cor i els tendeixi la m\u00e0.<\/span><\/p>\nVols ser tu un d’aquests ?<\/span><\/strong><\/em><\/p>\nEns permets afegir el teu prestigi\u00f3s nom a la bella llista, que tenim iniciada, d’Amics dels Menors?<\/span><\/em><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"...<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2037","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-resums-llibres"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2037","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2037"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2037\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2189,"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2037\/revisions\/2189"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2037"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2037"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2037"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"\"](\"http:\/\/santamariadegimenells.info\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/siguiendo-mi-camino.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/santamariadegimenells.info\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/aliments-709x1024.jpg\")
<\/p>\n