![\"\"](\"http:\/\/santamariadegimenells.info\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/4-colonias-agricola.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
En el llibre escrit pel Sr. Ramon Alb\u00f3 Mart\u00ed, la portada del qual podem veure sobre aquestes ratlles, descriu els fonaments i la filosofia que havien de regir en l\u2019Obra Tutelar que va fundar durant el seu exercici com a jutge del Tribunal de Menors de Barcelona i que va aconseguir desenvolupar gracies a la seva lluita incasable en favor dels menors desemparats, ficant el seu patrimoni i el de la seva esposa la Sra. Maria Ferrer Bert\u00e1n, a disposici\u00f3 d\u2019aquesta magn\u00edfica obra de redempci\u00f3 de menors.<\/span><\/p>\n Tal com diu el Sr. Ramon Alb\u00f3 : \u00c9s molt possible que a Europa no hi hagi una altra instituci\u00f3 de benefic\u00e8ncia o de protecci\u00f3 de menors que compti, per a executar aquesta obra protectora, amb finques de tal volum i import\u00e0ncia que obeeixin a un pla complet d’actuaci\u00f3 agr\u00e0ria com les nostres.<\/span><\/p>\n En efecte: una d’elles, la titulada “Bellaplana”, \u00e9s per a menors de 14 anys i l’Escola que en ella funciona la podem catalogar d’iniciaci\u00f3 agr\u00edcola. Una altra, la de les Torres, \u00e9s per a nois en edat laboral d’aquesta ciutat, que ja treballen la terra, i \u00e9s, per tant, de formaci\u00f3 dels mateixos. Aquestes dues constitueixen les Col\u00f2nies Agr\u00edcoles de Santa Maria del Vall\u00e8s. I, finalment, la de Lleida, l\u2019anomenada Col\u00f2nia Agr\u00edcola de Santa Maria de Gimenells,<\/strong> on comencen ja a ser situats definitivament, els menors que, havent estat determinat temps a les Escoles de Santa Maria del Vall\u00e8s i tenint una formaci\u00f3 i preparaci\u00f3 agr\u00edcola, te\u00f2rica i pr\u00e0ctica, han demostrat amor a la terra i desitjos de romandre en ella. A aquests \u00faltims, si perseveren, l’Obra desitja convertir-los en propietaris.<\/span><\/p>\n Aquestes tres Col\u00f2nies Agr\u00edcoles s\u00f3n per a nens.<\/span><\/p>\n Faltava, doncs, una per a nenes, i aquesta \u00e9s la que funciona en la finca de Palau-solit\u00e0 i Plegamans.<\/span><\/p>\n Als fundadors d’Obra Tutelar Agr\u00e0ria els era altament suggestiu pensar que podien, amb el temps, facilitar a molts menors pobres un tros de terra, un hort que “els proporcion\u00e9s un suplement de benestar, dels llegums i de les flors del qual es desprendria, com a element subtil, una rica collita de pensaments sans, capa\u00e7os d’elevar <\/em>el nivell moral de la seva vida i d’allunyar-los dels perills grollers<\/em>“.<\/span><\/p>\n Quan D\u00e9u amb la seva omnipot\u00e8ncia, diu Bacon, va voler fer feli\u00e7 a la seva privilegiada criatura, va comen\u00e7ar per plantar un hort; per aix\u00f2, l’hort \u00e9s el m\u00e9s delicat dels plaers de l’home. “Un tros de terra, diu Le Play, proporciona a la fam\u00edlia llegums i fruits, la cria d’ovelles i d’ocells, d’un porc i d’una vaca; facilita a la dona i als fills ocupaci\u00f3 remuneradora, i \u00e9s per a l’obrer un aprenentatge de propietat<\/em>.” Que tamb\u00e9 la condici\u00f3 de propietari reclama un aprenentatge, \u00e9s a dir, una capacitat.<\/span><\/p>\n El Fuero del Trabajo<\/em> va ser una de les vuit Lleis Fonamentals<\/a> del franquisme<\/a>, promulgada el 24 d’abril de 1938 on es reconeixia i emparava i, alhora, es consagraven aquests principis: \u201cl’Estat aspira al fet que l’obrer agr\u00edcola arribi a ser propietari i assumeixi la tasca de multiplicar el nombre de propietaris, la llar familiar i el petit patrimoni agr\u00edcola, i el declarava inembargable\u201d<\/em>. Aquest principi era taxatiu: “\u00e9s promour\u00e0 a dotar a cada fam\u00edlia pagesa d’una petita parcel\u00b7la, l’hort familiar”<\/em>.<\/span><\/p>\n Quins car\u00e0cters jur\u00eddics conv\u00e9 que reuneixin tals patrimonis?<\/span><\/p>\n En el fullet que va publicar O.T.A., deia que es formarien petits patrimonis familiars, garantia d’estabilitat i fecunditat de la fam\u00edlia, respectats pels impostos, singularment pel de transmissi\u00f3, suficients per al manteniment i ocupaci\u00f3 d’una fam\u00edlia, indivisibles, inalienables – excepte especial llic\u00e8ncia de l’Obra i amb dret de retracte a favor d’aquesta -, inalterables, inembargables i no sub-arrendables, amb casa a la mateixa finca, que gaudeixi dels beneficis concedits per la legislaci\u00f3 vigent als habitatges barats. El detall de la casa \u00e9s important, perqu\u00e8 amb ra\u00f3 s’ha dit que la casa \u00e9s l’estoig material de la fam\u00edlia.<\/span><\/p>\n Tals car\u00e0cters no s\u00f3n essencials al patrimoni familiar, per\u00f2 s\u00ed que ho<\/span> Les Col\u00f2nies Agr\u00edcoles avui existents es proposen aix\u00f2, emparar-los, instruir-los i educar-los, per a fer-los pagesos, sans de cos i ben formats d’esperit, cristianament i t\u00e8cnicament.<\/span><\/p>\n En conseq\u00fc\u00e8ncia, es procura als nostres alumnes una formaci\u00f3 cultural que satisfeia les seves \u00e0nsies de saber, i “la participaci\u00f3 m\u00e9s gran possible al n\u00famero m\u00e9s gran en els beneficis de la civilitzaci\u00f3, que nom\u00e9s per una cultura espiritual creixent pot aconseguir-se<\/em>“. El professor, el llibre, la r\u00e0dio, el cinema, el laboratori, l’excursi\u00f3, l’esport, la comunicaci\u00f3 amb els seus, la diversi\u00f3 honesta, els premis, els concursos, s\u00f3n elements que han d’estar sempre en joc per a fer-los la vida agradable i plaent en les Col\u00f2nies Agr\u00edcoles.<\/span><\/p>\n Per a divulgar aquesta obra del camp, i sobretot amb el desig de que cap noi que tingu\u00e9s ganes de treballar es qued\u00e9s sense empara, oferint-los el gener\u00f3s lema de “sempre oberta la porta<\/em>” i oferint-los aquella “justa possibilitat de treballar<\/em>“, va publicar la Junta de Protecci\u00f3 de Menors una gasetilla oferint empara i treball en el camp a tots els menors desemparats que es presentessin. A conseq\u00fc\u00e8ncia d’ella van acudir a les seves oficines una s\u00e8rie de nois que no sabien com sortir-se\u2019n de la seva mis\u00e8ria i del seu estat d’aband\u00f3. Van ser admesos tots els que tenien l’edat reglament\u00e0ria i alguns m\u00e9s que passaven d’aquesta edat, en atenci\u00f3 a circumst\u00e0ncies especials que els feien mereixedors de protecci\u00f3.<\/span><\/p>\n Aquest comunicat, tamb\u00e9 l\u2019ha dirigit la Junta de l\u2019Obra Tutelar, als capellans rurals de la Di\u00f2cesi de Barcelona, per mitj\u00e0 del Butllet\u00ed Oficial Eclesi\u00e0stic.<\/span><\/p>\n En una mem\u00f2ria que tenim a la vista, de la famosa Col\u00f2nia Agr\u00edcola de Mettray, s’observa molt encertadament que com m\u00e9s anys tenien els joves que all\u00ed ingressaven, menys afecte demostraven per la Casa. “Si arriben jovenets, troben en nosaltres una segona fam\u00edlia, m\u00e9s s\u00f2lidament constitu\u00efda i afectuosa que la primera, que els ofereix majors garanties, de manera que si els col\u00b7loquem i per qualsevol circumst\u00e0ncia deixen la col\u00b7locaci\u00f3, tornen sense vacil\u00b7lar a la nostra Col\u00f2nia. Aix\u00f2 no ho fan els m\u00e9s grans<\/em>.”<\/span><\/p>\n El factor fam\u00edlia tamb\u00e9 \u00e9s important\u00edssim. Si no tenen fam\u00edlia, s\u00f3n sempre preferibles, perqu\u00e8 els que estan encara en edat escolar, s\u00f3n adaptables al camp m\u00e9s d’un 80 per 100, si no tenen parents pr\u00f2xims que els reclamin. Vull dir-vos que la fam\u00edlia \u00e9s un obstacle, moltes vegades.<\/span><\/p>\n En efecte: hi ha pares que, quan els seus fills no els podien rendir cap utilitat, importunaven a la Junta de Protecci\u00f3 de Menors perqu\u00e8 els accept\u00e9s. Per\u00f2, un cop els veuen crescuts i aptes per al treball, consideren que el treball agr\u00edcola \u00e9s un treball d’inferior qualitat, un treball de pena, de serf, de embrutidora esclavitud, i llavors el mal que fan als petits els seus pares \u00e9s incalculable.<\/span><\/p>\n En les visites mensuals que fan aquests als nostres tutelats, diuen alguns pares: “Et traur\u00e9 aviat de aqu\u00ed. Si et portes b\u00e9, demanar\u00e9 a la Junta que ens siguis retornat i et posarem de mec\u00e0nic, per a ser despr\u00e9s xofer o aviador; aix\u00f2 de ser pag\u00e8s, \u00e9s un mal ofici.”<\/span><\/p>\n I els nostres educadors han de veure sovint com tota la seva pacient labor de mesos sobre l’animo d’alguns dels seus educands, \u00e9s desfeta en una hora de visita per l’est\u00fapida incomprensi\u00f3 dels pares.<\/span><\/p>\n L\u2019ACOLLIMENT<\/u><\/strong><\/span><\/p>\n La Casa de Fam\u00edlia:<\/u><\/em><\/strong> El nom de Casa de Fam\u00edlia ja ho diu tot. \u00c9s la germanor dels infeli\u00e7os que no tenen a ning\u00fa, constituint ells una fam\u00edlia, tenint una casa amb calor familiar, una llar en la qual impera l’amor i en la que es gaudeix de l’ordenada llibertat dels membres d’una fam\u00edlia. El que era abandonat, el que estava sol, t\u00e9 all\u00ed una fam\u00edlia i una afectuosa companyia de germ\u00e0 en els seus companys d’infortuni i tots tenen en el director un pare bondad\u00f3s, d\u00factil i ferm alhora, que els aconsella, que els dirigeix, que els reprimeix, que els ensenya a caminar pel m\u00f3n, amos de la seva voluntat i responsables de les seves accions.<\/span><\/p>\n Aquesta \u00e9s la Instituci\u00f3, l’excel\u00b7lent organisme de qu\u00e8 disposa la Junta<\/span> La Casa de Fam\u00edlia \u00e9s, doncs, la casa pairal dels joves treballadors que mancats de llar.<\/span><\/p>\n El seu r\u00e8gim descansa sobre una ordenada llibertat i regula la vida dels alumnes dins d’un marge d’una certa independ\u00e8ncia: cada alumne t\u00e9 el seu llit, els seus vestits, els seus llibres, els seus jocs, els seus diners en llibretes d’estalvi; treballa en un ofici, art o ind\u00fastria, triat per ell mateix, i dels ingressos que li reporta el fruit de la seva labor, un tant per cent \u00e9s destinat a contribuir al seu propi sosteniment i la resta s\u2019ingressa en la Caixa d’Estalvis per a anar formant un capital del qual podr\u00e0 disposar el seu propietari el dia de la seva emancipaci\u00f3. Aquesta contribuci\u00f3 al seu propi sosteniment \u00e9s sempre a proporci\u00f3 dels seus ingressos setmanals: aix\u00ed, en el cas d’atur for\u00e7\u00f3s la Junta corre amb tota la despesa del seu sosteniment, i l\u2019alumne pot conservar \u00edntegres els seus estalvis.<\/span><\/p>\n En la mateixa Casa de Fam\u00edlia, disposa l\u2019alumne de mitjans per a completar la seva instrucci\u00f3, se li donen cursets i disposa de biblioteca. Tampoc s\u2019obliden les pr\u00e0ctiques de la higiene, tan necess\u00e0ries a la vida de l’obrer: l’escrupolosa neteja del cos, l’abstenci\u00f3 de begudes alcoh\u00f2liques, els exercicis d’esport a l’aire lliure i les diversions tendents a la il\u00b7lustraci\u00f3 i a la cultura, s\u00f3n considerats com un complement necessari de l’educaci\u00f3 dels nois.<\/span><\/p>\n La Casa familiar \u00e9s la f\u00f3rmula m\u00e9s feli\u00e7 per a la salvaci\u00f3 de la inf\u00e0ncia moralment abandonada; t\u00e9 l’avantatge de ser un focus d’educaci\u00f3, perqu\u00e8 aquesta casa, dirigida per educadors de temperament o de professi\u00f3, circumst\u00e0ncia poques vegades realitzada en les fam\u00edlies pageses o artesanes, entre les quals s’acostuma a acollir els nens abandonats, permet una educaci\u00f3 individualitzada, basada en l’influx personal de l’educador i en el coneixement de les circumst\u00e0ncies peculiars de cada individu.<\/span><\/p>\n Aquesta formaci\u00f3 de dins a fora \u00e9s l’\u00fanica que li condueix a l’autonomia i a la responsabilitat personal. \u00c9s l’immens avantatge de l’educaci\u00f3 en petits grups sobre l’educaci\u00f3 en massa, que no pot ser m\u00e9s que l’adopci\u00f3 d’h\u00e0bits exteriors, que deixen l’individu desarmat davant els problemes que li planteja la vida pr\u00e0ctica.<\/span><\/p>\n Per regla general, la col\u00b7lectivitat s’ha d’esfor\u00e7ar a procurar al nen, la fam\u00edlia del qual no pot assegurar-li les condicions de vida satisfact\u00f2ries, un r\u00e8gim familiar i un mitj\u00e0 que se sembli en la mesura del possible a all\u00f2 qu\u00e8 la seva llar hauria de ser.<\/span><\/p>\n Si un nen ha de ser educat fora de la seva pr\u00f2pia llar, s\u2019hauran tingut amb ell totes les cures essencials, tal com ho farien uns pares prudents i intel\u00b7ligents. No n’hi ha prou amb assegurar-li l’alberg, l’alimentaci\u00f3 i els vestits: es tracta m\u00e9s b\u00e9 de formar un \u00e9sser comprensiu, actiu i reflexiu, capa\u00e7 d’assumir responsabilitats familiars i c\u00edviques. Una bona salut, h\u00e0bits d’higiene, facultats d’adaptaci\u00f3 a la vida i a l’ambient, l’apreciaci\u00f3 dels valors morals i espirituals de la vida, un judici recte, un esperit d’iniciativa i d’economia, heus aqu\u00ed el que ha de desenvolupar l’educaci\u00f3 donada fora de la fam\u00edlia pr\u00f2pia.<\/span><\/p>\n ELS EDUCADORS<\/u><\/strong><\/span><\/p>\n Per a aix\u00f2 es t\u00e9 especial dilig\u00e8ncia a triar els matrimonis que es posen al capdavant de cada grup familiar. Ella, la dona, la mare que cuida als nens, ha de fer de tal, prodigant les seves sol\u00b7l\u00edcites cures, sobretot si cauen malalts i, alhora, \u00e9s la cuinera.<\/span><\/p>\n Aquest ofici maternal \u00e9s imprescindible per a l’\u00e8xit de l’obra redemptora.<\/span> Molt m\u00e9s s’aconsegueix dels mateixos per les vies de l’afecte, que per<\/span> L’home, l’esp\u00f2s de la mare, \u00e9s el cap natural del Grup, el seu pare i el seu mestre educador. Ha de ser paternal i recte, sense deixar de ser sever quan convingui, procurant, en la mesura del possible, tingui, a m\u00e9s, un ofici dels quals es necessiten per a les ind\u00fastries annexes a una granja, com s\u00f3n els de fuster, pintor, obrer, mec\u00e0nic, forner, guarnicioner, etc., sense oblidar, com \u00e9s natural, el d’agricultor.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 s’ha d’estimular als nens gratificant-los quan treballen. L’efic\u00e0cia de la instrucci\u00f3 professional dep\u00e8n en bona part, de la retribuci\u00f3 al treball.<\/span><\/p>\n L’educador idoni i dotat d’excel\u00b7lents virtuts morals, alterna amb el mestre per a modelar els homes de dem\u00e0, formant els nens que estan confiats a les seves mans.<\/span><\/p>\n EL PLA D\u2019ESTUDIS<\/u><\/strong><\/span><\/p>\n L’escola te llum i ventilaci\u00f3 perfectes, no faltant, al costat del material cient\u00edfic i pedag\u00f2gic, notes de bell adorn per a fer m\u00e9s agradable la estan\u00e7a en la classe.<\/span><\/p>\n Les assignatures dels escolars comprenen:<\/span> – Geometria.<\/span> Agricultura. – Avicultura. – Cunicultura. – La Vaqueria i el Porc.<\/span><\/p>\n L’ensenyament de les assignatures de cultura general es desenvolupa met\u00f2dicament, a c\u00e0rrec d’un mestre titular competent, mitjan\u00e7ant els programes i horaris establerts en la Col\u00f2nia, els quals responen \u00e0mpliament als textos aprovats pel magisteri espanyol.<\/span><\/p>\n En l’ensenyament de l’Agricultura es compagina la teoria amb la pr\u00e0ctica, predominant la teoria en els escolars i la practica en els post-escolars.<\/span><\/p>\n El programa respon a un pla complet, de conformitat amb els seg\u00fcents enunciats:<\/span><\/p>\n – Preliminars: Nocions de Qu\u00edmica, Bot\u00e0nica, F\u00edsica, Meteorologia, etc.<\/span> En l’estudi d’aquesta assignatura ocorre, a vegades, que l’ordre del programa s’altera per ser ocasionals moltes lli\u00e7ons, perqu\u00e8 s’aprofiten les sembres i plantacions dels camps a fi i efecte que aquestes pr\u00e0ctiques vagin acompanyades de la teoria corresponent. Per als treballs del camp, els menors estan classificats per grups. Al capdavant de cadascun s’ha posat un practico agr\u00edcola, que \u00e9s alhora educador.<\/span><\/p>\n Quatre s\u00f3n els cursos establerts per a les pr\u00e0ctiques agr\u00edcoles i dues de zoot\u00e8cnia i corral. En el primer grau figuren els principiants, assistint principalment el treball d’aquests en labors auxiliars de l’Agricultura i habituar-se en l’ensinistrament i maneig de les eines. \u00c9s important aquest primer curs, perqu\u00e8 en ell t\u00e9 lloc l’adaptaci\u00f3 al camp. Superat aquest primer pas, el m\u00e9s dif\u00edcil, el menor pot considerar-se gaireb\u00e9 adaptat. Els educands del segon curs fan les labors de terra de sec\u00e0 i ajuden als treballs menys delicats de l’horta. Els del tercer curs treballen gaireb\u00e9 exclusivament en les labors de l’horta, participant directament en tots els treballs culturals de les plantes conreades. Els del quart curs, anomenat de perfeccionament, fan els treballs m\u00e9s delicats, com el planter, planters, sembres a ple camp, anivellaments de terrenys, regs, etc.<\/span><\/p>\n En ramaderia hi ha un curs unificat de t\u00e8cnica de Vaqueria i Porc que abasta el seg\u00fcent enunciat:<\/span><\/p>\n Les Vaques. – Comptabilitat.<\/span> El porc. El programa d’avicultura compr\u00e8n: Programa de cunicultura: ...<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2029","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-resums-llibres"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2029","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2029"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2029\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2036,"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2029\/revisions\/2036"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2029"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2029"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2029"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\ns\u00f3n per a la seva efic\u00e0cia i perman\u00e8ncia. Si \u00e9s lliure, individual i alienable, s’ha dit gr\u00e0ficament que \u00e9s com tirar aigua en un cistell. Al cap de pocs anys ja no existeix tal patrimoni. ”’La propietat del s\u00f2l, com altres tants privilegis, dura poc en mans dels humils.<\/em>“” De qu\u00e8 serveix crear una legi\u00f3 de petits propietaris si se’ls deixa exposats a les temptacions de la usura?<\/span><\/p>\n
\nper als nens de la ciutat. Gr\u00e0cies a la mateixa la Junta dota al jove d’una fam\u00edlia adoptiva que pot arribar molt b\u00e9 a complir amb ell la finalitat de la fam\u00edlia natural, i aquest r\u00e8gim familiar, al nostre mode d’entendre, supera, a m\u00e9s, en avantatges a les que pugui donar qualsevol r\u00e8gim col\u00b7lectiu d’asils, perqu\u00e8 prepara millor als nens per als treballs i les contrarietats de la vida, amb les que m\u00e9s tard hauran necess\u00e0riament de lluitar.<\/span><\/p>\n
\nEls nens necessiten amor i quan m\u00e9s desgraciats han estat i quan m\u00e9s han sofert els horrors i mol\u00e8sties de l’aband\u00f3 i del menyspreu, m\u00e9s necessiten que se’ls demostri amor.<\/span><\/p>\n
\nles de la severitat.<\/span><\/p>\n
\n– Religi\u00f3: Doctrina i Hist\u00f2ria Sagrada.<\/span>
\n– Llengua: espanyola: Lectura, escriptura i gram\u00e0tica.<\/span>
\n– Aritm\u00e8tica.<\/span><\/p>\n
\n– Geografia: General i d’Espanya.<\/span>
\n– Hist\u00f2ria: General i d’Espanya.<\/span>
\n– Dibuix, Treballs manuals.<\/span>
\n– Educaci\u00f3 moral i c\u00edvica: Rudiments de dret.<\/span>
\n– Nocions de Ci\u00e8ncies F\u00edsiques-Naturals.<\/span>
\n– Lli\u00e7ons de cases.<\/span>
\n– Educaci\u00f3 f\u00edsica.<\/span>
\n– Educaci\u00f3 art\u00edstica, \u00e9s a dir, totes les assignatures del pla vigent de primer ensenyament que constitueixen el de cultura general, m\u00e9s les especials o professionals de les Col\u00f2nies, que s\u00f3n les seg\u00fcents:<\/span><\/p>\n
\n– La planta: La seva composici\u00f3, la seva multiplicaci\u00f3, alimentaci\u00f3, etc.<\/span>
\n– Terra laborable: Les seves classes, com es millora, desfoni, anivellament, sanejament, guaret, alternativa de collites, sembres.<\/span>
\n– Cereals: Principals varietats, el seu cultiu, malalties.<\/span>
\n– Lleguminoses: Principals varietats, el seu cultiu, malalties.<\/span>
\n– Plantes d’arrel alimentosa: Principals varietats, cultiu,<\/span>
\nmalalties, conservaci\u00f3, ensitjaments.<\/span>
\n– Plantes farratgeres: Plantes de prades artificials, alfals, esparceta, tr\u00e8vols, sulles.<\/span>
\n– Plantes industrials: Plantes t\u00e8xtils, plantes oleaginoses.<\/span>
\n– Arboricultura: Reproducci\u00f3, plantaci\u00f3, poda, empelt;<\/span>
\nprincipals arbres fruiters, industrials, de sembra i adorn, ind\u00fastries derivades dels arbres.<\/span>
\n– Viticultura: Cultiu de la vinya, multiplicaci\u00f3, malalties, ind\u00fastries del ra\u00efm.<\/span>
\n– Horticultura: Hortalisses conreades per les seves arrels, per les seves fulles i pels seus fruits.<\/span>
\n– Abonaments i mat\u00e8ries fertilitzants: Abonaments org\u00e0nics, abonaments inorg\u00e0nics, composici\u00f3 qu\u00edmica dels abonaments.<\/span>
\n– Economia rural. – Nocions de Legislaci\u00f3 i Dret rural.<\/span><\/p>\n
\n<\/em><\/strong>– Car\u00e0cters zool\u00f2gics,<\/span>
\n– Qualitats que ha de tenir la vaca lletera.<\/span>
\n– Higiene de la vaqueria,<\/span>
\n– Higiene de la vaca i el vaquer.<\/span>
\n– La secreci\u00f3 de llet.<\/span>
\n– La conservaci\u00f3 de la’ llet.<\/span>
\n– La cria.<\/span>
\n– M\u00e8todes de reproducci\u00f3, gestaci\u00f3 i part.<\/span><\/p>\n
\n– Defensa i foment de la ind\u00fastria vaquera.<\/span><\/p>\n
\n<\/em><\/strong>– La seva hist\u00f2ria.<\/span>
\n– Car\u00e0cters zool\u00f2gics.<\/span>
\n– Porcateres.<\/span>
\n– Reproducci\u00f3 i multiplicaci\u00f3.<\/span>
\n– Cria i engreixament.<\/span>
\n– Alimentaci\u00f3. Malalties.<\/span>
\n– Matan\u00e7a.<\/span>
\n– Mercats i ind\u00fastries derivats del porc.<\/span><\/p>\n
\n<\/em><\/strong>– Disposici\u00f3 del galliner.<\/span>
\n– Incubaci\u00f3 i cria natural,<\/span>
\n– incubaci\u00f3 artificial.<\/span>
\n– Alimentaci\u00f3 dels ocells en les seves diverses edats.<\/span>
\n– Selecci\u00f3 de aveso<\/span>
\n– Formaci\u00f3 de grups reproductors.<\/span>
\n– Tractament de les gallines ponedores,<\/span>
\n– \u00cddem dels ocells que es destinen al consum i de les reproductores.<\/span>
\n– Malalties dels ocells de corral.<\/span>
\n– Avicultura industrial.<\/span><\/p>\n
\n<\/em><\/strong>– Origen del conill.<\/span>
\n– Anatomia i fisiologia.<\/span>
\n– Com comen\u00e7ar la cria dels conills.<\/span>
\n– Allotjament.<\/span>
\n– Diverses classes de g\u00e0bies i accessoris,<\/span>
\n– Alimentaci\u00f3.<\/span>
\n– Sistemes Alimentaris.<\/span>
\n– La reproducci\u00f3.<\/span>
\n– Condicions que han de reunir els bons reproductors.<\/span>
\n– Superfetaci\u00f3, consanguinitat.<\/span>
\n– Cures als llorigons<\/span>
\n– G\u00e0bies<\/span>
\n– Deslletament, muda, castraci\u00f3, esquer.<\/span>
\n– Races de conills.<\/span>
\n– Malalties dels: conills.<\/span>
\n– Comptabilitat de la granja de conills.<\/span>
\n– Regles per al criador.<\/span>
\n– Ind\u00fastries derivades del conill.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"