{"id":1941,"date":"2026-01-17T10:28:34","date_gmt":"2026-01-17T10:28:34","guid":{"rendered":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/?p=1941"},"modified":"2026-01-17T11:15:23","modified_gmt":"2026-01-17T11:15:23","slug":"desenvolupament-de-lobra-tutelar-a-santa-maria-de-gimenells","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/2026\/01\/17\/desenvolupament-de-lobra-tutelar-a-santa-maria-de-gimenells\/","title":{"rendered":"Desenvolupament de l\u2019Obra Tutelar a Santa Maria de Gimenells"},"content":{"rendered":"

Per a que els menors de la Junta de Protecci\u00f3 de Menors i del Tribunal Tutelar Menors que volguessin ser pagesos, poguessin, amb el temps, arribar a ser propietaris, i tamb\u00e9 per a anar formant un patrimoni social en favor dels ideals de redempci\u00f3 social i econ\u00f2mica, es va pensar en la conveni\u00e8ncia de comprar una de les m\u00e9s importants finques de la prov\u00edncia de Lleida que, per la seva gran extensi\u00f3, preu barat de la terra i de l’aigua i la seva possible transformaci\u00f3, perfecta per al cultiu, era ideal per a la realitzaci\u00f3 d\u2019aquests prop\u00f2sits.<\/span><\/p>\n

Aquesta, era, una de les il\u00b7lusions que van tenir els fundadors d’ O.T.A. des que van descobrir en les dilatades plan\u00edcies de Lleida, tocants amb Arag\u00f3, dita extensi\u00f3 de terra: poder arribar a convertir en propietaris a menors moralment abandonats objecte de les lleis de Protecci\u00f3 a la Inf\u00e0ncia i dels Tribunals Tutelars; aix\u00f2, i facilitar l’acc\u00e9s a la terra als m\u00e9s desposse\u00efts de mitjans propis de vida per a poder-la obtenir.<\/span><\/p>\n

Un dels Patrons fundadors d’Obra Tutelar Agr\u00e0ria, es va fixar en aquesta finca, perqu\u00e8 havia estat testimoni, des de la Granja de Sant Vicent Ferrer, contigua a Linyola i Mollerussa, de la transformaci\u00f3 operada en el Pla d’Urgell, gr\u00e0cies al Canal del mateix nom.<\/span><\/p>\n

La finca Gimenells, era ideal per a formar parcel\u00b7les familiars.<\/span><\/p>\n

En efecte, O.T.A. va veure que es podien constituir molts patrimonis familiars, que representessin la col\u00b7locaci\u00f3 de nois tutelats per la Junta o Juntes de Protecci\u00f3 de Menors i Tribunals Tutelars, i quedes encara per a l’Obra, com a patrimoni social per a anar realitzant les seves finalitats socials, una finca molt important de regadiu.<\/span><\/p>\n

Sota aquest aspecte, \u00e9s oport\u00fa fixar-se en la funci\u00f3 eminentment social que es volia realitzar a la finca.<\/span><\/p>\n

Aix\u00ed, doncs, per escriptura p\u00fablica autoritzada pel notari que va ser de Barcelona, D. Melchor Canal, el 28 de desembre de 1929, Obra Tutelar Agr\u00e0ria va adquirir la finca \u201cGimenells\u201d, que era en aquell temps la de major extensi\u00f3 de Catalunya, ubicada al terme de Vilanova d’Alpicat, a uns vint kil\u00f2metres de Lleida i regada pel Canal d’Arag\u00f3 i Catalunya.<\/span><\/p>\n

Tot i que la finca es va comprar el 28 de desembre de 1929, el centre d\u2019acolliment de menors no es va posar en marxa fins passada la Guerra Civil.<\/span><\/p>\n

Amb una extensi\u00f3 de m\u00e9s de 5.000 hect\u00e0rees, aquestes terres tenien grans desnivells i eren salnitroses. Es van haver d’assecar les zones m\u00e9s pantanoses i es van construir molts quil\u00f2metres de desguassos. Les plantacions de blat i d’arr\u00f2s eren les m\u00e9s grans i importants de la finca.<\/span><\/p>\n

La plana era gaire b\u00e9 tota de regadiu, singularment apta per a la utilitzaci\u00f3 de tota classe de maquin\u00e0ria, que augmenta i abarateix la producci\u00f3.<\/span><\/p>\n

La finca feia poc temps havia estat arrendada a una Societat An\u00f2nima, composta de molt pocs socis o accionistes, tots ells ca\u00e7adors.<\/span><\/p>\n

El termini de la durada de l’arrendament era de 25 anys. Tot aix\u00f2 que semblava que havia de ser una dificultat per a la compra de la finca, potser la va facilitar despr\u00e9s que es van haver adquirit totes les accions, perqu\u00e8 un arrendament tan llarg gaireb\u00e9 representa una alienaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Gr\u00e0cies a tal adquisici\u00f3 va poder comprar-se “Gimenells”.<\/span><\/p>\n

Aix\u00ed, doncs, l’antic vedat de ca\u00e7a s’est\u00e0 transformant en Vedat Social d’innegable import\u00e0ncia.<\/span><\/p>\n

Per aix\u00f2, no \u00e9s d’estranyar haguessin facilitat tan fecunda transformaci\u00f3 les persones que havien tingut algun dret o inter\u00e8s en la finca, perqu\u00e8 han volgut cooperar al fet que pogu\u00e9s ser una bella realitat la magna obra altruista i d’evident transcend\u00e8ncia social que s’esdevenia, fent especial esment del noble procedir de la distingida fam\u00edlia venedora, accedint a la venda, per haver-se adonat de l’alta finalitat ben\u00e8fic-social que motivava la compra.<\/span><\/p>\n

Ben invertides van ser, per tant, les pessetes lliurades en la compra d’aquelles accions, que representaven tamb\u00e9 el valor de les construccions i millores fetes pels ca\u00e7adors. Aquesta suma, unida als interessos que per la mateixa es degueren satisfer, representa una quantitat for\u00e7a superior a mig mili\u00f3 de pessetes.<\/span><\/p>\n

Despr\u00e9s es van anar executant les importants obres i millores necess\u00e0ries per al bon funcionament de la finca.<\/span><\/p>\n

Al mateix temps, es denunciava al Ministeri de la Governaci\u00f3 que O.T.A. era una ficci\u00f3 completa i que tot aix\u00f2 no podia ser. No es comprenia, pot ser, que pogu\u00e9s ser, per\u00f2 era.<\/span><\/p>\n

Els antics arrendataris ficaren com a condici\u00f3, per a la venda de les seves accions, que se’ls reconegu\u00e9s el dret de ca\u00e7a per igual temps del seu contracte d’arrendament, i clar aquesta fou una condici\u00f3 a la que es va accedir.<\/span><\/p>\n

S\u2019ha de fer constar que hi havia abund\u00e0ncia extraordin\u00e0ria de llebres, perdius, conills, piocs salvatges i \u00e0necs, que han anat disminuint en benefici dels cultius.<\/span><\/p>\n

En aquell temps hi havia treballant en la finca m\u00e9s de tres-centes persones, a m\u00e9s a m\u00e9s dels menors de diverses Juntes de Protecci\u00f3 de Menors i del Tribunal Tutelar de Menors, i es van organitzar nous grups familiars per a m\u00e9s menors tutelats.<\/span><\/p>\n

La finca Gimenells, fins a la seva adquisici\u00f3 per O. T. A., era considerada com a vedat de ca\u00e7a, segons ha quedat indicat. Fins i tot es va publicar un fullet, que hem llegit, amb el t\u00edtol “Gimenells”, exclusivament dedicat a aix\u00f2.<\/span><\/p>\n

Ara b\u00e9, la construcci\u00f3 del Canal d’Arag\u00f3 i Catalunya va fer canviar tot el sistema de cultiu de la regi\u00f3, ja que va permetre explotar terrenys que per falta d’aigua eren improductius.<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 els \u00faltims arrendataris poc van poder fer, per falta de temps. Van construir, no obstant aix\u00f2, cases per a mitgers i alguns camins i canals. La veritable explotaci\u00f3 no va comen\u00e7ar fins que va ser adquirida per O. T. A. l’any 1928.<\/span><\/p>\n

Les millores i construccions efectuades des d’aquesta data van ser nombroses. Entre elles, cal citar gran nombre de cases per als colons, amb la seva quadra, graner i magatzem per a m\u00e0quines i \u00fatils, aix\u00ed com dip\u00f2sits d’aigua per a les persones i per als animals de labor.<\/span><\/p>\n

Encara que era obligaci\u00f3 del colon l’aportaci\u00f3 per part seva dels adobs qu\u00edmics precisos i en la mateixa proporci\u00f3 en qu\u00e8 es dividien els fruits, O. T. A. els hi facilitava, i el valor dels mateixos no els reintegrava el colon fins a la propera collita, aix\u00ed com quan precisava alguna quantitat per a fer front a les despeses de cultiu o recol\u00b7lecci\u00f3. D\u2019aquesta forma es van arribat a conrear 1.500 hect\u00e0rees del pla de Gimenells i una part dels coneguts fondos, amb cultius on dominaven els cereals, l’alfals i el blat de moro, introduint-ne d\u2019altres, perqu\u00e8 amb bona terra, aigua i sol es podia conrear de tot.<\/span><\/p>\n

Deia un colon que amb dues arroves de patates n’havia collit vint-i-quatre, i la Casa (O.T.A), amb un quilo de mill, n\u2019obtenia 70. El blat era de bona qualitat, el que augmentava el seu preu, i l’ordi era molt sol\u00b7licitat per a la cervesa, per la seva excel\u00b7lent qualitat.<\/span><\/p>\n

En poder-se regar en la seva gaireb\u00e9 totalitat permetia que hi hagu\u00e9s molta horta i aquesta sempre te una import\u00e0ncia extraordin\u00e0ria.<\/span><\/p>\n

Per\u00f2, tot aix\u00f2 va exigir la construcci\u00f3 de canals per al reg, la longitud del qual era superior a trenta kil\u00f2metres, sense comptar els canals secundaris i bra\u00e7als de distribuci\u00f3 a les parcel\u00b7les.<\/span><\/p>\n

Tan mateix, es van haver de construir cinc preses o comportes en el Canal d’Arag\u00f3 i Catalunya, per passar l’aigua als canals de la finca. Per a la millor distribuci\u00f3 d’aquesta aigua existien en cada parcel\u00b7la boques de reg, amb les seves pales de ferro. Va caldre procedir a la construcci\u00f3 i arranjament de camins, un dels problemes de la finca, donada la seva gran extensi\u00f3, aix\u00ed com ponts sobre els canals i bra\u00e7als de reg.<\/span><\/p>\n

    \n
  1. T. A. no va oblidar l’ensenyament dels fills dels treballadors de la finca. A aquest efecte va construir Escoles.<\/span><\/li>\n<\/ol>\n

    Tamb\u00e9 es va construir una Capella amb casa per al sacerdot, i es va subvencionar l’assist\u00e8ncia m\u00e8dica, aix\u00ed com un Economat per a tots els habitants de Gimenells, on podien adquirir, a iguals preus que a Lleida, els aliments i altres articles indispensables o convenients per a la vida i per a la casa. La Finca disposava d’un servei d’autobusos dues vegades per setmana.<\/span><\/p>\n

    A poc a poc es va anar edificant un magatzem per a alfals, suficient per a cinquanta vagons d’aquest farratge i un graner per a 8.000 quintars m\u00e8trics de gra, amb una b\u00e0scula de capacitat de fins a 8.000 quilos. Tamb\u00e9 es van edificar modernes i espaioses quadres per a animals de labor; vaqueria i recria de bestiar.<\/span><\/p>\n

    No es va descuidar la portada de fluid el\u00e8ctric. Aix\u00f2 va fer que es disposes d’electricitat-llum, electricitat-for\u00e7a i calefacci\u00f3, i electricitat-r\u00e0dio, en b\u00e9 dels seus nombrosos habitants, que comptaven amb aquest important factor, com era una major participaci\u00f3 en el benestar.<\/span><\/p>\n

    Aix\u00f2 va exigir la construcci\u00f3, a compte d’Obra Tutelar Agr\u00e0ria, d’uns 17 quil\u00f2metres de l\u00ednia d’alta tensi\u00f3 amb els seus corresponents cables, pals, a\u00eflladors, etc., i dues casetes de transformaci\u00f3, amb els seus aparells annexos i xarxes de distribuci\u00f3, i instal\u00b7lacions a les cases i depend\u00e8ncies.<\/span><\/p>\n

    Tamb\u00e9 es va instal\u00b7lar telefonia, no sols per a tenir comunicaci\u00f3 amb la xarxa general, sin\u00f3 tamb\u00e9 amb les diferents depend\u00e8ncies de la finca, ateses les seves grans dist\u00e0ncies.<\/span><\/p>\n

    Es va construir una cases per a la direcci\u00f3 de l’Obra, ja que l’antiga, per la seva situaci\u00f3, quedava despla\u00e7ada del centre de producci\u00f3, i una altra, per a la seva administraci\u00f3 i dip\u00f2sit de queviures.<\/span><\/p>\n

    Va comen\u00e7ar la construcci\u00f3 d’una esgl\u00e9sia, i la d’un sal\u00f3 per a confer\u00e8ncies, caf\u00e8, teatre i cinema.<\/span><\/p>\n

    En posar-se en reg la finca va anar precisant de la construcci\u00f3, a m\u00e9s a m\u00e9s de les s\u00e8quies de desguassos que tenen kil\u00f2metres d’extensi\u00f3, a fi que les aig\u00fces sobrants del reg i les filtracions no perjudiquessin els terrenys de cultiu, s\u00e8quies que portessin aigua per als regs i condu\u00efssin el sobrant als desguassos, permeten plantar milers d’arbres, especialment pollancres, que d’aquesta manera, sense despesa ni cap treball, estaven constantment regats.<\/span><\/p>\n

    Els antics refugis dels fondos usats abans pels colons, van ser reparats i alguns ampliats, i tamb\u00e9 les paridores per als ramats, i les pletes i refugis, diversos dels quals van \u00e9sser constru\u00efts de nou i amb l\u2019empla\u00e7ament m\u00e9s adequat, per a aprofitar m\u00e9s f\u00e0cilment el fem, que constitu\u00efa singularment una veritable riquesa, perqu\u00e8 es tractava de l’adob, ric en qualitats, que produ\u00efen els grans ramats all\u00ed existents.<\/span><\/p>\n

    Amb la falta d’adobs qu\u00edmics que estava sofrint l\u2019Agricultura, que feia minvar notablement la producci\u00f3, era molt convenient intensificar la ramaderia. Per aix\u00f2 es va fet el sacrifici adquirir una gran part dels ramats que aprofiten les herbes de la finca, tot i que durant una temporada de l’any estaven fora d’ella.<\/span><\/p>\n

    A m\u00e9s a m\u00e9s dels dip\u00f2sits d’aigua que tenia cadascuna de les cases constru\u00efdes per O. T. A., n\u2019existien d\u2019altres per a subministrar-la a les quadres, magatzems i altres edificis, amb motors per a l’elevaci\u00f3 d’aquesta.<\/span><\/p>\n

    Disposava la finca de diverses m\u00e0quines trilladores amb els seus corresponents, motors el\u00e8ctrics i casetes de transformaci\u00f3 port\u00e0tils, tenint aix\u00ed l’avantatge de poder trillar en diferents eres de la finca, amb el corresponent estalvi de transport del gra. Hi havia tamb\u00e9 varietat de m\u00e0quines de menor import\u00e0ncia, per\u00f2 necess\u00e0ries per als cultius, i, sobretot, hi havia els tractors que va facilitat l’Excel\u00b7lent\u00edssim Sr. ministre de l’Ex\u00e8rcit.<\/span><\/p>\n

    Fins l’any 1935 les condicions de cultiu establertes de com\u00fa acord amb els mitgers eren les mateixes que regien des del 1925, per\u00f2, en aquest any, el malestar i les exig\u00e8ncies de la gent del camp van anar en augment, degut a les propagandes que es van fer per a suscitar i plantejar una q\u00fcesti\u00f3 agr\u00e0ria que all\u00ed no existia. Secundats i dirigides per pol\u00edtics agitadors van crear un conflicte a la comarca, obtenint del llavors governador de Lleida un laude que hagu\u00e9s estat la ru\u00efna d’aquesta finca. Despr\u00e9s de molts esfor\u00e7os, va poder arribar-se a un acord, si b\u00e9 amb p\u00e8rdua d’una gran part d’ingressos de la finca.<\/span><\/p>\n

    De moment, va semblar ren\u00e9ixer la calma, per\u00f2, amb l’an\u00e0rquica disposici\u00f3 titulada “Llei de contractes de cultiu”, dictada per la Generalitat de Catalunya, van tornar amb escreix a les seves antigues exig\u00e8ncies. Aquest per\u00edode, que no va acabar fins al final de la guerra civil, va ser molt funest per a la finca, aix\u00ed com per a les altres de la comarca. El que va salvar la finca va ser haver acordat O. T. A. a conrear terres per administraci\u00f3 directa, perqu\u00e8 volia organitzar definitivament la Col\u00f2nia Agr\u00edcola per a joves.<\/span><\/p>\n

    La finca va sofrir els naturals efectes de la dominaci\u00f3 marxista, sobretot els cultius, per\u00f2, qued\u00e0 la terra, que no van poder emportar-se. Aix\u00f2 si, van agafar les m\u00e0quines. Quant als edificis, no han sofert perjudicis importants.<\/span><\/p>\n

    El valor de les millores d\u2019edificis, canals, camins, plantacions, i altres treballs que es van efectuar, l\u00ednies el\u00e8ctriques i telef\u00f2niques, dip\u00f2sits per a l\u2019aigua, etc., va ser superior a 1.250.000 pessetes. Tanmateix, per a l’adquisici\u00f3 del bestiar es van avan\u00e7ar per part del Sr. Ramon Alb\u00f3, 244.250 pessetes.<\/span><\/p>\n

    Tot aix\u00f2 va ser, en realitat, l’obra colonitzadora que es va operar en la finca i que va ser exposada davant de la Junta Provincial de Protecci\u00f3 a la Inf\u00e0ncia, avui de Menors, per un dels seus membres, quan la presidia l’il\u00b7lustre general Milans del Bosch, com consta i s’explica en el fullet impr\u00e8s que es va repartit als components d’aquesta.<\/span><\/p>\n

    Perqu\u00e8, tal com deia un il\u00b7lustre enginyer el nom del qual sentim no recordar, que va fer en aquesta ciutat una confer\u00e8ncia sobre colonitzaci\u00f3, en 1930: “Per colonitzaci\u00f3 interior no ha d’entendre’s estrictament el repartiment de terres conreades o incultes en petits lots; sin\u00f3 tamb\u00e9 la intensificaci\u00f3 de cultius, sense desarticular grans propietats o, millor, articulant-les al mode industrial; el mateix dona difondre socialment el domini de la terra, que difondre intervencions de diverses activitats humanes, la conseq\u00fc\u00e8ncia de les quals \u00e9s la difusi\u00f3 social dels profits. No pot prescindir-se avui d’intervencions capitalistes en gran, que permetin abastar productes per a la lluita universal dels mercats, i tant colon \u00e9s qui participa de la propietat de la terra, com qui participa directament dels seus productes<\/em>” va dir el diputat per Lleida Sr. Florensa, en les Corts, l’any 1935.<\/span><\/p>\n

    El Sr. Ramon Alb\u00f3 va remarcar que: \u201cE<\/em>n la Col\u00f2nia Agr\u00edcola de Santa Maria de Gimenells pot haver-hi amb el temps un n\u00famero il\u00b7limitat de tutelats i ex tutelats. Avui ja treballen en la Col\u00f2nia centenars de persones. \u00c9s un petit poble, i poble de bo de bo <\/em>ser\u00e0, D\u00e9u mitjan\u00e7ant, dins alguns anys<\/em>\u201d. (Somni que sembla no haver-ser produ\u00eft)<\/span><\/p>\n

    En aquell moment, el criteri de la Junta que dirigia la Col\u00f2nia Agr\u00edcola de Santa Maria de Gimenells no era el d’anar augmentant indefinidament el nombre de menors instal\u00b7lats. En el pla hi havia quatre llars, en quatre cases de camp distintes; i cap a Said\u00ed, s\u2019ubicava la casa del Bon Pastor, dividida en quatre llars m\u00e9s, aix\u00ed les vuit llars, a vint menors per llar, representaven 160 menors. La Junta i el Tribunal no desitjaven instal\u00b7lacions nombroses, encara que estiguessin dividides en llars. Preferien crear m\u00e9s Col\u00f2nies.<\/span><\/p>\n

    Els alumnes comen\u00e7aven per ingressar a la Col\u00f2nia i assistien a l’escola d’iniciaci\u00f3 agr\u00edcola, seguien les seves pr\u00e0ctiques i estudis de formaci\u00f3, comen\u00e7ant a intervenir en les labors del camp, realitzant aquestes, conreaven un hort propi, els productes del qual eren venuts a favor seu, augmentant les seves forces amb l’edat i amb elles la seva activitat agr\u00edcola, condu\u00efen un tractor, operaven amb la m\u00e0quina trilladora, dirigien les altres m\u00e0quines, s’ocupaven del bestiar, munyien les vaques, guiaven les cavalleries, tenien un hort m\u00e9s gran, pretendrien casar-se i podrien quedar-se en la finca, formant en ella una nova fam\u00edlia, concedint-se’ls una parcel\u00b7la i casa en ella, i creant-se amb tal motiu una s\u00e8rie de patrimonis familiars que ning\u00fa els podria arrabassar ni embargar.<\/span><\/p>\n

    En conseq\u00fc\u00e8ncia, es procurava als alumnes una formaci\u00f3 cultural que satisf\u00e9s les seves \u00e0nsies de saber, i “la participaci\u00f3 el m\u00e9s gran possible dels beneficis de la <\/em>civilitzaci\u00f3, que nom\u00e9s per una cultura espiritual creixent pot aconseguir-se<\/em>“. El professor, el llibre, la r\u00e0dio, el cinema, el laboratori, l’excursi\u00f3, l’esport, la comunicaci\u00f3 amb els seus, la diversi\u00f3 honesta, els premis, els concursos, eren elements que s\u2019utilitzaven per a fer-los la vida agradable i plaent en les Col\u00f2nies Agr\u00edcoles.<\/span><\/p>\n

    \u00c9s d’observar que les pr\u00e0ctiques agr\u00edcoles dels escolars, sempre sota la direcci\u00f3 del mestre, com a complement pr\u00e0ctic de la lli\u00e7\u00f3 en la classe, les efectuaven en un camp, al costat de l’escola, compost de petites parcel\u00b7les. Cada alumne en disposava d\u2019un, que conreava al benefici propi, amb el que s’obtenien profitosos resultats, com eren: l’est\u00edmul dels alumnes en els treballs pr\u00e0ctics i l’inter\u00e8s en les lli\u00e7ons te\u00f2riques; un entreteniment durant les hores d’esbarjo; familiaritzar l\u2019alumne les feines del camp i sentir-se retingut per l’afecte cap a les plantes que havia vist n\u00e9ixer. L\u2019alumne es feia responsable dels fruits del seu hort fins que arribaven a la maduresa, comprant-los la casa i pagant-li l’import de la collita, la quantitat del qual s\u2019ingressava en la guardiola que cada menor posse\u00efa per tal que aquests fons es destinessin al menor: part per als petits capritxos, part per a les seves necessitats, i sempre quedava un romanent, que es dipositava en un compte d’estalvi.<\/span><\/p>\n

    Els alumnes m\u00e9s grans disposaven, igualment, d\u2019 una petita parcel\u00b7la de terra, en la qual conreaven les plantes a la seva iniciativa, explotant aquesta parcel\u00b7la pel seu compte, obtenint productes que servien per al consum de la casa, l\u2019import de la venda dels quals, s\u2019ingressava en la seva guardiola, que utilitzaven de forma semblant als escolars, si b\u00e9 diferien d’aquells en qu\u00e8 tenien gustos i necessitats distints. Els petits invertien els seus diners en despeses de correspond\u00e8ncia, capses de colors, fotografies, excursions, etc., mentre que als m\u00e9s grans els agrada adquirir peces de vestir, que ells mateixos compraven al seu gust, degudament orientats; agradant-los, tan mateix, posseir diners per a excursions, i deixar un fons per a l\u2019estalvi. Els post-escolars, a m\u00e9s de la parcel\u00b7la de terra que conreaven per pr\u00f2pia voluntat, posse\u00efen altres est\u00edmuls en met\u00e0l\u00b7lic, segons els seus estudis, conducta i rendiment.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    ...<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[],"class_list":["post-1941","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-historia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1941","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1941"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1941\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1942,"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1941\/revisions\/1942"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1941"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1941"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1941"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}