{"id":2332,"date":"2026-01-20T16:28:48","date_gmt":"2026-01-20T16:28:48","guid":{"rendered":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/?page_id=2332"},"modified":"2026-01-20T16:28:48","modified_gmt":"2026-01-20T16:28:48","slug":"el-primer-dia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/el-primer-dia\/","title":{"rendered":"EL PRIMER DIA"},"content":{"rendered":"

Lleida, 13 de ma\u00e7 del 1960. <\/span><\/p>\n

No vaig a l\u2019escola. Em quedo a casa per ajudar als meus pares a embolicar coses de casa, empaquetar vaixella, llibres, roba i ficar tots els mobles del nostre pis en una sola habitaci\u00f3 de la casa. Canviem de lloc de viure.<\/span><\/p>\n

Els meus pares comencen a treballar a Santa Maria de Gimenells. Tot \u00e9s una aventura. Avui, jo encara no ho s\u00e9, \u00e9s un dia que no oblidar\u00e9 mai m\u00e9s. Passa el mat\u00ed, surten els nens i les nenes de l\u2019escola i per tenir un bon record de l\u2019estada al pis del Carrer General Mola (actual Prat de la Riba), i de l\u2019amistat eterna que ens professarem, el pare de la meva ve\u00efna ens fa una fotografia junts a la porta de l\u2019edifici.<\/span><\/p>\n

Cap a la una del migdia, la mare i jo, anem cap a l\u2019estaci\u00f3 de tren, on tamb\u00e9 hi ha la parada de l\u2019autocar que ens dur\u00e0 envers aquest lloc que no conec. Nervi\u00f3s, sol emprenyo. La mare, tranquil\u00b7la , pren paci\u00e8ncia. A dos quarts de dues, l\u2019autocar arrenca. Pudor de gas-oil. Seients de pl\u00e0stic. \u00c9s l\u2019autocar del Sr. Morell d\u2019Alpicat. \u00a0Comen\u00e7a el cam\u00ed cap al lloc on viur\u00e9 fins al setembre de l\u2019any 1971.<\/span><\/p>\n

La primera parada la fem al davant del que ara \u00e9s Sanitat. All\u00ed, pugen uns quants passatgers. Els seus destins poden ser, Raimat, Sta. M\u00aa de Gimenells, Gimenells, El Pla de la Font, Sucs i Suquets.<\/span><\/p>\n

Continua el viatge. La carretera \u00e9s estreta, amb clots i despr\u00e9s d\u2019una estona, enfilem cap a la Cerdera, pujada terrible i sinuosa en aquell temps. Si hi ha algun viatger que hi vol baixar (a dal de la Cerdera), ho fa. Continuem viatge i en acabar una baixada, en direcci\u00f3 a Almacelles, trenquem per un cam\u00ed, a ma esquerra, pedreg\u00f3s, que passa a prop del Cementiri de Raimat, just abans del pas a nivell i el castell. Parem a Raimat. La curiositat em menja. Miro per la finestra i somio. Tot \u00e9s tan bonic. Pugen i baixen viatgers i l\u2019autocar arrenca de nou. La propera parada ser\u00e0 la nostra, ens diu el Sr. Arturo (cobrador de l\u2019autocar)<\/span><\/p>\n

Son dos quarts de tres. Para l\u2019autocar i el Sr. Arturo, comen\u00e7a a descarregar les maletes i altres embalums. Ens diu que hem arribat al la nostra destinaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Dia encara d\u2019hivern, per\u00f2, meravell\u00f3s, calor\u00f3s, un sol brillant, l\u2019aire encalmat, un dia perfecte. Baixem de l\u2019autocar, ning\u00fa ens ve a rebre. Fem quatre passes i truquem a la primera casa, la del Sr. Sert. Preguntem on \u00e9s la Casa de fam\u00edlia Maria Ferrer. Ens informen que no hi ha ning\u00fa, que ha de vindre un matrimoni a fer-se`n c\u00e0rrec de la direcci\u00f3 de la mateixa. La meva mare els fa saber que ella \u00e9s la Sra. que, a partir d\u2019aquell dia, se\u2019n far\u00e0 c\u00e0rrec juntament amb el seu marit. Fetes les presentacions, preguntem per un lloc on poder menjar. Ens informen que en aquest indret no hi ha qui faci menjar per al p\u00fablic. Per\u00f2, ens diuen que hi ha una Cuina Central, que \u00e9s la que fa el menjar per a tots els alumnes de la Instituci\u00f3. Ens adrecen cap a l\u2019edifici que ens han indicat i preguntem per la Sra. Carme (tal com ens havien indicat a la casa del Sr. Sert), la Cap de la Cuina Central.<\/span><\/p>\n

La mare exposa la situaci\u00f3 a la Sra. Carme, que, molt amablement, tot i ser, gaireb\u00e9, l\u2019hora d\u2019acabar la feina, ens dona el consentiment per tal de dinar a la cuina.<\/span><\/p>\n

Em pregunta si tinc gana i li contesto que si, que en tinc molta.<\/span><\/p>\n

Llavors, fa que em serveixin un plat d\u2019arr\u00f2s amb un ou ferrat al damunt. M\u00e9s que menjar, degluteixo. Veient el meu desfici, m\u2019ofereix un altre plat. La meva mare diu que no cal, per\u00f2, jo, dic que si i em menjo un altre plat d\u2019arr\u00f2s.<\/span><\/p>\n

Al cap, m\u00e9s o menys d\u2019una hora, descansats i tips, ens adrecem cap a la casa que haur\u00e0 de ser la nostra llar durant vint anys.<\/span><\/p>\n

Un cop arribats, no hi trobem ning\u00fa. Entrem i comencem a mirar les diferents estances per saber on som.<\/span><\/p>\n

Llavors, sentim una veu que ens convida a sortir a la porta. \u00c9s el Sr. Avel.li Tena. Persona molt culta, agradable i preocupada per la nostra arribada. No massa alt. Mestre represaliat despr\u00e9s de la Guerra Espanyola, igual que el meu pare.<\/span><\/p>\n

Aquesta persona ens fa de Cicerone i no ens deixar\u00e0 estar de la seva m\u00e0 fins que arribar\u00e0 el meu pare.<\/span><\/p>\n

Cap a les cinc de la tarda, arriba un cami\u00f3, propietat de l\u2019Obra Tutelar Agr\u00e0ria, conduit pel Sr. Bellid\u00f3, i el meu pare d\u2019acompanyant, carregat amb tot el que hav\u00edem embolicat i els mobles de casa nostra.<\/span><\/p>\n

Joia, goig, alegria. Pod\u00edem omplir les estances buides i fer-ne la nostra llar.<\/span><\/p>\n

Amb l\u2019ajuda del Sr. Bellid\u00f3, anem descarregant, jo m\u00e9s aviat faig nosa, per\u00f2, prenen paci\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n

Anem deixant cada cosa al seu lloc. Sol desfem el paquet on hi ha els llen\u00e7ols, les flassades i les v\u00e0noves, per poder fer els llits i dormir la primera nit en la nostra nova casa.<\/span><\/p>\n

A les sis, s\u2019acaba la jornada laboral dels nois que hi viuen. Van arribant i els Sr. Tena els reuneix al menjador comunitari i els presenta els meus pares i els fa saber que, a partir d\u2019aquell dia, ells seran els que es faran c\u00e0rrec de la direcci\u00f3 de la Casa de Fam\u00edlia.<\/span><\/p>\n

Fetes les presentacions, els pares i jo mateix, anem cap a l\u2019Oficina Central, amb el Sr. Tena on ens esperen el Sr. Anicet Casa\u00f1es, director , i el Sr. Ramon Sert, l\u2019encarregat de la Finca.<\/span><\/p>\n

Despr\u00e9s de donar-nos la benvinguda, els pares i jo, tornem cap a la casa, que a partir d\u2019ara, ser\u00e0 la nostra.<\/span><\/p>\n

A les vuit en punt, arriba l\u2019autocar del Sr. Morell i all\u00ed estem, la mare i jo, esperant la meva germana Pepita. Baixa de l\u2019autocar i ens abracem. Retrobament de germans, sembla que ha passat una eternitat, tot i que ens hav\u00edem vist abans d\u2019anar a l\u2019escola. Ella i la meva altra germana, Rosa, anaven al Col\u00b7legi de les Dominiques i les monges es van oferir a portar-la a l\u2019autocar. (Sol tenia 12 anys). L\u2019altra germana, la Rosa, es va quedar interna al Col\u00b7legi.<\/span><\/p>\n

Els pares, comencen la seva jornada laboral, que avui, tot i haver estat un dia pesat per a ells, han de complir. Saben que hauran de treballar tres cent seixanta-cinc dies l\u2019any, les vint-i-quatre hores del dia.<\/span><\/p>\n

Un cop han sopat els alumnes, fregats els plats i ficat ordre, aprofitem el que ha sobrat del sopar comunitari per fer-ho nosaltres (la Sra. de la Cuina Central n\u2019ha ficat de m\u00e9s, coneixedora de la dificultat, doncs, no tenim res de res i fins el dia seg\u00fcent no podem anar a comprar).<\/span><\/p>\n

Un cop sopats, toca anar a dormir.<\/span><\/p>\n

A la meva germana i a mi, aquesta nit ens va tocar dormir junts, al mateix llit. Imagineu-vos quina nit vam passar. Tot era nou. La forma de viure, les persones, el lloc. I nosaltres vam fer volar la imaginaci\u00f3 i vam canviar els noms de les persones i els dels llocs i, rendits pels fets ocorreguts d\u2019aquesta diada, no s\u00e9 si ens vam dir bona nit o no, per\u00f2, ens vam adormir profundament. Dem\u00e0 seria un altre dia. Dem\u00e0 comen\u00e7aria una nova vida. Per\u00f2, aix\u00f2, COMEN\u00c7ARIA DEM\u00c0.<\/span><\/p>\n

\u00a0El segon dia<\/strong><\/span><\/p>\n

Surt el sol. Comen\u00e7a el dia. Em desperto, inquiet. Haig d\u2019anar a escola i no conec cap nen, ni com \u00e9s l\u2019escola. M\u2019anir\u00e0 b\u00e9 el nou col\u00b7legi?<\/span><\/p>\n

La mare em fa l\u2019esmorzar. Entre ella i el pare, ja han ficat a lloc totes les nostres pertinences. Qui sap, Mare de D\u00e9u, les hores que fa que treballen.<\/span><\/p>\n

I, un cop esmorzat, apa, cap a l\u2019escola. La mare m\u2019acompanya. En arribar a la porta, el Sr. Mestre, en Gabriel Tornos, ens surt a rebre. Ens dona la benvinguda, m\u2019agafa de la ma i en duu al que a partir d\u2019ara, ser\u00e0 el meu lloc a l\u2019escola.<\/span><\/p>\n

L\u2019escola \u00e9s un edifici llarg, partit en dos per un env\u00e0 amb una porta que comunica una classe amb l\u2019altra. La pissarra, de color verd, est\u00e0 pintada directament a la paret, i es veu sol entrar. El Sr. Mestre disposa d\u2019una taula dalt d\u2019una tarima de fusta, suposo que per tal de veure millor al tots els alumnes.<\/span><\/p>\n

Els alumnes disposem de pupitres on s\u2019hi asseuen dos alumnes a cada un d\u2019ells i tamb\u00e9 disposen de dos tinters, un per a cada un del ocupants. (En aquell temps, els bol\u00edgrafs<\/a> no estaven al nostre abast, per aix\u00f2, escrivien amb llapis o be amb ploma que s\u2019havia de sucar al tinter, la tinta del qual, la f\u00e8iem amb una pastilla que fic\u00e0vem a l\u2019aigua)<\/span><\/p>\n

El Sr. Mestre, tamb\u00e9 disposava d\u2019una eina llarga i gruixuda, feta de fusta de color marr\u00f3, amb la qual, si la cosa no anava com ell volia, imposava la disciplina, de vegades amb un cop al cap, de vegades, amb un cop a la m\u00e0 estesa.<\/span><\/p>\n

En comen\u00e7ar el curs seg\u00fcent, al cap d\u2019uns quinze dies, es va incorporar un segon Sr. Mestre. El Sr. Miquel Oliva.<\/span><\/p>\n

L\u2019horari era de nou a una i de tres a cinc de la tarda de dilluns a divendres i de nou a una el dissabte.<\/span><\/p>\n

Cap a dos quarts d\u2019onze, ens deixaven sortir al recreo, d\u2019una mitja hora.<\/span><\/p>\n

El pat\u00ed estava al cant\u00f3 de l\u2019escola, delimitat per una tanca de fusta, a la bora de la que hi havia una font on podien abeur\u00e0 el animals i on tamb\u00e9 hi bev\u00edem nosaltres. Els jocs s\u2019havien de desenvolupar dins d\u2019aquest recinte, tot i que ens permetien depassar-lo una mica, sempre, sense anar cap a la carretera.<\/span><\/p>\n

Per a mi tot era nou. El jocs, els nens i els mestres, per\u00f2, com que no hi havia una altra soluci\u00f3, doncs, a participar del nou ambient, molt m\u00e9s lliure que el que havia tingut fins aquell dia en el anterior col\u00b7legi dels Ferroviaris, de Lleida.<\/span><\/p>\n

Aquest va ser el meu segon dia, dia d\u2019adaptaci\u00f3 a les noves condicions d\u2019un nen que arribava de ciutat.<\/span><\/p>\n

A partir d\u2019ara, la majoria de dies serien com aquest. Clar, els festius, totalment diferents.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

...<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-2332","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2332","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2332"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2332\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2333,"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2332\/revisions\/2333"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/santamariadegimenells.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2332"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}