Imatges sense copyright extretes de diferents webs
LA SEVA BIOGRAFIA
Barcelona : 30/08/1872 – 22/10/1955.
Socioleg, Advocat i Politic.
Va ser present a l’escena social i política de Barcelona, amb especial incidència en la protecció a la infància i el Tribunal Tutelar de Nens, des de finals del segle XIX fins a mitjans dels anys cinquanta del segle passat. La seva figura, ja en vida, va ser discutida i qüestionada i va passar per moments d’un cert ostracisme interior durant la II República, tornant a ocupar l’escena social amb el franquisme a partir del 1939. Dotat d’una capacitat d’activisme sorprenent, va desenvolupar una militància sempre fidel als seus opcions catòliques conservadores. Se’l considera precursor de la reforma penitenciària, de la justícia juvenil, de la moderna protecció a la infància, de l’educació i la pedagogia social, etc. A més de ser un gran propagandista de la caritat i la beneficència d’inspiració cristiana.
Va realitzar estudis de dret i es va convertir en advocat. Al llarg de la seva carrera també exerciria com a jutge de menors a Barcelona, president del Tribunal Tutelar de Menors i director general de Presons, càrrec aquest darrer al que va accedir al 1922. També va ser vocal de la Caixa d’Estalvis. i Pensions de Barcelona.
Fou Regidor a l’Ajuntament de Barcelona. Diputat a les Corts Espanyoles per Barcelona (1909-1910) i Diputat a les Corts Espanyoles pel districte electoral de Castelltersol (1923).
Milità a la Lliga Regionalista i va ser membre del Grup de la Democràcia Cristiana.
Obtingué les distincions de la Gran Creu de l’Ordre Civil de Beneficència (1912) i la Creu de l’Ordre de Sant Raimon de Penyafort (1944)
Com membre de la Lliga Regionalista, el 1908 es va convertir en diputat per Barcelona en substitució d’Ildefons Sunyol – qui havia obtingut l’acta de diputat el 1907 per la coalició «Solidaritat Catalana» -. A les eleccions de 1923 obtindria acta de diputat pel districte de Castelltersol.
Va ser director de publicacions de tall catòlic com la Revista Social o l’Aurora Social (1907-08), des de la qual defensà un sindicalisme de caire Catòlic, i col·laborador d’altres com La Formiga d’Or. L’any 1925 seria nomenat vocal de la Junta Nacional de Premsa Catòlica. Publicà diversos estudis en català, castellà i francès.
Va presidir el Patronat de Menors Abandonats i Presos de Barcelona, fundat el 1890, que redimia els menors condemnats i recollia els rodamons. En 1928 va fundar, a Llissà de Vall, l’Obra Tutelar Agrària.
La segona república , l’any 1931, el va cessar de tots els seus càrrecs.
Durant la Guerra Espanyola va anar a viure a Burgos i a Donostia. Va col·laborar de forma activa amb la Dictadura franquista.
El 1939 la dictadura franquista va rehabilitar-lo.
Persona de profundes conviccions religioses, essent encara estudiant de Dret, per “fer alguna bona obra” visitava la Presó de Barcelona ubicada a l’antic Convent de Sant Sever, del carrer Amàlia, que servia, al mateix temps de presó per homes, dones, nens i joves. Compte el mateix Ramon Albó que va visitar especialment l’anomenat pati “dels micos” en el que es reunien quasi un centenar de nens i joves, en edats compreses entre els nou i els divuit anys que estaven “sempre tots junts i completament ociosos en constant i nefasta promiscuïtat”.
Molt aviat el seu afany fou treure els més petits d’aquella presó i aconseguir per a ells un tracte i una situació diferenciada que permeté millorar la seva reeducació.
Assolit aquest objectiu a conseqüència de l’establiment a Espanya dels Tribunals Tutelars de Menors, era precisa la creació de Centres especialitzats per l’acolliment i el tractament dels menors necessitats de protecció social per l’abandonament del que eren objecte per part dels seus pares o de correcció i reeducació pels seus adquirits mals hàbits de conducta.
Ramon Albó, amb la intenció de formar joves perquè la seva sortida professional fos la pagesia i contribuir a repoblar el camp, va ser el fundador de les colònies agrícoles i de l’entitat privada Obra Tutelar Agrària juntament amb la Junta i el Tribunal Tutelar de Menors, l’any 1928.
La Colònia Agrícola Les Torres de Lliçà de Vall, va ser la primera que va crear per a nois, el 1928. Al mateix lloc, es va crear la Colònia de Bellaplana per a noies.
Tots dos centres van funcionar amb el nom d’Escoles Agrícoles de Santa Maria del Vallès.
Durant la República van ser tancades i van tornar a restablir-se a la immediata postguerra.
L´altre centre agrícola important de l´Obra és la finca de Santa Maria de Gimenells.
Entre altres promocions va Promoure la Creació del Cremallera de Núria.
BIBLIOGRAFIA escrita pel Sr. Ramon Albó i Martí
| Títol | Llibreria | Cap |
| LA CARIDAD. SU ACCIÓ I ORGANIZACIÓN EN BARCELONA.
|
Imprenta de Subirats Hermanos | 1901 |
| LA PRISIÓ CELULAR DE BARCELONA. DISCURSO LEÍDO EN EL ACTE DE INAUGURACIÓN OFICIAL DE AQUELLA CELEBRADO EL 9 DE JUNY DE 1904.
|
– | 1904 |
| ALBERGUES NOCTURNOS. MEMORIA LEÍDA AL INAUGURARSE EL DE LA CALLE DE ROCAFORT, EL DÍA 4 DE JULIO DE 1905, POR EL ILTRE. SR. CONCEJAL D…
|
Imprenta de Mariano Galve | 1905 |
| CORRECCIÓ DE LA INFANCIA DELINCUENTE
|
Eduardo Arias | 1905 |
| INFORME PRESENTAT AL DICTÀMEN QUE PER A EL ESTABLECIMIENTO EN ESTA CIUTAT DE LA CREMACIÓN DE CADÀVERES ELEVA A LA APROBACIÓN del Excmo. Ayuntamiento la Junta Municipal de Cementerios.
|
La Hormiga de Oro | 1906 |
| BARCELONA CARITATIVA, BENÈFICA I SOCIAL
|
La Hormiga de Oro | 1914 |
| LOS TRIBUNALES PARA NIÑOS. EL TRIBUNAL PARA NIÑOS DE BARCELONA I LA SEVA ACTUACIÓN EN EL PRIMER SEMESTRE DE FUNCIONAMIENTO
|
– | 1922 |
| SEIS AÑOS DE VIDA DEL TRIBUNAL TUTELAR PARA NIÑOS
|
Sucessors de Henrich y Cª | 1927 |
| EL TRIBUNAL TUTELAR DE MENORES DE BARCELONA EN LOS AÑOS 1939 Y 1940
|
Impr. Horta y Cª | 1941 |
| CUATRO COLONIAS AGRÍCOLAS PARA MENORES MORALMENTE ABANDONADOS
|
J.Horta | 1942 |
| ESTADÍSTICA DE LOS FACTORES INFLUYENTES EN EL EXTRAVÍO DE LOS MENORES INGRESADOS EN 1944 EN LA ACCIÓN TUTELAR REFORMADORA PERMANENTE DEL TRIBUNAL TUTELAR DE MENORES.
|
SAHorta | 1945 |
| SIGUIENDO MI CAMINO… EN EL QUINCUAGÉSIMO ANIVERSARIO DE LA OBRA DE PROTECCIÓN DE MENORES 1904-1954.
|
La Hormiga de Oro | 1955 |
| Bodas d’or de la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona
|
– |