EL CURS DE L’ANY
Aniré descrivint el curs de l’any segons el calendari festiu que regia durant el període franquista.
A fi i efecte de saber com transcorrien els dies a l’Obra Tutelar, faré la diferenciació entre dies normals i dies festius.
En primer lloc, dir que els dies normals, de dilluns a divendres, son els dies laboral i lectius. Evidentment, aquesta distinció es deu a si el dia el veiem des del punt de vista d’una persona que treballava o anava a l’escola.
He de puntualitzar que la meva visió d’aquesta descripció possiblement estigui una mica esbiaixada, doncs explico, bàsicament, la meva experiència a la Casa de Família Maria Ferrer, on vaig viure de l’any 1960 fins el 1971.
Això no vol dir que el ritme de vida i vivències canvies massa en funció del lloc on es visqués.
Per entendre-ho, faré cinc cèntims de la distribució poblacional de l’Obra Tutelar.
En aquest indret, convivien unes tres centes persones, entre alumnes, ex alumnes, empleats i colons.
Els alumnes vivien en Cases de Família, – Sant Josep Oriol, Ramon Albó i Maria Ferrer -. Amb anterioritat a la meva arribada a l’Obra Tutelar, també hi havien dues cases més de Família, la Casa Gran del Fondo i la Casa de Família de Sant Joan Bosco, els alumnes de les quals, en tancar-se, van ser reubicats en les cases abans esmentades.
Els treballadors ex tutelats, solters, vivien en dues cases, la del Sant Rosari i la de l’Àngel de la Guarda (que en el seu moment, també havia acollit alumnes menors d’edat).
Els empleats, tenien casa pròpia, on vivien amb la seva família, a excepció dels que treballaven a les Cases de Família, que convivien amb els alumnes, cases de família on hi havia dos ambients, el dels alumnes i el de la família que se’n cuidava de l’ordre, neteja i comportament dels alumnes.
Val a dir que els Colons, famílies que tenien terres llogades a l’Obra Tutelar, vivien en l’edifici corresponent a la finca llogada.
De dilluns a divendres: Per a les persones que treballaven, direm que la seva jornada començava a les nou del matí, fins a la una del mig dia i continuava de les tres de la tarda fins a les cinc. A l’estiu, s’allargava una mica més. Per a l’acompliment de l’horari, i, degut a la dispersió i llunyania de les feines, es feia sonar una sirena que indicava el començament i la finalització de la jornada.
Hi havia alguna excepció, com la de la vaqueria, doncs a l’hora de munyir les vaques, aquestes no atenien als tocs de sirena.
Altres excepcions eren, la dels cuidadors de les Cases de Família i la de les persones que treballaven a la cuina central, doncs, com es fa evident, havien de començar la jornada abans i així tenir els esmorzars i els alumnes, preparats per anar a la feina i a l’escola.
La jornada escolar tenia el mateix horari que la laboral. Hem de convenir que durant els períodes de vacances, – Nadal, Setmana Santa i Estiu -, aquests horaris eren diferents.
El dissabte: Era un dia en que la jornada finalitzava, tan laboralment com lectivament, a la una del mig dia.
A les Cases de Família, cap a les sis de la tarda, els alumnes recollien la roba neta, planxada i plegada, juntament amb els llençols, hi dipositaven la roba i els llençols usats. Aquesta roba es portava a l’edifici on hi havia la rentadora central, que la rentava i la tornava a les cases de família.
Un Diumenge normal, començava amb el toc de campanes de la missa primera, a les vuit del mati. A aquesta missa i anaven, sobre tot, les esposes dels empleats i les treballadores dels diferents llocs, Cases de Família, Cuina Central, i així poder fer la feina a partir de les deu del mati, en que havien sonat les campanes, assenyalant l’hora de la Missa Major, a la que assistien la resta de personal de la Colònia Agrícola.
Un cop acabada la missa, cap a tres quarts d’onze del mati, s’obria el local anomenat “Recreo”, que era el Café-Bar de la institució. Allí, es podia anar a fer un refresc, un vermut i jugar al ping-pong. Tot això fins a la una del mig dia, hora en que es tancava. Els alumnes de la institució anaven a buscar, com cada dia, a la Cuina Central, a dos quarts de dues, el menjar que havien preparat a la mateixa.
A dos quarts de quatre de la tarda, normalment, s’organitzava un partit de futbol entre els alumnes tutelats, ex tutelats i fills dels empleats. S’anomenaven dos capitans que elegien els components del seu equip. El premi era de dues pessetes a l’equip guanyador, cero a l’equip perdedor i una pesseta a cada equip en cas d’empat. Aquests diners els donava a l’edifici d’ ”Oficines”, un cop acabat el partit, el Sr. Avel·lí Tena. L’àrbitre era una persona considerada neutral, que ho feia de forma voluntària.
D’altra banda, també s’organitzaven tornejos amb els pobles més propers, Gimenells, Sucs, Pla de la Font i Raimat, amb partits d’anada i tornada, conformant una lliga, el vencedor de la qual, com és de costum, era l’equip que més punts hagués fet al llarg del torneig (normalment, l’Obra tutelar).
Finalitzat el partit, a les sis de la tarda, començava la sessió de cinema que constava de dues pel·lícules. Feien mitja part, de més o menys, mitja hora, entre pel·lícula i pel·lícula, on podies aprofitar per anar al Café o jugar. Cap a les nou, un cop finalitzada la sessió de cinema, tothom cap a casa, a sopar i a dormir.
Ú de gener, Cap d’any : Comença l’any amb un dia festiu. Aquest dia transcorre com un diumenge normal.
Cinc de Gener, vigília de Reis : un dels dies assenyalat de l’any. Pel nens en edat escolar, era un dia més de vacances, pels adults un dia normal de treball, però, en acabar la jornada, a l’indret anomenat Casa Blanca, – un edifici situat a uns vuit cents metres, a la vora de la carretera que menava a Raimat, on hi vivien dues famílies, a la planta baixa i on la planta superior servia d’escola de les noies que vivien en la Colònia, doncs, en aquell moment, la separació per sexes, era d’obligat acompliment, – es reunien uns quants treballadors i alumnes , i es disfressaven de patges i de Reis Mags, que, aprofitant els equins propietat de la Institució, marxaven, en processó, des d’aquest indret, el Reis, muntats a cavall i els acompanyats, a peu, amb torxes, que al ser nit fosca, feien una patxoca d’allò millor, fins al local del Dr. Tolosa Latour, edifici que agrupava en una sola sala, el teatre i el cinema. A l’entrada de l’esmentat edifici, la direcció de l’Obra Tutelar, els feia els honors corresponents a la rebuda dels Reis i un cop dins la sala, assentats en lloc preferent, dalt de l’escenari, on hi havia tots els regals, els Reis llegien el discurs de rigor, desitjant pau, felicitat i que els petits es portessin bé al llarg de l’any. En acabar el discurs, un a un, s’anomenaven tots els alumnes de la Institució i els Reis els donàvem els regals que havien demanat o bé, si no els havien trobat iguals, uns que se’ls assemblessin molt.
Aquest regals podien ser joguines o roba, segons les necessitats de cada alumne.
També repartien els regals dels fills dels treballador de l’Obra Tutelar que així ho desitgessin.
Un cop acabada la cerimònia, totes les persones tornàvem a les seves cases i continuava la festa de la il·lusió.
Sis de gener, transcorria com un diumenge normal, això si, els petits, gaudíem dels regals que ens havien dut els reis.
Dimecres de Cendra: primer dia de la Quaresma, oscil·lava entre el 4 de febrer i el deu o dinou de març, segons com es celebrés el Diumenge de Pasqua.
En aquest dia, a la tarda, celebràvem la Eucaristia, on s’imposava la cendra al front de les persones que hi assistien.
Dinou de març, Sant Josep: festa nacional, segons el calendari festiu franquista, que també anomenaven Dia del Pare.
A excepció de les cases on hi havia un Josep, Josepa, Pepito o Pepita, els transcurs del dia festiu era el mateix de qualsevol diumenge.
Diumenge de Rams: Aquest festiu, previ al començament de la Setmana Santa, tots el habitants de la Colònia Agrícola es reunien al magatzem de Sant Isidre, als anys cinquanta i a la Creu de Terme, els anys seixanta i setanta, on el sacerdot beneïa les palmes i les branques d’olivera, que portaven, en processó, fins a la porta de l’església.
Un cop dins l’Església, es celebrava l’Eucaristia. La resta del dia, transcorria com un diumenge normal.
Setmana Santa
Dilluns, dimarts i dimecres, transcorrien com jornades laborables normals pels treballadors de l’Obra tutelar. Els nens que anàvem a escola, teníem festa tota la setmana.
Dijous Sant: Aquesta jornada transcorria amb normalitat fins les dotze del matí. En aquest moment, sonava la sirena, que volia dir que finalitzava la jornada laboral. Les campanes no sonaven com a mostra de respecte. Era el dia del silenci. També era un dia de dejuni.
A les cinc de la tarda, tots els integrants de l’Obra Tutelar ens reuníem a l’Església per a commemorar la Cerimònia del Sant Sopar, que incloïa la cerimònia de lavatori de peus. Era un esdeveniment que, als petits, se’ns feia molt llarg.
Un cop acabada la cerimònia, i fins a la següent, la del Divendres Sant, l’església romania oberta per poder anar a pregar davant de l’Eucaristia, el que es coneix com a “Monument”. Es feien torns de dues hores, regulats segons la disponibilitat dels membres de l’Obra Tutelar. Eren d’obligat compliment.
Divendres Sant:
El Divendres Sant era un dia molt especial. Tot el dia es passava en silenci. Per acudir als actes religiosos, sonava, molt fluixet, una sirena.
Al matí, cap a les deu, s’organitzava una processó que anava des de l’Escola, passant per la plaça Ramon Albó, fins a l’Església.
Acabada la processó, no es podia jugar, ni anar al bar, ni fer res de res.
A les cinc de la tarda, començava la cerimònia, que no missa, de la passió i mort de Jesucrist, com en qualsevulla església.
Era una cerimònia molt llarga, però, en aquell moment, molt esperada i estimada.
Com manava la litúrgia, totes les estàtues i creus que hi havia a l’Església, estaven tapades amb una roba de color morat.
Les persones que ho havien de fer, seguien amb l’acompanyament al Monument.
I, així, s’acabava el Divendres Sant.
El Dissabte Sant, era un dia de silenci, però, molt més relaxat, per als petits, dia de vacances i per als treballador, dia de mitja jornada.
Diumenge de Resurrecció
El diumenge de Resurrecció era el dia en que ja podíem parlar, cantar, jugar i riure. Era un dia d’alegria. El transcorre del dia era com un diumenge normal.
Dilluns de Pasqua
Dilluns molt esperat. Dia festiu. Era el dia en que anàvem a menjar la mona.
El alumnes més grans, els que treballaven, feien grups segons l’amistat que tenien i podien anar a menjar la mona al lloc que desitgessin i acompanyats de qui creguessis oportú, fossin alumnes o fills de treballadors o treballadors ex tutelats.
Els alumnes més petits anaven d’excursió a prop del nucli urbà, sempre acompanyats dels responsables de la Casa de Família. Era una aventura extraordinària.
S’ha de fer esment a les Caramelles.
Tot i que aquest costum havia anat desapareixent, el Sr. Miguel Velasco el va voler reviure. Dies abans del dilluns de Pasqua, reunia als nois que volíem cantar i a l’acabar la jornada, ens reunia al local del cinema, on assajaven les cançons que hauríem de cantar el matí del dilluns.
Així, aquest dia, donàvem la nota i cantàvem CARAMELLES.
Disset d’abril, Sant Anicet: Aquest dia era el sant del Director de la Colònia, dia en que se l’homenatjava, costum imposada com una norma de respecte i vassallatge a qui dirigia una entitat, per part del domini polític del moment. (No pel Director de la Colònia).
Els treballadors i els alumnes de la Institució ens reuníem a la sala del cinema, en acabar la jornada laboral, i festejàvem a l’honorat, llegint una glosa i fent-li un regal que comprava la part treballadora dels integrants de la Colònia amb una aportació “voluntària”.
Un exemple dels discursos que es feien per tal d’homenatjar-lo :
 |
 |
Era un dia molt celebrat, tot i no ser festiu (a excepció que caigués en diumenge).
Ú de maig, Festa del Treball,
Un altre dels dies molt esperats.
Aquest dia, festiu, l’Obra Tutelar, obsequiava amb una graellada de carn, on no hi havia aturador a la gana.
Com sempre, en primer lloc, s’havia de santificar la festa amb una missa.
Un cop acabada la missa, ja s’havien preparat els tractors amb les carretes per anar a dinar, on pujàvem les persones, crec que sol homes, i, amb aquest transport anar al camp. A l‘arribada al lloc definit, entre tots preparàvem els estris necessaris per a preparar el dinar. Normalment, el menú, constava d’una amanida on no hi manca res de res i era molt voluminosa.
Després, s’havia de preparar la carn, normalment de corder. Com podreu intuir, feta a la brasa, l’olor que inundava l’entorn, ens feia salivar de debò. No hi havia aturador a l’hora de menjar. Podies cruspir-te tants trossos de carn com volguessis. Ja fossin, llonzes o costelles, amén de les llonganisses que també s’havien preparat.
En acabar, recollíem tots els estris, netejàvem el lloc i, muntats en les carretes, tornàvem a casa.
Era un dels millors dies de la Colònia.
Festivitat del Corpus Cristi.
Aquest dia, en aquell temps, era un dia festiu. Els transcórrer del dia, era el normal d’un diumenge, tot i caure en dijous.
Vint i quatre de juny, Sant Joan
Dia festiu, com actualment. El dia passava amb normalitat, com qualsevol altre dia festiu, fins que es feia fosc. En aquest moment, enceníem les dues fogueres que havíem preparat al cap de futbol durant la setmana anterior, recollint farcells de branques i fusta de palets o qualsevulla altra. Al mig de la foguera, hi ficàvem un ninot.
Mentre durava el foc, el Sr. Avel·lí Tena, repartia petards entre els alumnes i fills dels empleats. Com en qualsevol altre lloc, era una festa extraordinària, esperada i desitjada.
Nit de foc, nit d’esperança. Tot crema i ressorgeix l’esperança d’una vida millor.
Vint i nou de juny, Sant Pere
Un altre dia festiu que passava com els festius normals. Com el dia de Sant Joan, fèiem fogueres. No era tan espectacular com Sant Joan, però, per a la quitxalla, un altre dia molt esperat.
Divuit de Juliol, vint-i-cinc de juliol
Aquest dos dies, festius, el primers dels dos, en aquell moment, s’havia de celebrar el dia del Alzamiento Nacional, en commemoració del dia en que va començar el cop d’estat criminal del feixistes en contra del Govern legal elegit pel poble.
El segon dia, també festiu, es commemorava Sant Jaume, considerat el Patró de les Espanyes.
Quinze d’agost, Mare de Déu d’Agost
Aquest era el dia gran, el dia de la Festa Major.
Dir que el noms dels equips i de l’orquestra, son nom inventats.
Faig avinent un programa imaginari generalitzat.
Ú d’octubre, dia del Caudillo,
Finalitzada la contesa civil, en memòria d’aquesta efemèrides va ser decretada la festa nacional amb caràcter general amb el nom de Dia del Caudillo. Passats els anys, va deixar de ser-ho en l’àmbit laboral, però es va mantenir com a festa oficial als organismes oficials i militars.
Dotze d’octubre, Mare de Déu del Pilar
Aquest dia, també festiu, era un dia normal, com un diumenge, ja explicat. A casa meva, era un dia molt especial. Era el sant de la meva Mare.
Ú de novembre. Tots els Sants i la castanyada
Aquest dia, com en la majoria, per no dir tots els pobles, es retia homenatge als difunts, to i que el dia de difunts és el dia dos de novembre. Aprofitant que era festiu, ho celebràvem com un diumenge normal, amb l’excepció que, tot i no tenir cap familiar enterrat, anàvem al cementiri de Gimenells, que era el mateix que el de Santa Maria de Gimenells, i fèiem el tomb de rigor de cada any.
A la nit, feiem la castanyada.
Vuit de desembre, dia de la Immaculada Concepció
Un altre dia festiu que transcorria com qualsevol diumenge
Vint-i-quatre de desembre
Aquest era un altre dels dies esperats de l’any. El dia no era festiu, però. La il·lusió regnava en els nostres i les nostres ànimes.
Avui, finalment, després de molts dies, gaire bé un mes, de preparatius i construccions, totes les cases de Santa Maria de Gimenells, mostraven el pessebre que havíem fet. Un cop acabada la jornada laboral, a excepció que caigués en dia festiu, preparàvem la vita dels pessebres. Començant per casa del Sr. Ramon Sert, continuava la visita a l’església, després a la casa de Família Maria ferrer, continuant per la Casa de Família Ramon Albó, la casa del Sr. Avel·lí Tena i finalitzant el recorregut a la casa de Família de Sant Josep Oriol.
Un cop finalitzades les visites, tothom a sopar.
En acabar el sopar, a esperar les dotze de la nit per tal d’anar a la Missa del Gall.
I de la Missa del Gall, a dormir.
Vint-i-cinc de desembre, Nadal i Vint-i-sis de desembre, Sant Esteve
Eren dos dies molt assenyalats, però, el transcurs dels mateixos era el d’un dia festiu normal.
Això si, els dinars eren d’allò més especial.
Dies el més familiars possible tot i l’excepcionalitat que comportava el fet de ser alumne de la Institució de l’Obra Tutelar Agrària.
Trenta-ú de desembre
Aquest dia, si era festiu, era un festiu normal i si era un dia laborable, s’acabava la jornada al mig dia.
Era una jornada molt alegre, tot esperant el sopar de Cap d’any. A3uest era l’esdeveniment que omplia la finalització de l’any i el començament del vinent.