Vedat de caça de Gimenells
El vedat de caça de Gimenells te una història molt vinculada a la transformació agrícola i social de l’àrea durant el segle XX, especialment amb l’arribada de l’Obra Tutelar Agrària i la colonització rural. Inicialment, Gimenells era una zona despoblada i de gran extensió agrícola, que va començar a ser explotada com a vedat de caça per diversos propietaris fins que, el 1928, és va iniciar la repoblació i transformació agrícola amb els primers regadius gràcies a l’Obra Tutelar Agrària, que va reconvertir bona part del territori en finques d’ús també agrari.
Orígens i funció cinegètica
Durant la primera meitat del segle XX, grans finques de la zona de Gimenells, de Vallmanya i Montagut, és gestionaven com a vedaats de caça menor i major. La zona era coneguda per la presència de conills i altres espècies, fet que va atreure batudes de caçadors i va donar importància social a la caça, que serbia tant per controlar la fauna com per a activitats recreatives de l’alta societat catalana.
Transformació agrària i fi de la funció principal cinegètica
Amb la compra i expropiació de terres per l’Obra Tutelar Agrària a partir de 1943, la funció prioritària del territori va passar de ser vedat de caça a la colonització agrícola, repartint lots entre colons, majoritàriament famílies provinents d’Andalusia. Gimenells va experimentar una repoblació i una reorganització amb la creació d’infraestructures i habitatges que van anar reduint la funció cinegètica per donar prioritat a l’agricultura moderna.
Relació amb la societat local i gestió actual
Els vedats de caça de la zona van estar gestionats tradicionalment per societats de caçadors locals, que feien acords de cessió d’ús dels terrenys amb els propietaris o amb l’ajuntament, segons la legislació vigent. Aquesta gestió mixta és manté en algunes àrees, tot i la reconversió de bona part del territori a ús agrícola.
En resum, el vedat de caça de Gimenells va ser un element clau en la història local fins a l’arribada de la colonització agrícola, conservant encara avui una dimensió patrimonial associada a la gestió cinegètica i rural.
Història i origen del vedat de caça de Gimenells
El vedat de caça de Gimenells te un origen que és remunta als grans senyorius i latifundis, amb una vinculació històrica a la noble nissaga Desvalls, propietaris del territori des del segle XIV. La zona de Gimenells, despoblada i destinada a l’agricultura extensiva, és gestionava com a vedat de caça per la família Desvalls i, posteriorment, per l’Obra Tutelar Agrària, que va introduir els primers regadius moderns i va impulsar la repoblació a mitjan segle XX.
Origen medieval i evolució territorial
La història de Gimenells comença amb un poblat ilergeta de l’Edat de Bronze i evoluciona com a nucli defensiu a l’època romana i musulmana, passant a mans cristianes a finals del segle XII. El castell i terme de Gimenells van ser cedits als Desvalls al segle XIV, que instauressin una senyoria rural on la caça era una activitat bàsica, aprofitant l’abundància de fauna de la plana.
El vedat de caça en la modernitat
Després d’un període de despoblament, el territori va ser reacondicionat a principis del segle XX per Ramón Albó, qui crea l’Obra Tutelar Agrària i gestiona els finques com a vedat de caça, reservat principalment per a l’alta societat i les activitats cinegètiques tradicionals. Amb l’expropiació de terrenys i la colonització agrícola a partir de 1943, la caça passa a ser una activitat gestionada per societats locals i complementària a l’agricultura.
Societats de caçadors i gestió actual.
A partir dels anys setanta, apareixen societats de caçadors locals que regulen la caça seguint la nova legislació estatal, gestionant els espais naturals i l’activitat cinegètica de forma organitzada, combinant la tradició amb el gaudi social. Aquesta gestió ha permès conservar la funció cinegètica com a part del patrimoni rural de Gimenells.
En definitiva, el vedat de caça de Gimenells recull una història de senyorius medievals, latifundis moderns, repoblació agrària i gestió, amb una funció que va evolucionar doncs de l’activitat aristocràtica fins a la tradició popular i rural.
Com va afectar la Guerra de Successió la caça a Gimenells
La Guerra de Successió (1702-1714) va afectar profundament la zona de Gimenells, provocant la desaparició del municipi i de la parròquia original durant el conflicte. Després de la confrontació, gran part del territori va quedar despoblat i sense conreu, amb una marcada reducció de l’activitat humana que també va afectar la caça, ja que la gestió senyorial dels boscos i les pastures va quedar alterada i desorganitzada.
Efectes directes sobre l’activitat cinegètica
La despoblació conseqüent de la guerra va afavorir inicialment la recuperació de la fauna salvatge, però la creació d’una organització feudal estable va comportar que la caça deixés de ser regulada sota el control noble tradicional i és converteix progressivament en una activitat menys estructurada. El territori és mantindrà durant segles com a gran erm on la caça i la pastura és realitzaven de forma espontània, sense la presència d’autoritats o gestió especialitzada.
Transformació de la propietat i usos rurals
La guerra va marcar la fi de la gestió tradicional per part de la nissaga Desvalls, que veia el territori com un lloc de caça senyorial. Amb la despoblació, la propietat i l’ús de la terra van transformar-se significativament, facilitant en el futur la reorganització com a vedat cinegètic de gran extensió i, més endavant, la seva recuperació agrícola i la repoblació.
En resum, la Guerra de Successió va causar la destrucció de l’estructura social i rural de Gimenells, va afavorir la desregulació de la caça i va deixar el territori abandonat fins a principis del segle XX, moment en què es repren la gestió rural moderna.
Canvis en els lleis de caça després de 1714 a la comarca
Després de 1714, amb la derrota catalana i la instauració del règim borbònic, les lleis de caça van experimentar canvis substancials a la comarca i a tot Catalunya. El sistema legal va passar de ser gestionat per les antigues jurisdiccions feudals i senyorials, on la caça estava reservada principalment als nobles, a una regulació més centralitzada i restrictiva, sota l’autoritat directa de l’estat borbònic.
Nova regulació i restriccions
Els decrets de Nova Planta van suprimir institucions catalans autònomes, i la caça va quedar subjecta a les lleis i edictes promulgats des de Madrid, augmentant la burocràcia i la fiscalització per controlar el territori, sancions contra la caça il·lícita i la protecció de determinades espècies.
El segle XVIII va estar marcat per cèdules reials periòdiques que controlaven l’ús de reclams, la caça amb llaços o xarxes, i regulaven els vedats anuals segons la conservació de la fauna.
Impactes socials i territorials
La població rural va perdre drets antics tradicionals sobre la gestió cinegètica, que quedava en mans de l’administració reial; la caça fora dels reserveis legalitzats comportava moltes i, en alguns casos, penes de presó. Aquesta política va afavorir els grans propietaris i l’aristocràcia, mentre restringia l’accés popular a la cacera fins ben entrat el segle XIX.
En conclusió, la Guerra de Successió va comportar una centralització legal i una forta restricció de l’activitat cinegètica, allunyant la gestió de la caça dels senyorius locals i la població rural, i posant-l’a en mans del nou règim borbònic i, després, de l’administració estatal.
Canvis en les lleis de caça després de 1714 a la comarca
https://www.perplexity.ai/search/coto-de-caza-gimenells-histori-1MPx3XmdRaudQc7mqpXXWA#3
https://www.perplexity.ai/search/coto-de-caza-gimenells-histori-1MPx3XmdRaudQc7mqpXXWA#4