Ramon Albó Martí – Biografia

Barcelona: 30/08/1872 – 22/10/1955. Socioleg, Advocat i Politic.

Va realitzar estudis de dret i es va convertir en advocat. Al llarg de la seva carrera també exerciria com a jutge de menors a Barcelona, ​​president del Tribunal Tutelar de Menors i director general de Presons, càrrec aquest darrer al que va accedir el 1922. També va ser vocal de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona.

Fou Regidor a l’Ajuntament de Barcelona. Diputat a les Corts Espanyoles per Barcelona (1909-1910) i Diputat a les Corts Espanyoles pel districte electoral de Castelltersol (1923).

Milità a la Lliga Regionalista i va ser membre del Grup de la Democràcia Cristiana.

Obtingué les distincions de la Gran Creu de l’Ordre Civil de Beneficència (1912) i la Creu de l’Ordre de Santa Raimon de Penyafor (1944)

Com membre de la Lliga Regionalista, el 1908 es va convertir en diputat per Barcelona en substitució d’Ildefons Sunyol -qui havia obtingut l’acta de diputat el 1907 per la coalició «Solidaritat Catalana»-. A les eleccions de 1923 obtindria acta de diputat pel districte de Castelltersol.

Home de profundes creences catòliques, va ser director de publicacions de tall catòlic com la Revista Social o l’Aurora Social (1907-08), des de la qual defensà un sindicalisme de caire Catòlic, i col·laborador d’altres com La Formiga d’Or. En 1925 seria nomenat vocal de la Junta Nacional de Premsa Catòlica. Publicà diversos estudis en català, castellà i francès.

Va presidir el Patronat de Menors Abandonats i Presos de Barcelona, ​​fundat el 1890, que redimia els menors condemnats a multes i recollia els rodamons. En 1928 va fundar, a Llissà de Vall, l’Obra Tutelar Agrària.

Persona de profundes conviccions religioses, essent encara estudiant de Dret, per “fer alguna bona obra” visitava la Presó de Barcelona ubicada a l’antic Convent de Sant Sever, del carrer Amàlia, que servia, al mateix temps de presó per homes, dones, nens i joves. Compte el mateix Ramon Albó que va visitar especialment l’anomenat pati “dels micos” en el que es reunien quasi un centenar de nens i joves, en edats compreses entre els nou i els divuit anys que estaven “sempre tots junts i completament ociosos “en constant i nefasta promiscuïtat”.

Molt aviat el seu afany fou treure els més petits d’aquella presó i aconseguir per a ells un tracte i una situació diferenciada que permetés millorar la seva reeducació.

Assolit aquest objectiu a conseqüència de l’establiment a Espanya dels Tribunals Tutelars de Menors, era precisa la creació de Centres especialitzats per l’acolliment i el tractament dels menors necessitats de protecció social per l’abandonament del que eren objecte per part dels seus pares o de correcció i reeducació pels seus adquirits mals hàbits de conducta.

Ramon Albó, amb la intenció de formar joves perquè la seva sortida professional fos la pagesia i contribuir a repoblar el camp, va ser el fundador de les colònies agrícoles i de l’entitat privada Obra Tutelar Agrària juntament amb la Junta i el Tribunal Tutelar de Menors, l’any 1928.

La Colònia Agrícola Les Torres de Lliçà de Vall, va ser la primera que es va crear per a nois, el 1928. Al mateix lloc, es va crear la Colònia de Bellaplana per a noies.

Tots dos centres van funcionar amb el nom d’Escoles Agrícoles de Santa Maria del Vallès.

Durant la República van ser tancades i es van tornar a restablir a la immediata postguerra.

L´altre centre agrícola important de l´Obra és la finca de Santa Maria de Gimenells.

Entre altres promocions va Promoure la Creació del Cremallera de Núria.