La sol.licitud d’excepnció

DE LA FINCA DE GIMENELLS PRESENTADA PER L’OBRA TUTELAR AGRÀRIA A L’INSTITUT NACIONAL DE COLONITZACIÓ L’11 DE JULIOL DE L’ANY 1956

Font: Projecte de parcel·lació de la primera subzona del Canal d’Aragó i Catalunya (Lleida i Osca) Memòria Terres exceptuades, en excés i reservades de la Llei 1NC,

Lleida, 1963

Annex núm. 93 (5 pp) (fragments)

Obra Tutelar Agrària es va constituir a la ciutat de Barcelona, a 27 de desembre de 1928, a iniciativa de Don Ramón Martí, President del Tribunal Tutelar de Menors, a fi de recollir, sostenir i emparar als menors de tots dos sexes, sotmesos a les lleis de Protecció a la Infància i als Tribunals Tutelars de Menors, procurant-los un règim familiar d’alberg o col·locació en el camp, amb ensenyament i educació general i especialment agrícola i amb ensenyament professional propi per les llars rurals, amb el propòsit de convertir als recollits en arrendataris i fins i tot petits propietaris agrícoles, fomentant en els nens l’amor al camp i evitant l’èxode als grans nuclis urbans.

La citada institució s’ha nodrit fins a la data d’aportacions particulars, i molt especialment, de les del fundador Don Ramón Albó Martí i de la seva esposa Dona Maria Ferrer Bertan (e.p.d.).

El 28 de desembre de 1928, va adquirir una finca en les proximitats de Lleida, titulada “Gimenells” de cinc mil setanta-cinc hectàrees, quaranta àrees i tretze centiàrees, en la seva gran majoria incultes i destinades primordialment a vedat de caça (1).

Des de 1928 fins a la data, “Obra Tutelar Agrària” ha iniciat i prosseguit la seva obra social agrícola i d’afecte, aixecant a la joventut esgarriada, a uníson amb 1a conversió de les estepes en camps de blat, blat de moro i alfals; en el que va ser planícia sense habitatges, ha aixecat un poblat; on no existia una ombra protectora dels ardors del sol, creixen alberedes que fixen el terreny i li donen bellesa, i el més important, retorna a la societat i al camp, la qual cosa abans eren nens desemparats, convertits en homes formats.

Entre moltes altres obres de caràcter social i colonitzador, ha aixecat l’Església dotada de capellà per a la cura d’ànimes; escoles per als dos sexes; centres recreatius amb sales de jocs i saló de lectura, sala d’espectacles, àmplia i espaiosa, camps de futbol, frontons, centre de formació, cooperativa de consum, etc.

A més, s’ha comprat una maquina recol·lectora, diversos tractors, un jeep, camió per al transport de productes, maquinària, útils i eines de cultiu. S’ha instal·lat en la colònia, taller de fusteria, ferreria, guarnicioneria, forn de coure pa, magatzems per als productes agrícoles, xarxa d’enllumenat, conducció d’aigua i altres serveis; i mitjançant la construcció de canalitzacions, séquies i obres de drenatge s’han convertit en terres de regadiu grans extensions anteriorment de secà o incultes.

Tot això ha estat possible amb els productes de la pròpia finca i una encertada administració, sense cap subvenció estatal. Han passat per aquesta Colònia més de 1.000 nens, i actualment estan rebent instrucció en ella i ensinistrant-se en treballs agrícoles, uns 120 nens, procedents de la Junta de Protecció a la Infància i del Tribunal Tutelar de Menors de Barcelona, i dels de Lleida, Tarragona i algun altre. Diversos dels tutelats han continuat en la finca, en cessar la intervenció d’aquests organismes, i alguns d’ells posseeixen ja en propietat o usdefruit, horts familiars i caps de bestiar.

Finalitzada la guerra d’alliberament, i en les albors de la segona etapa de “Obra Tutelar Agrària”, apareix l’Institut Nacional de Colonització, en 1939, i per Ordre de 27 de juliol de 1943, el projecte general de colonització de la Zona del Canal d’Aragó i Catalunya, dins de la qual radica la finca de Santa Maria de Gimenells.

Està en la ment de tots, les facilitats que en tot memento “Obra Tutelar Agrària” es complaïa a donar a l’Institut Nacional de Colonització perquè aquest pogués dur a terme la seva alta comesa. No sols el seu fundador senyor Albó, acompliment gelosament fins a la seva defunció el càrrec de Vocal d’aquest Institut, sinó que, als fins esmentats, “Obra Tutelar Agrària” va vendre al citat Institut una extensió de mil tres-centes vuitanta hectàrees, cinquanta-quatre àrees, quaranta-tres centiàrees, en la porció de les quals s’ha edificat el poblat i el Centre de Colonització de Gimenells (…).

Comprenent el senyor Albó que l’extensió superficial de la finca era excessiva, i que l’Obra no comptava amb mitjans suficients per a la seva total explotació, en 13 d’octubre de 1955, li va vendre altres dos mil tres-centes noranta-quatre hectàrees, vuitanta-cinc àrees, setanta centiàrees, i a més al·legant l’Institut ser-li necessària una porció de terreny contigua al poblat de Gimenells, sota van alienar altres disset hectàrees quaranta-dues àrees dues centiàrees.

(…)
No van fer mal ni fan mal a “Obra Tutelar Agrària” les hectàrees cedides, perquè sap que això ha estat per a bé i millora del país, Al cap i a la fi, la finalitat de l’Obra i la de l’Institut són paral·leles, i entre una i una altra institució desitgem que existeixi sempre la millor col·laboració.

(…)
El Decret de 27 d’abril de 1956, permet a propietaris retenir definitivament, les anomenades terres exceptuades per a les quals exigeix l’alt Índex de producció bruta de 25 quintales mètrics de blat per hectàrea que en l’actualitat podem considerar que és àmpliament la que dona l’anomenada part plana de la finca, i els concedeix després la reserva de terres incultes fins a la quarta part de la seva superfície. Però en el número 4 de el_ article 5’º, preveu l’existència de fills legítims o legitimats del propietari, permetent que la reserva pugui arribar com a màxim a 240 hectàrees.

L’Entitat corno tal, no pot tenir fills legítims ni legitimats, no és possible que els tingui. Però donats els seus fins institucionals, als desheretats i acollits per l’Obra, no se’ls pot donar tracte pitjor que a aquells. “Obra Tutelar Agrària”, té per objectiu l’empara, educació i redempció del Menor. Els acull, educa i estableix; és la família protectora d’aquests menors, d’aquesta joventut, i cant és així que molts que ja han aconseguit la majoria d’edat, encapritxats, no sols amb la terra que els va veure créixer, sinó amb l’obra amorosa que a Santa Maria de Gimenells s’exerceix, constitueixen la base i el cabdell de la nostra població obrera.

L’exposició que antecedeix, creiem recull el brillant historial i els positius fruits de la nostra Obra colonitzadora i educadora, de la nostra labor social, patriòtica i cristiana. No ens mou la mera apetència de conservar hectàrees de terreny, sinó el desig de competir amb els millors colonitzadors de la comarca, i engrossir les files d’una Pàtria millor, amb aportació de sang jove i ments sanes. El retallament de la finca podria dificultar i fins a impossibilitar la funció social i educativa, que amb els nostres propis mitjans hem realitzat flama la data.

Segons els estimations de l’INC (vegeu el “Pla General de Colonització de l’any 1942), la superfície real de Gimenellss era de 5.612 hectarees.