Fonament i filosofia de l’Obra Tutelar Agrària (O.T.A.)

En els llibres escrits pel Sr. Ramon Albó Martí, es descriuen els fonaments i la filosofia que havien de regir en l’Obra Tutelar que va fundar durant el seu exercici com a jutge del Tribunal de Menors de Barcelona i que va aconseguir desenvolupar gracies a la seva lluita incasable en favor dels menors desemparats, ficant el seu patrimoni i el de la seva esposa la Sra. Maria Ferrer Bertrán, a disposició d’aquesta magnífica obra de redempció de menors.

Seguin el relat del Sr. Ramon Albó : És molt possible que a Europa no hi hagi una altra institució de beneficència o de protecció de menors que compti, per a executar aquesta obra protectora, amb finques de tal volum i importància que obeeixin a un pla complet d’actuació agrària com les nostres.

En efecte: una d’elles, la titulada “Bellaplana”, és per a menors de 14 anys i l’Escola que en ella funciona la podem catalogar d’iniciació agrícola. Una altra, la de les Torres, és per a nois en edat laboral d’aquesta ciutat, que ja treballen la terra, i és, per tant, de formació dels mateixos. Aquestes dues constitueixen les Colònies Agrícoles de Santa Maria del Vallès. I, finalment, la de Lleida, l’anomenada Colònia Agrícola de Santa Maria de Gimenells, on comencen ja a ser situats definitivament, els menors que, havent estat determinat temps a les Escoles de Santa Maria del Vallès i tenint una formació i preparació agrícola, teòrica i pràctica, han demostrat amor a la terra i desitjos de romandre en ella. A aquests últims, si perseveren, l’Obra desitja convertir-los en propietaris.

Aquestes tres Colònies Agrícoles són per a nens.

Faltava, doncs, una per a nenes, i aquesta és la que funciona en la finca de Palau-solità i Plegamans.

Als fundadors d’Obra Tutelar Agrària els era altament suggestiu pensar que podien, amb el temps, facilitar a molts menors pobres un tros de terra, un hort que “els proporcionés un suplement de benestar, dels llegums i de les flors del qual es desprendria, com a element subtil, una rica collita de pensaments sans, capaços d’elevar el nivell moral de la seva vida i d’allunyar-los dels perills grollers“.

Quan Déu amb la seva omnipotència, diu Bacon, va voler fer feliç a la seva privilegiada criatura, va començar per plantar un hort; per això, l’hort és el més delicat dels plaers de l’home. “Un tros de terra, diu Le Play, proporciona a la família llegums i fruits, la cria d’ovelles i d’ocells, d’un porc i d’una vaca; facilita a la dona i als fills ocupació remuneradora, i és per a l’obrer un aprenentatge de propietat.” Que també la condició de propietari reclama un aprenentatge, és a dir, una capacitat.

El Fuero del Trabajo va ser una de les vuit Lleis Fonamentals del franquisme, promulgada el 24 d’abril de 1938 on es reconeixia i emparava i, alhora, es consagraven aquests principis: “l’Estat aspira al fet que l’obrer agrícola arribi a ser propietari i assumeixi la tasca de multiplicar el nombre de propietaris, la llar familiar i el petit patrimoni agrícola, i el declarava inembargable”. Aquest principi era taxatiu: “és promourà a dotar a cada família pagesa d’una petita parcel·la, l’hort familiar”.

Quins caràcters jurídics convé que reuneixin tals patrimonis?

En el fullet que va publicar O.T.A., deia que es formarien petits patrimonis familiars, garantia d’estabilitat i fecunditat de la família, respectats pels impostos, singularment pel de transmissió, suficients per al manteniment i ocupació d’una família, indivisibles, inalienables – excepte especial llicència de l’Obra i amb dret de retracte a favor d’aquesta -, inalterables, inembargables i no sub-arrendables, amb casa a la mateixa finca, que gaudeixi dels beneficis concedits per la legislació vigent als habitatges barats. El detall de la casa és important, perquè amb raó s’ha dit que la casa és l’estoig material de la família.

Tals caràcters no són essencials al patrimoni familiar, però sí que ho
són per a la seva eficàcia i permanència. Si és lliure, individual i alienable, s’ha dit gràficament que és com tirar aigua en un cistell. Al cap de pocs anys ja no existeix tal patrimoni. ”’La propietat del sòl, com altres tants privilegis, dura poc en mans dels humils.“” De què serveix crear una legió de petits propietaris si se’ls deixa exposats a les temptacions de la usura?

Les Colònies Agrícoles avui existents es proposen això, emparar-los, instruir-los i educar-los, per a fer-los pagesos, sans de cos i ben formats d’esperit, cristianament i tècnicament.

En conseqüència, es procura als nostres alumnes una formació cultural que satisfeia les seves ànsies de saber, i “la participació més gran possible al número més gran en els beneficis de la civilització, que només per una cultura espiritual creixent pot aconseguir-se“. El professor, el llibre, la ràdio, el cinema, el laboratori, l’excursió, l’esport, la comunicació amb els seus, la diversió honesta, els premis, els concursos, són elements que han d’estar sempre en joc per a fer-los la vida agradable i plaent en les Colònies Agrícoles.

Per a divulgar aquesta obra del camp, i sobretot amb el desig de que cap noi que tingués ganes de treballar es quedés sense empara, oferint-los el generós lema de “sempre oberta la porta” i oferint-los aquella “justa possibilitat de treballar“, va publicar la Junta de Protecció de Menors una gasetilla oferint empara i treball en el camp a tots els menors desemparats que es presentessin. A conseqüència d’ella van acudir a les seves oficines una sèrie de nois que no sabien com sortir-se’n de la seva misèria i del seu estat d’abandó. Van ser admesos tots els que tenien l’edat reglamentària i alguns més que passaven d’aquesta edat, en atenció a circumstàncies especials que els feien mereixedors de protecció.

Aquest comunicat, també l’ha dirigit la Junta de l’Obra Tutelar, als capellans rurals de la Diòcesi de Barcelona, per mitjà del Butlletí Oficial Eclesiàstic.

En una memòria que tenim a la vista, de la famosa Colònia Agrícola de Mettray, s’observa molt encertadament que com més anys tenien els joves que allí ingressaven, menys afecte demostraven per la Casa. “Si arriben jovenets, troben en nosaltres una segona família, més sòlidament constituïda i afectuosa que la primera, que els ofereix majors garanties, de manera que si els col·loquem i per qualsevol circumstància deixen la col·locació, tornen sense vacil·lar a la nostra Colònia. Això no ho fan els més grans.”

El factor família també és importantíssim. Si no tenen família, són sempre preferibles, perquè els que estan encara en edat escolar, són adaptables al camp més d’un 80 per 100, si no tenen parents pròxims que els reclamin. Vull dir-vos que la família és un obstacle, moltes vegades.

En efecte: hi ha pares que, quan els seus fills no els podien rendir cap utilitat, importunaven a la Junta de Protecció de Menors perquè els acceptés. Però, un cop els veuen crescuts i aptes per al treball, consideren que el treball agrícola és un treball d’inferior qualitat, un treball de pena, de serf, de embrutidora esclavitud, i llavors el mal que fan als petits els seus pares és incalculable.

En les visites mensuals que fan aquests als nostres tutelats, diuen alguns pares: “Et trauré aviat de aquí. Si et portes bé, demanaré a la Junta que ens siguis retornat i et posarem de mecànic, per a ser després xofer o aviador; això de ser pagès, és un mal ofici.”

I els nostres educadors han de veure sovint com tota la seva pacient labor de mesos sobre l’animo d’alguns dels seus educands, és desfeta en una hora de visita per l’estúpida incomprensió dels pares.