El “perquè” de l’Obra Tutelar Agrària”

Segons escriu D. Ramon Albó, en el llibre – Cuatro Colónias Agricolas para Menores moralment abandonados –, la creació de l’Obra Tutelar Agrària es fonamenta en que “A tots ens omple l’ànima de tristesa veure molts germans nostres sense Treball, patint els horrors de la misèria. Si es tracta de nens, ens causa encara més pena n’hi hagi tants que caminen esparracats i rodamons pels carrers de la Ciutat, sense que puguin ser admesos i emparats en cap asil, a causa de trobar-se aquests plens”.

 “Si a molts d’aquests nens moralment abandonats que la Junta de Protecció de Menors i el Tribunal Tutelar ja no saben on poder col·locar, en lloc d’ingressar-los i amuntegar-los en asils, uniformats i tristos, els portéssim al camp, proporcionant-los, amb els atractius de la vida a ple aire i a ple sol, – la santedat del Treball agrest, i onada glòria del camp diví – en règim familiar, cada dia més recomanat i seguit, i els dediquéssim a l’agricultura – activitat vital i bàsica de les nacions – donant-los, alhora, una cultura agrícola superior a la que ara tenen les nostres classes agràries, de moment haurien guanyat ells física, mental i moralment, els hauríem assegurat el pa i la salut, i per després, per quan siguin homes, els hauríem facilitat un noble mitjà amb què guanyar-se la vida.”

El Sr. Ramon Albó, creient fervorós, i catòlic convençut, veu com : “el problema de la delinqüència ha adquirit la màxima importància, perquè és una onada que ha anat creixent en proporció esfereïdora”.

Per aquesta raó, el Sr. Ramon Albó creu que :“La infància abandonada és una altra de les plagues de la civilització contemporània i Font i planter de criminalitat”.

Per la qual ens deixa la màxima de : “Protegir aquesta infància és protegir la Societat”.

I ens convida a : “Preocupar-se de tals nens, és, per tant, una obra de justícia i de caritat”.

Doncs, pensa que : “un dels mitjans més eficaços i pràctics per emparar i reformar aquests nens que la Societat maleja i perverteix, és el camp i el Treball agrícola, facilitant-los camp, aire i sol, ja que el gaudi d’aquests elements no ha de ser patrimoni exclusiu de els nens que tinguin posició; per tal que milloressin la seva salut, aquesta salut que és per al pobre el seu únic capital, i fins i tot el seu major recurs per guanyar-se la subsistència, així com per aconseguir l’equilibri del temperament físic, base de l’equilibri moral, segons aquella coneguda màxima – mens sana in corpore sano -”

Ramon Albó, apuntala les seves creences en : “poder emparar i salvar mes nens que, aplicats a l’Agricultura, creessin al seu torn, nova riquesa que permetés emparar els altres” per la qual cosa va decidir actuar de manera eficaç i amb diligència i – consultar elements prestigiosos del Consell Superior de Protecció a la Infància -, van coincidir en la conveniència de crear una obra mitjançant la qual es pogués donar major increment a tal classe de protecció, que a tants desenvolupaments es presta, de manera que compleixi aportar sumar i coordinar esforços i sacrificis per poder oferir després, davant l’altar de la Pàtria, una cosa que resultés digna i beneficiosa per a aquesta”.

Basant-se en aquests principis, Ramon Albó aconsegueix convèncer a les persones que conformen aquest Tribunals i Consells i decideixen fundar una institució a la que van ficar el nom de “OBRA TUTELAR AGRÀRIA”.