Orígens del Terme
El primer poblament l’hauríem de situar a 3 km de l’actual Gimenells, en direcció a Sucs, on trobem el castell. Aquest és l’únic testimoni del primitiu poblament de Gimenells. Situat sobre un turó, el castell es troba pràcticament en runes, però conserva encara part de l’estructura, la qual està constituïda per tres subestructures.
El pas de la Via Romana de Tàrraco a Cesaraugusta va propiciar la cristianització de la zona.
El topònim àrab ‘chimia’, amb el significat de ‘capella’, va donar origen al nom de Gimenells. Possiblement, els altres cristians (mossàrabs) que van resistir l’impacte de la Musulmanització (714), van conservar la seva fe en la capella situada en el seu antic castell. La primera menció documentada arrenca del 1092 com a part del regne de Monzón en zona frontera davant la musulmanitzada Lareda.
- 1168: la parroquia de Gimenells ja era constituida (agregada a Sant Llorenc de Lleida).
- 1212: Pere «el Catolic dona tres terres als templers (prop del castell i la vila de Gimenells).
- 1228: Document com a lloc reial del terme de Lleida.
- Al segle XIV el castell i el poble -lloc reial fins aleshores- foren atorgats als Desvalls.
- 1401: El capítol de la Seu de Lleida adquirí la jurisdicció de Gimenells.
- La població s’ana reduint i es despobla del tot durant la Guerra dels Segadors.
- Al comencament del segle XVITI pertanyia al capítol de la Seu d’Urgell.
- 1836: El poble -despoblat- va ser agregat al municipi de Vilanova d’Alpicat.
La torre quadrangular que és d’època renaixentista, durant la qual s’hauria fet una reforma del castell per tal de reconvertir-ne l’ús defensiu en residència, i és la part més visual de tot el conjunt. L’estructura que trobem al sud, que es podria remuntar al període islàmic, seria l’original i la més antiga. El tercer element podria datar del segle XIV i podria haver estat un celler.
 |
 |
 |
PLANOL EL CASTELL
El lloc, un cop repoblat després de la conquesta cristiana, fou lliurat, al segle XIV, a la família Desvalls.. Al segle XIV, el castell i poble de Gimenells (fins aleshores lloc reial) fou atorgat als Desvalls, llinatge ja resident a Lleida (procedent de Valls) i vinculat al bisbe de Lleida Jaume Sitjó (1341-48); aleshores tenia 44 focs. Els Desvalls mantingueren la senyoria, però la població s’anà reduint i el lloc és despoblà totalment arran de la guerra dels Segadors.
| ORDRE REIAL | ORDRE REIAL | CARTA DE POBLACIÓ | CARTA DE POBLACIÓ |
 |
 |
 |
 |
En “l’Estudi de topònims catalans: etimologia i pronúncia”, col·lecció: Biblioteca SERRA D’OR, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat d’en Josep Morán, Mar Batlle i Joan Antoni Rabella i Ribas ens explica que en la documentació antiga trobem Gemenels (s. XII) , que potser és diminutiu de la paraula llatina GEMENI: “bessons”.
La forma Gimenells és la que trobem a la majoria d’obres de referencia actual i a la bibliografia en general (Diccionari nomenclátor de pobles i poblats de Catalunya, Barcelona, CEC, 1931: Diccionari momenclator de pobles i poblats de Catalunya, Barcelona, CEC, 1964; Diccionari catala-valencia-balear (DCVB), Palma, Ed. Moll, 1988; Gran Enciclopedia Catalana, Barcelona, 1991; Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Barcelona, 1981; Geografia de Catalunya, Barcelona, Aedos, 1964; Els castells catalans, Barcelona, Rafael Dalmau editor, 1979; Carreras Candi, F., Geografia general de Catalunya, Barcelona, 1980). La forma Giminells la trobem documentada a El fogatge de 1497 (lglésies, J., Barcelona, 1991), a Elfogatge de 1553 (Iglésies, J., Barcelona, 1979) i a un document del s. XIV que cita el DCVB. En Elfogatge de 1553 també hi ha una ocurrencia de la forma Gimanells. Informació etimologica: Un altre estudi de la Societat Catalana de Geografia en el número 38, volum IX de Joaquim Cabeza i Valls diu que l’etimologia probable és el llatí GEMEINELLOS amb una evolució regular des del punt de vista de la gramàtica històrica (la vocal penúltima és la tónica -és breu pero va seguida de grup de consonants- i en catala [el, la I breu pre-tónica dóna [el; la E inicial es tanca per influencia de la palatal [Al o per dissimilació de les ee; i la vocal final cau). Hi ha un hidronim que té un nom paral·lel (ribera de Gimenell) al terme de Casafabre (Rosselló).
L’any 1929-30 s’instal·len els primers regadius. El canal ja arribava a la zona el 1910.
L’any 1928 Ramon Albó comprà la finca de Gimenells al marquès d’Alfarràs, Lluís Desvalls per a crear la colònia de Santa Maria de Gimenells. La va adquirir amb fons propis i amb patrimoni de la seva esposa, Maria Ferrer Bertran, que fou persona clau en la vida de Ramon Albó i la seva obra, ja que es bolcà en el projecte no sols econòmicament sinó també com a forma de vida.
L’Obra Tutelar Agrària és encara avui la fundació propietària de Santa Maria de Gimenells i encara manté l’essència de l’època en què fou construïda
La forma Gimenells és la que trobem a la majoria d’obres de referencia actual i a la bibliografia en general (Diccionari nomenclátor de pobles i poblats de Catalunya, Barcelona, CEC, 1931: Diccionari momenclator de pobles i poblats de Catalunya, Barcelona, CEC, 1964; Diccionari catala-valencia-balear (DCVB), Palma, Ed. Moll, 1988; Gran Enciclopedia Catalana, Barcelona, 1991; Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Barcelona, 1981; Geografia de Catalunya, Barcelona, Aedos, 1964; Els castells catalans, Barcelona, Rafael Dalmau editor, 1979; Carreras Candi, F., Geografia general de Catalunya, Barcelona, 1980). La forma Giminells la trobem documentada a El fogatge de 1497 (lglésies, J., Barcelona, 1991), a Elfogatge de 1553 (Iglésies, J., Barcelona, 1979) i a un document del s. XIV que cita el DCVB. En Elfogatge de 1553 també hi ha una ocurrencia de la forma Gimanells. Informació etimologica: L’etimologia probable és el llatí GEMEINELLOS amb una evolució regular des del punt de vista de la gramática histórica (la vocal penúltima és la tónica -és breu pero va seguida de grup de consonants- i en catala [el, la I breu pre-tónica dóna [el; la E inicial es tanca per influencia de la palatal [Al o per dissimilació de les ee; i la vocal final cau). Hi ha un hidronim que té un nom paral·lel (ribera de Gimenell) al terme de Casafabre (Rosselló).