Terra i franquisme a Lleida

Com Raventós, van ser molts els empresaris que consideraren l’establiment de nous agricultors com un mitja per a incrementar la producció i posar en cultiu terrenys fins llavors improductius. Al seu costat algunes institucions benefiques vinculades al catolicisme social emfasitzaren el carácter huma i moralitzador de la colonització. Recollint plantejaments ja esbossats en el segle XIX per filantrops i higienistes, van florir així iniciatives dirigides, almenys en teoría, a mitigar part del descontentament social mitjançant la.creació de centres per a “joves moralment abandonats“. Cal destacar en aquest sentit l’assaig protagonitzat per l’Obra Tutelar Agraria (OTA) a Gimenells, vertader latifundi de més de cinc mil hectarees; una experiencia que, segons Monclús i Oyón, “sintetitza tot el poder regenerador de la colònia agrícola pel que fa a la infància abandonada“.

Fins aquell moment havia estat un acotat de caça i amb aquest proposit va ser arrendada a una societat de caçadors de Barcelona. Ben entrats els anys vint només es roturaven (en seca) les parts millors de les valls i un 10% aproximadamcnt de les planes, mentre que la resta romania com a garriga, coberta de romaní i de timó.

 Ensenyar, treballar i regenerar:

La colonia agrícola de Santa Maria de Gimenells

Gimenells constava d’una gran plana tocant al terme de Ra’imat (1.500 ha.) i d’una serie de petites valls on la salinització feia molt dificultós el conreu. El 1928 fou comprada per Ramon Albó Martí, que era llavors jutge de menors.de Barcelona, president de la Unión Nacional de Tribunales Tutelares i membre del Consejo Superior de Protección de Menores, com també cofundador de l’Obra Tutelar Agraria. L’objecte de l’operació era crear una nova colonia on instruir com a llauradors el major nombre possible de joves sense llar, fent possible que algun día accedissin a la propietat d’alguna parcel.la. Preocupar-se d’aquests nois, argumentava Albó, era una obra, no sols de justicia i de caritat, sinó també de ” benestar i de riquesa social, ja que la bona i especialitzada educació i formació dels mateixos, fa convertir en activitats i valors socials econòmics, forces i elements francament antisocials“.

Un cop acabat el procés d’aprenentatge, els tutelats tin drien la possibilitat d’escollir entre diverses alternatives: col,locar-se com a capatassos; teballar com a ” simples però experts i sempre sol·licitats mossos de cultiu, amb les condicions degudes que inspirin l’equitat i la justícia“; o bé optar “ quan es constitueixin en família“– a la formació d’un petit patrimoni en una de les finques de la institució, objectiu aquest últim que constituia la vertadera raó de ser de l’ OTA. Aquesta fou la finalitat de la compra de Gimenells, “facilitar l’accés a la terra als més desposseïts de mitjans propis de vida per poder-la obtenir”

D’aquí venia la insisténcia en la importancia dels patrimonis familiars, “el més eficaç instrument de la repoblació i de la colonització interior”

El camí que, un cop admes l’alumne, portava del reformatori al patrimoni familiar, era llarg i escabrós, i havia de passar per tota una serie d’etapes que “preparaven” el futur pare i director d’explotació. Els menors de catorze anys ingressaven a les colonies en qualitat d’escolars. En acabar l’ensenyament primari passaven a ser considerats tutelats i llavors se’ls imposava una jornada laboral de vuit hores. Podien emancipar-se en tenir els divuit anys o sol-licitar la continuació a Gimenells fins al moment de fer el servei militar. Pel que fa a la remuneració, “tan bon punt comencen els nois a treballar, se’ls assigna, a banda la seva manutenció i vestit, un sou setmanal, el qual augmenta a mesura que van progressant en les seves aptituds; d’aquest sou se’ls lliura una part a metàl·lic cada diumenge, segons el seu comportament i el seu treball, i la resta se’ls ingressa en una llibreta d’estalvi“.

Una vegada llicenciats de l’exercit podien retornar a la colonia amb la qualificació d’ex-tutelats. A tots els que en el treball agrícola demostressin capacitat i constancia se’ls atorgaria, després de casats, el títol de tutelats honorífics, en virtut del qual obtindrien un sou petit (a especificar en cada cas), eines de conreu, una casa i una porció de terreny. El salari no sería percebut pel titular, sinó que se li ingressaria en una llibreta de la Caixa d’Estalvis, de la qual no en podría disposar fins deu anys més tard. D’aquesta manera l’OTA vendría, al final del procés, la parcel-la que una dècada abans havia lliurat al seu tutelat honorífic a canvi de la quantitat en metal-lic estalviada forçosament en aquells anys de treball. (Les dades proporcionadcs pel propi Ramon Albó parlen de dos lots concedits en plena propietat des de 1929 fins a 1955.

En iniciar-se la decada dels anys quaranta, la laboriositat dels interns i les innegables qualitats empresarials i d’organització de la propietat, havien aconseguit de transformar 1.500 hectarees de Gimenells i convertir-les en camps de cereals, panís i alfals. La major part de la propietat era regentada directament per l’OTA (4.112 ha.) servint-se, a més dels nois residents a la colonia agrícola, de 33 obrers fixos i 24 d’eventuals. La resta de la finca estava arrendada a quaranta colons que explotaven superficies que, freqüentment, passaven del mig centenar d’hectarees. Aquestes unitats solien conrear unes sis o vuit ha. d’alfals i la resta de cereals. Només es treballava en regadiu la zona del Pla de Gimenells, pagant en concepte de renda 100 pessetes per jornal a l’any. Malgrat que es tractava ele parcel,les que rebien aigua procedent del Canal, el precari i mal estat de la xarxa de sequies i desguassos feia que la productivitat no fos, com veurem, la que caldria esperar si el procés de transformació hagués estat culminat.

L‘àrea declarada d’interes nacional

Després de l’ aprovació de la Ley de Grandes Zonas el 1939, el Decret de 25 de novembre de 1940 va declarar d’interes nacional 16.558 has de la comarca del Segria, La nova Zona Regable del Canal de Aragón y Cataluña (ZRCAC) estava integrada per cinc grans latifundis, la superficie dels quals oscillava entre set-centes i cinc mil hectarees: Montagut (5.068 ha.), Valmanya (3.355 ha.), Gimenells (5.612 ha.); Sucs (1.800 ha.) i Suquets (723 ha.)

Cuadre gràfic de les finques

Les principals raons que van induir el Govern a actuar en aquelles terres van ser la concentració de la propietat i la lentitud amb que es desenvolupava la introducció del regadiu. Es va pensar, en primer lloc, que el fet que tot l’espai millorable estigués en mans de cinc terratinents en facilitaría l’adquisició.

 L’especulació dels propietaris i el replantejament de l‘acció colonitzadora

Al llarg de les pagines preccdents, hem anat insistint en el fet que la colonització de la ZRCAC va ser un negoci per als propietaris. Aquesta és la primera conclusió que es despren del seguiment de la política de compres practicada durant la decada dels anys quaranta i la primera meitat dels cinquanta. El fracas de la possible col.laboració de societats de colonització, i la inexistencia de lleis capaces d’agilitar el procés de confiscació de finques, van imposar a l’Institut la negociació amb els terratinents. El resultat fou el modest percentatge de terres venudes durant els quinze anys posteriors a la declaració d’interes nacional: només 3.654 hectarees, que representaven un 22,07% de la superficie total ele la zona.

 Preus taxats i quantitats pagarles realment per l‘Institut

Font: Elaboració propia a partir deis informes conservats a la Delegació Provincialde l’INC/IRYDA

La primera parcel.la oferta a l’INC va procedir de l’Obra Tutelar Agraria (OTA). Es tractava d’un fragment de Gimenells situat en el sector IV i composat, a les seves 1.380 hectarees, per terres planes i valls al 50% (700 i 680 ha. respectivament). Per Decret de 29 de juliol de 1943 es va autoritzar l’expropiació forçosa de tota aquesta superficie.

L’any 1955 l’actuació estatal va rebre un impuls definitiu amb l’annexió de dues importants seccions de Gimenells. La més gran (2.394,85 ha.), pertanyent a l’Obra Tutelar Agraria, fou adquirida per 7.764.300 ptes (3.242,08 per ha.).

Els técnics del Ministeri també estaven interessats en Valmanya i en una parcel.la de 17,46 ha. que l’OTA tenia tocant al poble de Gimcnells. El predi de l’OTA, gracies a una oferta templadora (352.356 ples.) fou comprada per l’Administració poc temps després.

Les superficies anivellades a partir del 1958 (menys del 10% del total) produien 20,94 qm. de blat per hectarea, mentre que a la resta la collita normal era de 7. Els calculs fets pels perits del Ministeri donaven, per a la superficie conreada l’any agrícola del 1957-58, uns rendiments equivalents a 8,54 qm. de blat per ha., xifra molt inferior als 15 que calia per a la reserva especial. Un increment de només cinc quintars al llarg dels setze anys d’actuació (3,53 qm./ha. el 1942 i 8,54 el 1958), deia molt quant a les veritables intencions dels propietatis per dur a bon terme el procés de conversió a regadiu. Per tot aixó, i ates l’imperatiu de continuar la compra de terres, l’INC va propasar l’excepció de 891,86 ha. no dominades per la xarxa de reg i l’expropiació de la superficie restant (2.989,13 ha.).

L’Obra Tutelar Agraria conservava encara, dintre ele la ZRCAC, 1.699,46 ha. en propietat. D’aquesta superficie, segons es deduia del Plan General de Colonización, 1.472,58 eren irrigables o susceptibles de ser regades i conreades. La instancia presentada per l’entitat sol,licitava l’excepció de totes les terres planes (l.180,17 ha.) perque atenyien produccions de fins 16 qm./ha. de blat; així com la reserva d’una altra porció de 250 ha. on les millores introduides prometien dincrementar els rendimients per dlamunt, fins i tot, dels 25 qm. requerits per la llei.