INTRODUCCIÓ
L’Objectiu d’aquest web d’informació sobre Santa Maria de Gimenells i l’obra social que hi ha desenvolupat i encara hi desenvolupa l’Obra Tutelar Agrària, no és altre que deixar un record històric de la mateixa per si pot interessar a alguna persona.
Santa María de Gimenells, és un petit nucli a la comarca del Segrià que alberga una història singular: la de l’Obra Tutelar Agrària (OTA), creada per a formar a joves rurals a partir de la primera meitat del segle XX i fins l’actualitat.
El projecte educatiu i social de Santa Maria de Gimenells, que combinava l’ensenyament, el treball agrícola i els valors morals, va aconseguir transformar vides i construir una comunitat, deixant un llegat que encara perdura en l’actual segle XXI com a Obra Social adaptada als temps actuals.
L’Obra Tutelar Agrària va ser més que un internat: va ser un espai d’aprenentatge, treball i convivència que va deixar un llegat durador.
Avui, la Colònia és testimoni de la seva pròpia història, on passat i present conviuen i on la memòria de la OTA continua viva.
RESUM
Santa Maria de Gimenells: gènesi i evolució d’un assentament agroeducatiu al Segrià (segles XX–XXI)
Santa Maria de Gimenells constitueix un cas singular dins el poblament rural català, atès que no respon a una evolució històrica tradicional de base medieval, sinó que és el resultat d’un projecte agroeducatiu i assistencial concebut durant el primer terç del segle XX.[1]
Abans de 1929, el territori de Gimenells formava part d’una gran finca agrària d’explotació extensiva, amb predomini de secà i absència de nuclis habitats permanents[2]. Administrativament, el territori depenia del municipi d’Alpicat, fet que evidencia la inexistència d’una comunitat local estructurada[3].
L’Obra Tutelar Agrària (OTA) fou fundada a Barcelona el 27 de desembre de 1928 amb l’objectiu de proporcionar tutela, formació i inserció laboral a joves en situació de vulnerabilitat social[4]. El projecte s’inscriu dins els corrents regeneracionistes i de reforma social que, a Catalunya, combinaven assistència, educació i treball productiu[5].
El 28 de desembre de 1929, l’OTA adquirí la finca de Gimenells, amb una extensió aproximada de 5.000 hectàrees[6]. A partir d’aquest moment s’inicià un procés sistemàtic de transformació agrària i de construcció d’infraestructures educatives i residencials. El nucli de Santa Maria de Gimenells neix, així, com una colònia agroeducativa planificada, amb una organització funcional pròpia[7].
La Guerra Civil Espanyola va interrompre parcialment el desenvolupament del projecte, provocant desorganització institucional i canvis d’ús dels espais[8]. Durant la postguerra, l’Obra va continuar la seva activitat sota el marc ideològic del règim franquista, fet que alterà el caràcter pedagògic inicial del projecte[9].
A partir de la segona meitat del segle XX, el model de colònia tutelar entrà en decadència, principalment a causa dels canvis en les polítiques socials i educatives i de la mecanització del camp[10]. Santa Maria de Gimenells evolucionà progressivament cap a un nucli residencial de dimensions reduïdes, amb una economia agrícola convencional¹¹.
L’any 1991 es constituí el municipi de Gimenells i el Pla de la Font, resultat de la segregació d’Alpicat. Santa Maria de Gimenells quedà integrada com un dels seus nuclis, mantenint una identitat històrica diferenciada¹².
Santa Maria de Gimenells representa un exemple paradigmàtic de poblament contemporani planificat, vinculat a polítiques de reforma social i colonització interior. El seu estudi permet ampliar la comprensió del món rural català del segle XX més enllà del model de continuïtat medieval¹³.
————————————————————————————————————————————————————
[1] Sobre els assentaments planificats contemporanis a Catalunya, vegeu: Garrabou, R. Transformacions agràries i món rural català, Barcelona, 1994.
[2] Arxiu Històric de Lleida, fons rústics d’Alpicat, finals segle XIX.
[3] Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), dades municipals històriques. Arxiu de l’Obra Tutelar Agrària, acta fundacional, 27/12/1928.
[4] Termes, J. Anarquismo y regeneracionismo en la Cataluña contemporánea, Barcelona, 1987.
[5] Arxiu de la Propietat de Lleida, escriptura de compravenda de la finca de Gimenells, 1929.
[6] Documentació interna de l’OTA; vegeu també el portal històric local de Santa Maria de Gimenells.
[7] Preston, P. La Guerra Civil española, Barcelona, 2006
[8] Molinero, C. i Ysàs, P. El règim franquista, Barcelona, 2010.
[9] Sabaté, A. Canvi social i món rural a Catalunya, Barcelona, 1992.
[10] Dades demogràfiques municipals, IDESCAT, segona meitat del segle XX. BOE i DOGC, decret de creació del municipi de Gimenells i el Pla de la Font, 1991.