Localització geogràfica i entorn físic
Localització geogràfica
41° 39′ 22.03″ N, 0° 24′ 19.81″ E / 41.6561194, 0.4055028
És un nucli poblacional que pertany al terme de Gimenells i el Pla de la Font que es remunta al 1908.
En l’actualitat compta amb una superfície d’1.070,2 ha.
L’entorn físic
Descriurem l’origen i finalitats d’aquesta Colònia i donarem una visió conjunta de la seva estructura i últimes concrecions, després de l’experiència que aconsegueix ja més de vint-i-cinc anys de funcionament.
La finca de Gimenells hem desitjat que la presidís, en el seu edifici central, la imatge patronímica de Sant Isidre. Aquesta popular presidència i el subsegüent protectorat de Sant Isidre, tan justament invocat per la classe agrícola espanyola, els hem pogut sentir eficaçment davant les innombrables dificultats sorgides i vençudes en les terres de Gimenells, sobretot en els anys anteriors al gloriós Alliberament.
Perquè els menors de la Junta de Protecció i del Tribunal Tutelar que volguessin ser pagesos, poguessin amb el temps arribar a ser propietaris, i també per anar formant un patrimoni social a favor dels ideals de redempció social i econòmica dels menors moralment abandonats que professa. A l’Obra, es va pensar en la conveniència de comprar una de les més importants finques de la província de Lleida que, per la seva gran extensió, preu barat de la terra i de l’aigua i la seva possible transformació en perfecte cultiu, es prestés per a la realització de tals propòsits.
Un dels Patrons fundadors d’Obra Tutelar Agrària, es va fixar en la finca, perquè havia estat testimoni, des de la Granja de Sant Vicent Ferrer, contigua a Linyola i Mollerussa, de la transformació operada en el pla d’Urgell, gràcies al Canal del mateix nom.
Per escriptura pública autoritzada pel notari que va ser d’aquesta ciutat, Melchor Canal, en 28 de desembre de 1929, Obra Tutelar Agrària va adquirir la finca, que és actualment la de major extensió de Catalunya, és a dir la titulada “Gimenells”, del terme de Vilanova d’Alpicat, a uns vint quilòmetres de Lleida i regada pel Canal d’Aragó i Catalunya, el cabal del qual és regulat i assegurat pel pantà de Barasona. És plana i es pot regar gairebé tota i, com va dir una personalitat de Lleida, “és un veritable mar de terra”.
La finca de Gimenells, fins a la seva adquisició per O.T.A., se la va considerar com a vedat de caça. Fins i tot és va publicar un fullet, que hem llegit, amb el títol “Gimenells”, exclusivament dedicat a això. La construcció del Canal d’Aragó i Catalunya va fer canviar tot el sistema de cultiu de la regió, ja que va permetre explotar terrenys que per falta d’aigua eren improductius. Però els últims arrendataris poc van poder fer, per falta de temps. Van construir, no obstant això, cases per a mitgers i alguns camins i canals, com també van conrear una part del pla d’aquesta. La veritable explotació no va començar fins que va ser adquirida per OTA, l’any 1928. Les millores i construccions efectuades des d’aquesta data han estat moltes. Entre elles, cal citar gran nombre de cases.
Té una immensa planícia que la fa singularment apta per a la utilització de tota classe de maquinària, que augmenta i abarateix la producció.
La finca feia poc temps havia estat arrendada a una Societat Anònima, composta de molt pocs socis o accionistes, tots ells caçadors.
El termini de durada de l’arrendament era de 25 anys. Tot això que semblava havia de ser una dificultat per a la compra de la finca, potser la va facilitar una vegada es van haver adquirit totes les accions, perquè un arrendament tan llarg gairebé representa una alienació.
Gràcies a l’adquisició d’aquestes accions es va poder comprar “Gimenells”.
Per això no és d’estranyar que hagin facilitat tan fecunda transformació les persones que han tingut algun dret o interès en la finca, perquè han volgut cooperar al fet que pogués ser una bella realitat la magna obra altruista i d’evident transcendència social que s’acaronava, havent de fer-se especial esment del noble procedir de la distingida família venedora, accedint a la venda, per haver-se adonat de l’alta finalitat benefico-social que motivava la compra.
Ben invertides van ser, per tant, les pessetes lliurades en pagar aquelles accions, que representaven també el valor de les construccions i millores fetes pels caçadors. Aquesta suma, unida als interessos que per la mateixa es degueren satisfer, representa una quantitat superior a mig milió de pessetes. Després es van anar executant les importants obres i millores que es mencionaran.
Mentrestant, es donava el cas que es denunciava al Ministeri de la Governació que O.T.A. era una ficció completa i que tot això no podia ser. No es comprenia, potser, que pogués ser, però era.
Els antics arrendataris van posar per condició, per a la venda de les seves accions, que se’ls reconegués el dret de caça per igual temps del seu contracte d’arrendament, i és clar que s’hi va accedir. És d’advertir que hi havia llavors una abundància extraordinària de llebres, perdius, conills, piocs salvatges i ànecs, però han anat disminuint en benefici dels cultius. Hi ha actualment en la finca més de tres-centes persones treballant en ella, a més dels menors de diverses Juntes i del Tribunal, i es van organitzant nous grups familiars per a més menors tutelats.
Encara que era obligació del colon l’aportació per la seva part dels adobaments químics precisos i en la mateixa proporció en què es dividien els fruits, O.T.A. els hi facilitava, i el valor dels mateixos no els reintegrava el colon fins a la pròxima collita, així com quan precisava alguna quantitat per a fer front a les despeses de cultiu o recol·lecció.
D’aquesta forma s’han arribat a conrear 1.500 hectàrees del denominat pla de Gimenells i una part dels coneguts fondos, amb cultius en què dominen els cereals, l’alfals i el blat de moro, però, es van introduint uns altres, perquè amb bona terra, aigua i sol es pot collir-se tot. Pocs dies abans d’escriure aquestes línies, ens deia un colon que amb dues arroves de patates n’havia collit vint-i-quatre, i la Casa, amb un quilo de mill, n’ha obtingut 70.
El blat és ferm, de manera que val més, i l’ordi és molt sol·licitat per a la cervesa, per la seva excel·lent qualitat.
El fet de poder-se regar en la seva gairebé totalitat permet que hi hagi molta horta i aquesta té sempre, i singularment avui, una importància extraordinària.
Però, tot això, va exigir la construcció de canals per al reg, la llargada dels quals és superior a trenta quilòmetres, sense comptar els canals secundaris i braçals de distribució en les parcel·les. Tanmateix, s’han hagut de construir cinc preses o comportes en el Canal d’Aragó i Catalunya, per al pas de l’aigua als canals de la finca.
Per a la millor distribució d’aquesta aigua existeixen en cada parcel·la boques de reg, amb les seves pales de ferro. Ha calgut també procedir a la construcció i arranjament de camins, un dels problemes de la finca, donada la seva gran extensió, així com ponts sobre els canals i braçals de reg.
O.T.A. no es va oblidar de l’ensenyament dels fills dels treballadors de la finca. Per la qual cosa, ha edificat Escoles, una Capella i una casa per al sacerdot. Ha subvencionat l’assistència mèdica, perquè resultés econòmica a totes les famílies. Ha construït un Economat per a tots els habitants de Gimenells, on poden adquirir, a iguals preus que a Lleida, els aliments i altres articles indispensables o convenients per a la vida i per a la casa. Compta amb un servei d’autobusos dues vegades per setmana.
S’ha edificat un magatzem per a alfals, suficient per a cinquanta vagons d’aquest farratge i un graner per a 8.000 quintars mètrics de gra, amb una bàscula de capacitat fins a 8.000 quilos. Té també modernes i espaioses quadres per a animals de labor, vaqueria i recria de bestiar.
No ha descuidat la portada de l’electricitat, Així es disposa d’electricitat-llum, electricitat-força i calefacció, i electricitat-ràdio, en bé dels seus nombrosos habitants, que compten així amb aquest important factor del fet social dels nostres temps, com és una major participació en el benestar. Això ha exigit la construcció, a compte d’Obra Tutelar Agrària, d’uns 17 quilòmetres de línia d’alta tensió amb els seus corresponents cables, pals, aïlladors, etc., i dues casetes de transformació, amb els seus aparells annexos i xarxes de distribució, i instal·lacions a les cases i dependències.
S’ha cuidat també de la instal·lació telefònica, no sols per a tenir comunicació amb la xarxa general, sinó també amb les diferents dependències de la finca, ateses les seves grans distàncies. També hi ha una casa per a la direcció de l’Obra, ja que l’antiga, per la seva situació, quedava desplaçada del centre de producció, i una altra per a l’administració i dipòsit de queviures.
Ara es prepara la construcció d’una església, i la d’un saló per a conferències, cafè, teatre i cinema.
En posar-se en reg la finca va ser precisa la construcció, a més de les séquies, desguassos que tenen quilòmetres d’extensió, a fi que les aigües sobrants del reg i les filtracions no perjudiquessin els terrenys de cultiu. Totes aquestes conduccions que serpentegen per la immensa superfície de la finca, duent aigua per als regs i conduint el sobrant i, utilitzat, pels desguassos, permeten plantar milers d’arbres, especialment pollancres, que, d’aquesta manera, sense despesa ni cap treball, estan constantment regats.
Els antics refugis dels fondos usats abans pels colons, han estat també reparats i alguns ampliats, així com les paridores per als ramats, i les pletes i refugis, diversos dels quals han estat construïts de nou i amb emplaçament més adequat, per a aprofitar més fàcilment el fem, que constitueix singularment ara una veritable riquesa, perquè es tracta de l’abonament, ric en qualitats, que produeixen els grans ramats allí existents.
Amb la falta d’abonaments químics que està sofrint la nostra Agricultura, perquè fa minvar notablement la producció, sent idèntic el treball que suposen les labors agrícoles, és molt convenient intensificar la ramaderia. Per això s’ha fet el sacrifici abans indicat, d’anar a l’adquisició d’una gran part dels ramats que aprofiten les herbes de la finca, però que durant una temporada de l’any estaven fora d’ella.
A més dels dipòsits d’aigua que té cadascuna de les cases construïdes per O.T.A., existeixen uns altres per a subministrar-la a les quadres, magatzems i altres edificis, amb motors per a l’elevació d’aquesta.
Disposa la finca de diverses màquines trilladores amb els seus corresponents motors elèctrics i casetes de transformació portàtils, tenint així l’avantatge de poder trillar en diferents eres de la finca, amb el corresponent estalvi de transport de messes. Hi ha també varietat de màquines de menor importància, però necessàries per als cultius, i, sobretot, hi ha actualment els tractors que ha facilitat l’Excel·lentíssim Sr. ministre de l’Exèrcit.
Fins a l’any 1935 les condicions de cultiu establertes de comú acord amb els mitgers eren les mateixes que regien des del 1925, però en aquest any el malestar i les exigències de la gent del camp van anar en augment, a causa de les propagandes que es van fer per a suscitar i plantejar una qüestió agrària que allí no existia. Secundats i dirigits per polítics agitadors van crear un conflicte a la comarca, obtenint del llavors governador de Lleida un laude que hagués estat la ruïna d’aquesta. Després de molts esforços, va poder arribar-se a un mitjà acord, si bé amb pèrdua d’una gran part d’ingressos de la finca.
De moment, va semblar renéixer la calma, però, amb l’anàrquica disposició titulada “Llei de contractes de cultiu”, dictada per la Generalitat de Catalunya, els mitgers van tornar amb escreix a les seves antigues exigències. Aquest període, que no va acabar fins a la finalització de la guerra espanyola, va ser molt funest per a la finca. El que la va salvar va ser haver acordat O. T. A. conrear terres per administració directa, perquè volia organitzar definitivament la Colònia Agrícola per a joves.
La finca ha sofert els naturals efectes de la dominació marxista, sobretot els cultius, però queda la terra, que no van poder emportar-se. No han tingut tanta sort les màquines. Quant als edificis, no han sofert perjudicis importants.
El valor de les millores, edificis, canals, camins, plantacions, i altres treballs que s’han efectuat, línies elèctriques i telefòniques, dipòsits per a l’aigua, etc., és superior a 1.250.000 pessetes. A més, per a l’adquisició de bestiar, en un trimestre, s’han avançat particularment 244.250 pessetes. Tot això és, en realitat, l’obra colonitzadora que s’està operant a la finca i que ja va ser anunciada davant la Junta Provincial de Protecció a la Infància, avui de Menors, per un dels seus membres, com consta i s’explica en el fullet que va ser repartit imprès als components d’aquesta.
No pot prescindir-se avui d’intervencions capitalistes en gran, que permetin abastar productes per a la lluita universal dels mercats, i tant colon és qui participa de la propietat de la terra, com qui participa directament dels seus productes, va dir el diputat per Lleida Sr. Florensa, en les Corts, l’any 1935. És molt possible que a Europa no hi hagi una altra institució de beneficència o de protecció de menors que compti, per a executar la seva obra protectora, amb finques del volum i importància de les quals acabem de ressenyar i que obeeixin a un pla complet d’actuació agrària.
A la de Lleida, a la que seran, i comencen ja a ser, situats definitivament, els alumnes que, havent estat determinat temps a les Escoles de Santa Maria del Vallès i tenint ja una formació i preparació agrícola, teòrica i pràctica, han demostrat amor a la terra i desitjos de romandre en ella. La de Lleida constitueix la Colònia Agrícola de Santa Maria de Gimenells. A aquests últims, si perseveren, l’Obra, segons queda dit, desitja convertir-los en propietaris.
En la Colònia Agrícola de Santa Maria de Gimenells pot haver-hi amb el temps un número il·limitat de tutelats i tutelades. Avui ja treballen en la Colònia, sense els menors, centenars de persones. És un petit poble, i poble de debò serà, dins alguns anys.
Ara com ara el criteri de la Junta que cuida de la Colònia Agrícola de Santa Maria de Gimenells no és el d’anar augmentant indefinidament el nombre de menors instal·lats allí. Actualment, hi ha establerts en el gran pla, quatre llars, en quatre cases de camp diferents; i cap a Saidí, té el Tribunal la casa del Bon Pastor, dividida en quatre llars més, que en les seves vuit llars, a vint menors per llar, representessin 160 menors. La Junta i el Tribunal no desitgen instal·lacions nombroses, encara que estiguin dividides en llars. Prefereixen crear més Colònies.
Informació extreta dels llibres :
(Ramon ALBÓ MARTÍ, Seguint el meu camí en el quinquagèsim aniversari de l’obra de protecció de menors, 1904-1954, La Formiga d’Or, Barcelona, 1955, pàg. 93-6; 109 – 114)
(Ramon ALBÓ MARTÍ, 4 Colonias Agrícolas para Menores moralment abandonados J. Horta i Cia, S.L. Barcelona, 1942, pàg. 114 – 204)