Apunts sobre el topònim “Gimenells”
El pas de la Via Romana de Tàrraco a Cesaraugusta a prop de Gimenells, va propiciar la cristianització de la zona. El topònim àrab ‘chimia’, amb el significat de ‘capella’, va donar origen al nom de Gimenells. Possiblement, els altres cristians (mossàrabs) que van resistir l’impacte de la Musulmanització (714), van conservar la seva fe en la capella situada en el seu antic castell. La primera menció està documentada del 1092 com a part del regne de Monzón en zona frontera davant la musulmanitzada Lareda.
El lloc és d’origen àrab, repoblat després de la conquesta cristiana. La parròquia de Gimenells era ja constituïda el 1168 i inicialment fou adscrita a la de Sant Llorenç de Lleida. Al segle XIV, el castell i poble de Gimenells (fins aleshores lloc reial) fou atorgat als Desvalls, llinatge ja resident a Lleida (procedent de Valls) i vinculat al bisbe de Lleida Jaume Sitjó (1341-48); aleshores tenia 44 focs. Els Desvalls mantingueren la senyoria, però la població s’anà reduint i el lloc és despoblà totalment arran de la guerra dels Segadors.
El castell i terme, aleshores despoblat, de Gimenells fou agregat el 1836 al municipi de Vilanova d’Alpicat, en constituir-se l’ajuntament liberal.
L’any 1929-30 s’instal·len els primers regadius. El canal ja arribava a la zona el 1910 .
Això no obstant, i hi ha altres estudis que ens parlen d’altres procedències.
En l’ “Estudi de topònims catalans: etimologia i pronúncia”, col·lecció: Biblioteca SERRA D’OR, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat d’en Josep Moran, Mar Batlle i Joan Antoni Rabella i Ribas ens explica que en la documentació antiga trobem Gemenels (s. XII), que potser és diminutiu de la paraula llatina GEMENI: “bessons”.
Un altre estudi de la Societat Catalana de Geografia en el número 38, volum IX de Joaquim Cabeza i Valls diu que l’etimologia probable és el llatí GEMEINELLOS amb una evolució regular des del punt de vista de la gramàtica històrica.